Per Leticia Soberón i Mainero
Doctora en Comunicació
Rubí, Barcelona, gener 2013
Foto: Silviapastells
Adéu, adéu, 2012. Finalment el món no es va acabar el 21 de desembre. Acabes aquí el teu recorregut d’huracà, que ha deixat a la nostra platja records variats. Molt patiment, sí. Desconcert i preguntes sense resposta. Però també algunes pedres precioses, art, música i una recerca incessant de noves solucions, urgents, per a aquest llarg ocàs d’una era. Un any, com tants, que queda emmarcat per a la col·lecció, després de les celebracions més o menys alegres de comiat de d’any. Un any de transició a quelcom encara desconegut.
I comencem a mirar ara el tot just nat 2013, següent anella de la cadena, que arriba en una nau entre la boira; no en distingim bé els trets, tot i que sent tan petit, ben poc podria indicar-nos la seva incipient fesomia.
És habitual per aquestes dates fer un balanç, més o menys precipitat i fugisser, sobre el que hem viscut durant els dotze últims mesos. Què ha passat, qui ha impactat en la nostra vida, quins esdeveniments han marcat la convivència social. Els molts resums mediàtics de cada any ens porten a la memòria els successos més visibles en el gran escenari del món.
A vegades ens sentim només espectadors de molts processos que ens superen, que ens passen per sobre el cap, i que d’alguna forma patim passivament sense poder-hi intervenir. Però en el segle xxi no ens podem conformar mirant només des de la barrera. Les persones, cada una des de les seves possibilitats, hem contribuït a construir la història d’aquest 2012. El que hem fet o deixat de fer. Les relacions que hem cultivat i les que hem trencat. Les ocasions que hem aprofitat i les que hem deixat passar. Som coresponsables, tant si ens agrada com si no.
En aquest nou any, què podem fer? Si un ha quedat al marge de l’activitat laboral, si se sent derrotat en aquesta batalla, cal mirar al voltant. Hi ha altres persones que també han estat expulsades del sistema –un sistema que està caient a trossos– i amb les quals podem col·laborar per buscar noves pistes d’actuació.
Els desafiaments que afrontem són enormes. Les antigues solucions ja no ens funcionen. No arreglarem l’economia només des de l’economia, ni la política només des de la política. Necessitem explorar noves formes de viure i organitzar-nos. Per això és urgent obrir espais de diàleg creatiu, valent, sortir del marasme i la passiva repetició del que ja sabem fer.
Les xarxes socials i les noves formes de comunicació són un recurs extraordinari, que ens ve com l’anell al dit en aquesta situació. Més enllà de compartir anècdotes i imatges, necessitem parlar, proposar, enllaçar, connectar als grups i institucions que ja estan provant noves fórmules de convivència, posar en comú les experiències vàlides. Potser serem menys opulents, el consum baixarà de ritme, hi haurà menys possibilitats de compra, però potser també, només potser, podrem redescobrir la meravella de no anar per carrils predefinits, sinó córrer per territoris nous, desplegant la nostra creativitat d’una altra manera.
Benvingut, any 2013. En l’ordit dels teus dies desitjaria anar teixint, amb qui vulgui fer-ho, un disseny més harmoniós, amb més colors i fils, on no falti ningú que tingui alguna cosa a aportar i que vulgui compartir-la.