Per Javier Bustamante i Enríquez
Poeta
Barcelona, novembre 2012
Foto: Creative Commons
A mesura que anem descobrint que som vius, anem sent conscients que en la nostra existència hi ha hagut un moment fundant. Hem nascut: en un instant determinat es van donar les condicions necessàries perquè comencéssim a ser. I, com el Big Bang de l’univers, aquest procés de naixement encara continua present. I és que, no tan sols portem impreses les petjades d’aquell primer moment, sinó de tots els que s’han anat succeint després fins a arribar al segon actual en què reflexionem això.
En cada instant som síntesi de tot allò que ens ha precedit. I síntesi no vol dir una suma acumulativa de vivències, records, creixement o desgast físic i intel·lectual… Som síntesi en el sentit que el present i el passat conviuen en la nostra persona com una unitat, tant en l’aspecte físic, com en l’intel·lectual, emocional i espiritual.
I aquesta síntesi que som a cada moment també inclou tot el que ens ha fet i fa possibles. És a dir, aquelles persones i esdeveniments que ens han precedit i que han influït directament o indirectament en la nostra presència aquí i ara. Així mateix, el medi natural aporta l’energia, els nutrients, la matèria i tot el que sosté la nostra vida. El medi social, la història, la cultura, la tècnica, també són elements constitutius de cada criatura.
La síntesi evoca unitat. Allò que es va incorporant va formant part del tot. Quan ingerim un aliment, aquest, a diferents nivells, s’integra al nostre organisme. Les diverses vivències que anem tenint durant el dia, també es van fent part de la nostra biografia, per insignificants que semblin.
Quan es tracta d’un ésser viu, el tot no és la suma de les parts. Cada esdeveniment nou «altera» d’alguna manera aquesta complexitat harmònica que som. Un sabor pot despertar-nos un record, una conversa pot ajudar-nos a prendre una decisió, la convivència amb determinades persones desenvolupa una part de les nostres capacitats.
No es tracta de sumar i d’anar acumulant; com en l’alimentació, hi ha un procés que implica la ingestió i la digestió. Allò que ens va succeint, a la vegada va interactuant amb el tot que som, provocant desequilibris i nous equilibris en el nostre ésser.
Adquirir consciència d’aquesta síntesi que som pot ajudar-nos a incorporar millor tot el que anem vivint. Fins i tot a seleccionar més adequadament, des del que mengem, fins a la manera com distribuïm el nostre temps i els coneixements que volem adquirir.
Som una unitat que constantment s’està transformant. Així com en la volta del cel no hi ha dues albes ni dos capvespres iguals i podem apreciar-ne la bellesa, també per a nosaltres cada moment és digne de ser copsat en la seva harmonia, per més fàcil o difícil que ens pugui semblar.