Per Elisabet Juanola i Soria
Periodista
Santiago de Chile, juny 2013
Foto: http://cort.as/7RFk
En màrqueting es parla de «fidelitzar» clients, per a referir-se a la vinculació d’aquests a l’empresa. Per això es realitzen activitats específiques que donen a conèixer les bondats dels productes a consumir i de perseverar en el temps consumint-los. La pràctica de fidelitzar requereix equips humans especialitzats, creativitat i dedicació per part de l’empresa per a mantenir als seus clients i per descomptat, les entrades que generen. Moltes institucions –no solament comercials– busquen la fidelització com a estil de generació de recursos, perquè permet una certa projecció en el temps i mantenir les seves estructures. La fidelització dóna bons resultats, però també comporta una exigència per a l’empresa, producte o equip de treball, ja que l’amenaça sempre és que el client, subscriptor, donant… es desvinculi.
La paraula «fidelització», si més no, és una mica ambigua, ja que té una semblança amb una altra que associem a opcions profundes i serioses per a tota la vida: fidelitat –en l’amor, a la vocació… Fidelitats que, en la vida quotidiana, cada vegada mostren més matisos i colorits, tants com éssers humans hi ha.
En la història occidental, les opcions vocacionals eren comptades: casar-se i formar família, formar part de la vida religiosa o ser solter o soltera, que era, per cert, la menys desitjable. Avui, l’«estat civil» cada vegada és menys rellevant i el concepte de fidelitat s’ha anat traslladant, silenciosament, sense fer grans declaracions ni escarafalls, cap a la professió, les recerques personals, els gustos, els estils… que ens defineixen més personalment i ens acompanyen fins a la mort. Descobrir, doncs, les fidelitats és un camí llarg que implica un procés d’autoconeixement i maduració i, per tant, reconeixement de la vocació. Vocació que bé pot ser a la transparència, a la investigació d’un tema, a la recerca del transcendent, a la confiança… Valors o certeses profundes, de vegades difícils d’explicitar i que es fan clares i rellevants quan les persones moren. A la llum del comiat és quan moltes vegades se’ns fa més evident la fidelitat d’algú: «va dedicar la vida a ser el millor amic dels seus amics».
Si establim una relació entre el valor de la puresa –a l’estil de la llana verge, o de l’oli d’oliva–, i la fidelització dels clients en una empresa no encaixa gaire; però si aquest vincle, potser primitiu o tosc, l’estrenyem amb el més propi de cadascú, no podem deixar de reconèixer que cada persona té una o diverses fidelitats, valors associats a processos personals que donen sentit o, més ben dit, que escriuen el sentit de les vides úniques i irrepetibles. No hi ha ningú que pugui ser més fidel a si mateix que cadascú.
Publicat a la Revista RE Castellana