Per Toni Rubio i Nicàs
Educador social i UCAE
Barcelona, març 2014
Foto: Toni Rubio
El maig del 2013, en aquest mateix espai de la pàgina web de l’Àmbit es va publicar un article meu amb el títol “Els nens tutelats i l’escola” en el qual feia una petita exposició de la situació que viuen els nens tutelats en la seva relació diària amb l’escola i, per tant, amb els seus companys, els professors i el procés educatiu. Una relació emocionalment descompensada i, generalment, poc coneguda i reconeguda pels professionals que els acompanyen en aquest camí.
En aquell article deia: «Són nens que han hagut de deixar el seu entorn, el seu espai i la seva família. Infants que s’han d’adaptar a una nova situació, a nous llocs i a noves persones. Se senten insegurs i sols en el seu procés i en la seva pèrdua. I és en aquest nou camí que tots els educadors i agents socials tenim un paper molt important. Hem d’acompanyar i hem d’ajudar a reconstruir, i l’escola forma part important i activa de tot aquest procés».
Les paraules, però, s’han d’omplir d’actes, i els actes, de continguts. I aquests van arribar de les aportacions dels professionals que, gràcies a la seva experiència, van permetre que el passat dia 3 d’octubre s’obrís un camí de diàleg i un espai d’intercanvi entre els diferents agents socials que van participar en les I Jornades Interdisciplinàries, sota el títol d’“Els nens tutelats a l’escola”.
Durant un dia de treball, uns seixanta professionals vam estar buscant fórmules per poder acompanyar els nostres nens en aquest difícil viatge de reconstrucció de la seva vida, de la manera més professional i, per tant, més coordinada i participativa possible.
Els diferents espais de debat van possibilitar el diàleg al voltant de quatre temes que ens preocupen especialment: a) La necessitat de crear un protocol d’atenció a l’infant quan arriba a l’escola; b) La importància de crear una figura d’acompanyament per facilitar l’atenció, la inclusió i l’acceptació de l’infant a l’escola i al seu grup classe; c) El tractament dels conflictes a l’aula. Qui aborda la situació, quan i com; i d) Prioritats: és realment important la matèria curricular? Les emocions.
Després de sentir les diverses exposicions que van fer els ponents i de participar activament en les diferents aules de debat, va ser possible recollir les conclusions entorn de tots aquests temes. Aquestes, juntament amb les ponències, les podeu trobar a l’enllaç: http://jornadesalocs.blogspot.com.es. M’atreviria, però, a sintetitzar-les breument.
Hem de conèixer l’infant per saber com acompanyar-lo. Li hem de facilitar referents que l’ajudin en la seva inclusió a l’escola i al seu grup. L’hem d’escoltar i, sobretot, ajudar-lo a l’hora de gestionar les seves emocions. Els diferents professionals que treballem amb ell hem de fer xarxa entre nosaltres i la família per facilitar tot aquest procés.
Però, principalment, aquestes jornades també han servit per reafirmar entre tots la importància de fer prevaler la flexibilitat per sobre de la rigidesa, la coherència per sobre de la imposició, i la necessitat que l’escola sigui prou constructiva per saber facilitar, acompanyar i integrar d’una manera molt més individualitzada.