Per Laura Muñoz i Olivares.
Psicòloga
Sevilla, abril 2012
Foto: Umbrela Verde
A principis d’any, Ana Botella declarava el seu interès perquè fossin ciutadans voluntaris els que, en aquest context de crisi, tiressin endavant l’atenció de diferents espais públics de la Comunitat de Madrid com ara biblioteques o poliesportius.1 Davant les possibles crítiques a la seva proposta, explicava que això és una realitat en d’altres països. I això és veritat. Com a exemple, l’any 1996 més de 1.200 veïns de Nova York van cedir 35.000 hores del seu temps en tasques de reparació i neteja del Central Park de Manhattan, tasca que hauria correspost a les administracions públiques, amb el consegüent estalvi.2 Davant l’actual situació de crisi econòmica i amb el degoteig incessant de retallades en un nombre creixent de sectors, ens hem de preguntar: On és el límit entre el que correspon fer exclusivament a l’Estat i les tasques que poden realitzar persones anònimes d’una manera desinteressada? ¿No correm el risc que l’altruisme d’una part de la ciutadania sigui utilitzat com a excusa per a l’estalvi de les institucions públiques, especialment en matèria de benestar social?
Progressivament sorgeixen noves vies per a la participació voluntària que afavoreixen la implicació de cada vegada més població. D’aquesta manera, les noves tecnologies han facilitat l’accés al voluntariat a persones que abans no podien, no s’atrevien o desconeixien la possibilitat de col·laborar, i un nombre més alt d’empreses se serveixen del voluntariat corporatiu per a augmentar la motivació entre els seus treballadors i millorar així la seva pròpia imatge empresarial. Així mateix, l’elevada taxa d’atur ha provocat que moltes persones sense feina hagin optat per continuar en actiu a través del treball voluntari. Així, en el darrer Informe sobre l’Estat del Voluntariat en el Món, publicat per les Nacions Unides, s’assenyala el fet que el nombre total de persones que van fer activitats de voluntariat entre els anys 1995 i 2000 equivaldria al novè país més gran del món en termes de població, amb prop de 140 milions de voluntaris. En el cas d’Espanya, es calcula que el treball voluntari representa una xifra gens menyspreable de l’1,5% del producte interior brut del país.3
Actualment, gairebé no hi ha cap dubte sobre els aspectes positius de la participació voluntària tant per a la societat com per a la mateixa persona que la porta a terme. El voluntariat uneix, crea vincles entre persones anònimes, que descobreixen maneres de generar un canvi en la societat en què viuen, i comporta un procés d’aprenentatge que els enriqueix a elles i a aquelles amb qui es relacionen. A aquest respecte, l’economista Antonia Sajardo i la sociòloga Inmaculada Serra defineixen el voluntariat com un procés de desenvolupament personal simultani a un procés de desenvolupament social i subratllen la importància del treball voluntari i les seves aportacions positives a la societat: «El treball voluntari, com mostra una àmplia literatura internacional, realitza una contribució d’inestimable valor en gairebé totes les àrees dels serveis socials i de la cultura, en la gairebé totalitat dels països del planeta, que en el context de la crisi de l’Estat del Benestar, si hagués de ser substituït per treball remunerat, tindria costos quantiosos».4
Això no obstant, no podem permetre que aquesta tasca sigui utilitzada com a pretext perquè les institucions públiques eludeixin les seves responsabilitats en matèria social. Per això és imprescindible diferenciar entre què és voluntariat i què no ho és. En primer lloc, convé aclarir que la finalitat última de la persona voluntària no és cobrir necessitats que han de ser cobertes per l’Estat. Tampoc no ha de servir per a fomentar la idea que alguns sectors de la població han de dependre de l’ajuda d’altres, sinó que ha de ser un mitjà per a aconseguir que la situació d’aquestes persones sigui escoltada, que es coneguin les causes de la desigualtat i per a promoure el canvi.
Per això, una de les principals funcions del voluntariat ha de ser cridar l’atenció a les administracions sobre l’existència d’una necessitat en una determinada comunitat que hauria de ser atesa per les administracions públiques, o bé com a instrument d’apoderament d’una comunitat, mostrant vies per a assolir una millora en l’entorn.
Si donem per fet que els assoliments que hem fet al llarg de les darreres dècades en matèria social han de sostenir-se sobre treballadors voluntaris, caiem en el risc d’assumir que el nostre Estat del Benestar és una qüestió de solidaritat o de caritat i no de drets de la ciutadania, fet que suposaria un retrocés important per a la societat, així com un impuls a la reducció de la despesa en aquests sectors.
Per a evitar-ho, cal promoure un voluntariat que no substitueixi, sinó que complementi les accions socials portades a terme per les diferents administracions. Com a ciutadans i ciutadanes tenim el deure tant de defensar el manteniment de l’Estat del Benestar, com de donar suport a aquelles iniciatives de voluntariat capaces d’arribar on les administracions no poden. Per això, hem de reconèixer la tasca del voluntariat com el que és, una persona que lluita de manera altruista per generar un canvi en la societat, no un treballador no remunerat. El voluntariat és, en definitiva, una forma molt positiva de donar suport al nostre Estat del Benestar; mai de substituir-lo.
Referències
1. Botella vol cobrir amb voluntaris les necessitats d’instal·lacions municipals (2012, 26 de gener). El País. Disponible a: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/01/26/madrid/1327597279_481562.html
2. CARAVANTES, M. (2012): «Un voluntariat social responsable». Plataforma Voluntariat Social de Sevilla. Disponible a: http://www.voluntariadosevilla.es/index.php?option=com_content&task=view&id=9&Itemid=27
3. PROGRAMA DE VOLUNTARIS DE LES NACIONS UNIDES (2011): Informe sobre l’Estat del Voluntariat en el Món. Disponible a: http://www.unv.org/fileadmin/docdb/pdf/2011/SWVR/Spanish/SWVR2011_[Spa]_full.pdf
4. SAJARDO, A. i SERRA, I. (2008): «Avenços recents en la investigació econòmica sobre el voluntariat: valoració econòmica del treball voluntari, costos de gestió del voluntariat i voluntariat corporatiu». CIRIEC-Espanya, Revista d’Economia Pública, Social i Cooperativa, núm. 63, ps. 191-225. Disponible a: http://redalyc.uaemex.mx/pdf/174/17412307008.pdf