Per Leticia Soberón i Mainero
Doctora en comunicació
Rubí, Barcelona, setembre 2013
Foto: Lolita
Ha nascut una nova manera de conèixer-se. Ja no es tracta d’anar al psicòleg, ni de mirar-se al mirall d’augment o fer-se un TAC. Només cal escopir en un contenidor i enviar-ho a l’empresa d’anàlisi genètica. Per uns quants centenars de dòlars, en un correu electrònic ens arribarà l’anàlisi del nostre ADN amb una interessant informació sobre l’origen geogràfic dels nostres ancestres i dades sobre la nostra predisposició a algunes malalties, com el càncer i l’Alzheimer, i la nostra reactivitat a alguns medicaments o substàncies, com la lactosa. Si així ho desitgem, podem compartir a la xarxa aquesta informació, i descobrir parents més o menys propers i fills que ja no serà possible negar.
Com ho han aconseguit?
Gràcies a la seqüenciació del genoma humà i al descobriment de l’anomenat ADN mitocondrial és possible seguir les petjades que van deixar els nostres avantpassats mentre s’escampaven pel planeta. Començaren des d’Àfrica, on els científics coincideixen a situar el primer homo sapiens que va donar lloc a la població actual del món, per la qual cosa és anomenada Eva mitocondrial. Es calcula que va viure fa més o menys 150.000 anys a la zona de Kenya. A partir d’aquí hi hagué diferents desplaçaments cap al nord, i l’ADN dels pobladors va anar patint subtils mutacions naturals, classificades per haplogrups, la qual cosa permet als científics detectar on es van assentar i qui són els seus descendents.
Per exemple, fa 60.000 anys, els primers que es desplaçaren al nord d’Àfrica van formar els haplogrups M i N. Durant l’Edat Glacial, 30.000 anys després, els seus descendents se’n van anar a l’Àsia (haplogrups A, B, C, D, E, F, G, M i Y), Papua Nova Guinea (P i Q); Austràlia (altres grups M i N), i Europa (H, I, J, K, T, U, V, W i X), i fa 25.000 anys començà el desplaçament que després va poblar les Amèriques amb descendents d’asiàtics (A, B, C, D i X). Totes les persones del món pertanyen a algun d’aquests haplogrups o línies d’ascendència materna.
Òbviament, aquesta línia de coneixement no ha fet més que començar. Però sense entrar en la possible validesa del que aquestes anàlisis diuen descobrir sobre nosaltres, en matèria de salut, per exemple, resulta fascinant preveure el que això suposa. Ens dóna una perspectiva històrica molt més àmplia, apaivagant el nostre egocentrisme; redueix una mica l’orgullosa pretensió d’algunes estirps i pureses de sang, posant de manifest els fluxos migratoris, i queda claríssima la profunda germanor entre els éssers humans, tots amb un ancestre comú.
Aquest descobriment es dóna en l’era digital i, per tant, en una curiosa combinació de ciència i xarxes socials, que suscita, inevitablement, nombroses controvèrsies. Moltes pel·lícules de ciència-ficció han tocat el tema de la classificació humana pels gens, anticipant que aquesta informació pugui ser utilitzada per al control de les persones. Ara és ja possible, i ho serà cada vegada més. Per al bé de la societat o per a controlar-la?
Confiem que el nostre ADN doni bons fruits de coneixement personal, de salut i de solidaritat, que siguin prou abundants per a compensar els intents de control que, sens dubte, ja apunten en l’horitzó.