Per Rodrigo Prieto i Drouillas
Dr. en Psicologia Social
Barcelona, gener 2013
Foto: Creatvie Commons
Qui no ha sentit alguna vegada allò que «el somriure és la clau que obre totes les portes»… o allò que «l’alegria és contagiosa». Hi ha fins i tot registre d’una epidèmia de riure que va durar mesos en un poble de Tanzània, l’any 1962. Més enllà de l’anècdota, el cas és que l’alegria té una força increïble, enèrgica i transformadora que potser val la pena conèixer i potenciar. En el darrer sopar col·loqui número 206 de l’Àmbit Maria Corral –que tingué lloc el 15 de novembre– es convidà a reflexionar sobre la força d’aquesta emoció bàsica com a antídot contra el ressentiment social.
La primera intervenció anà a càrrec de la vicedegana de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, Anna Forés, que va dir que actualment vivim instal·lats en una cultura en la qual hi ha molta ràbia i por, que sovint es tradueixen en desesperança. Davant d’això, Forés afirmà que l’alegria pot ser una poderosa proveïdora d’il·lusió, de sentit i d’humor.
La pedagoga va explicar que aquest mecanisme està directament relacionat amb la resiliència, que és la capacitat que tenim les persones per a afrontar i superar les situacions difícils de la vida i sortir-ne enfortits; és a dir, just al contrari dels ressentiments en què de vegades ens ofeguem. Va dir, a més, que una de les fonts de l’alegria és sentir-se part d’una comunitat, d’un grup d’iguals en el qual ens sentim valorats i respectats. En aquesta línia, explicà el significat de la paraula ubuntu, que en algunes llengües de l’Àfrica del Sud vol dir «sóc perquè som», en referència directa al sentit de pertinença que ens fa humans.
Per la seva banda, el fundador i director de l’Editorial Proteus, Miquel Osset, va definir l’alegria a partir de l’experiència del filòsof català Josep Ferrater Mora, el qual deia que és un estat de l’ànima que anuncia que la vida ha assolit el seu propòsit. Paradoxalment, el capitalisme en què estem immersos es fonamenta o té sentit en la insatisfacció permanent de les persones, que és la que ens mou al consum. Per contra, afirmà, l’alegria sorgeix també a partir de donar el que tenim sense demanar res a canvi; és a dir, des de la gratuïtat.
La tercera i última ponència de la trobada la va fer el director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, Francesc Torralba, que començà dient que el ressentiment pot ser molt perjudicial, ja que provoca un patiment anímic que s’acumula i que –més aviat o més tard– esclata i arrasa el qui tingui davant en aquell moment. Torralba va explicar que de vegades el ressentiment sorgeix de la percepció que té una persona d’haver patit una injustícia; per tant, té un gran component comparatiu de la persona que el té respecte d’un altre. Per altra banda, l’alegria és un estat emocional positiu i tonificador que experimentem quan assolim alguna fita complicada. Explicà que l’alegria ens permet obrir horitzons, veure possibilitats on altres només poden veure dificultats. La pregunta clau és com passar del ressentiment a l’alegria. Per a ell, una peça clau per a connectar amb l’alegria és tenir consciència i estar contents pel fet d’existir i de sentir-nos estimats per les persones que ens envolten.
Acabades les intervencions dels ponents es va donar pas a un torn de paraules dels assistents, en el qual es plantejaren algunes qüestions relacionades amb els ressentiments socials o històrics, com ara els que hi ha entre diferents grups que es perceben com a diferents i oposats per criteris de classe, raça, nacionalitat, entre altres. Davant d’aquestes situacions els ponents van coincidir a afirmar que del ressentiment no en pot sorgir res positiu, per tant, s’ha de fer el pas vers l’alegria per a construir camins que ens ajudin a avançar cap a una convivència positiva.