Per Leticia Soberón i Mainero
Psicòloga i responsable de continguts a Dontknow.
Madrid, novembre 2013
Foto: http://cort.as/7Rx-
Ja Sòcrates va deixar clara una cosa que els educadors comproven cada dia: la pregunta és el primer pas cap al coneixement. De poc serveix ensenyar coses a persones que no s’han preguntat res sobre un tema: ben aviat les oblidaran. En canvi, si se’ls aconsegueix suscitar interrogants plens d’interès, desitjaran conèixer les respostes, el coneixement aconseguit quedarà més ben fixat, voldran ampliar-lo per si mateixes, s’haurà estimulat el seu desig de saber més.
Hi ha moltes menes de preguntes, com hi ha molts tipus de lents per a veure-hi millor. Les preguntes de curt abast apunten a activitats immediates i d’importància relativa. Hi ha preguntes més profundes perquè volen explicar fenòmens més complexos, i hi ha preguntes que, com els grans telescopis que escruten l’univers, es qüestionen sobre el sentit general de les coses i apunten a respostes de gran importància.
L’interrogant que fa créixer
Tant en el món educatiu com en el familiar o l’empresarial no s’ha de menysprear cap pregunta, però és bo aprendre a preguntar i a preguntar-se sobre les coses i sobre un mateix. La ciència creix a força de qüestions que, d’una resposta a una altra, continuen ampliant l’arc del coneixement compartit. Calen, doncs, preguntes oportunes i pertinents.
En els grups de treball també hi ha necessitat de bones preguntes. Diuen els estudiosos de l’empresa que un líder pot millorar els resultats i la satisfacció del seu equip plantejant-li bones preguntes i no donant-li sempre respostes.
Heus-ne aquí alguns exemples:
1. Per a aclarir un tema embrollat: «Em podries explicar millor la situació?»
2. Per a elevar la qualitat de la relació: En comptes de «Vas complir els objectius del teu lloc de treball?», podem preguntar: «Com va el que portes entre mans?».
3. Per a incrementar el pensament analític i crític: «Segons tu, quines conseqüències pot portar seguir per aquest camí?».
4. Per a inspirar la reflexió i veure aspectes nous de les coses: «Per què penses que aquesta solució ha funcionat?».
5. Per a estimular el pensament creatiu: «¿Podem fer-ho d’una altra manera, això?».
6. Per a remoure les rutines: «Creus que es perdrà alguna cosa si comparteixes la responsabilitat d’aquest procés?».
7. Per a afavorir l’apropiació de les solucions: «Segons la teva experiència, què suggereixes que fem ara?».
La pregunta en l’entorn digital
Hi ha molts llocs de preguntes i respostes, com Yahoo Answers o Quora, i llocs temàtics com Fòrum Enfemenino, que resolen dubtes concrets de salut, ciència, família, embaràs.
Els estudis sobre el que la gent busca i pregunta a Internet descriuen d’una manera molt suggestiva els interessos de milions d’usuaris. A part de les preguntes sobre actrius, futbolistes, faràndula diversa o actualitat del moment, i de la recerca de llocs pornogràfics, curiosament, un tipus freqüent de pregunta és la de persones que estan interessades a saber si determinades actituds són normals, i si són bones o dolentes. A milions d’usuaris els importa sentir-se dins de l’estàndard i saber si a d’altres també els passa el que els passa a ells. A més de la «normalitat», desitjarien poder qualificar de bo o dolent el que fan o els succeeix. En el fons d’aquestes preguntes hi ha l’interrogant ètic.
També són habituals les preguntes que busquen informació, sobretot de tipus comparatiu: diferències, avantatges i desavantatges de les coses, productes o solucions.
Les preguntes de coneixement: causes, efectes i conseqüències. El perquè d’una situació, a més de les possibles conseqüències positives o negatives d’un tractament o d’una decisió concreta, és una altra de les recerques més freqüents dels usuaris i és habitual en els fòrums.
Però és difícil garantir la qualitat de les respostes que s’obtenen. No sempre hi ha la seguretat que qui respon tingui autèntic coneixement sobre el tema, i orientar-se en l’embolic d’Internet requereix una important actitud crítica.
D’aquí el valor que desitja oferir dontknow.net, on no hi ha preguntes a l’aire, sinó interrogants que apunten a la decisió: quasi set mil, sobre els quals puc fer o no fer, pensar o no pensar en diversos temes importants de la vida. Les respostes d’autèntics experts i expertes, i les experiències de persones compartides en xarxa, no pretenen decidir per ningú. S’ofereixen d’una manera oberta, sense inclinar la balança a favor o en contra, de manera que les persones puguin triar amb més informació i lliurement.
Publicat a la Revista RE