Per Assumpta Sendra i Mestre
Directora de l’Àmbit Maria Corral
Barcelona, abril 2014
Foto: http://cort.as/8xb3
El titular d’una entrevista de la Contra de La Vanguardia que deia: «La violència està en l’aire: una mirada, un gest…» em va fer llegir el context de la resposta, en què l’entrevistada Mariana Rondón, cineasta veneçolana, explicitava que en la seva pel·lícula Pelo malo –l’últim premi del Festival de Cinema de Sant Sebastià– mostra «la violència implícita en una mirada, un gest d’una mare cap al seu fill…».
Aquesta és la trama d’una pel·lícula que presenta una història dura, reflex de la realitat. Quanta violència es respira si considerem que es pot generar a partir d’una simple mirada o d’un petit gest. Quina és la intencionalitat d’aquestes accions que poden ferir? Això vol dir que per a ser violent o actuar d’una manera violenta no cal utilitzar la força física ni tenir poder.
Sabem que la violència produeix dany, tant físic com psicològic, que pot afectar de moltes maneres perquè n’hi ha de diferents menes: verbal, amb un insult o amb paraules que fereixen; física, amb gestos que fan mal, cops de puny, bufetades; sexual; familiar; domèstica; racista; criminal; terrorista, etc. Aquestes menes de violència s’anomenen violència directa perquè es perceben i es poden obtenir uns resultats de les brutalitats causades per l’ésser humà.
També hi ha l’anomenada violència indirecta, que no és tan evident ni visible, però que és molt estesa i bàsicament és provocada per l’economia; per exemple, el Tercer Món pateix la crueltat de la fam o el Quart Món viu grans dificultats i un grau molt elevat de pobresa. Aquestes desigualtats entre el primer i el tercer o quart món també són considerades violència.
Hi ha molts col·lectius implicats que treballen precisament pel contrari: a favor de la no-violència per afavorir la persona que és insultada, agredida, humiliada, manipulada… Precisament la violència vol imposar i forçar. Quan la persona és violentada, necessita un suport per a sentir-se respectada, acompanyada, valorada, acceptada… i per això cal potenciar al màxim el treball a favor de la no-violència. Gandhi, que és el gran referent, reconeixia que no hi ha ningú completament lliure de violència, ja que és una característica innata de l’ésser humà predisposat a l’agressivitat.
És prou conegut el Triangle de la Violència anunciat pel sociòleg noruec Johan Galtung, en què en cada vèrtex presenta un tipus diferent de violència: la directa, l’estructural i la cultural. La directa són els efectes generats per la violència i la guerra; l’estructural és l’originada per la desigualtat i la injustícia que prové de la mateixa estructura de la societat, i la cultural és la que pren diferents aspectes de la cultura per a justificar l’existència dels dos tipus de violència anteriors. Davant d’aquesta realitat, Galtung proposa les 3R: reconstrucció, reconciliació i resolució.
Les 3R pretenen enfrontar-se a la violència i són una proposta significativa a tenir en compte, des d’allò insignificant que pot portar a una actitud violenta, fins a la situació més greu d’una guerra. Les 3R són tres accions que poden beneficiar el ciutadà i tants col·lectius petits i grans, i fins i tot els governants que en poden fer ús. Aquestes tres accions porten el prefix re- que significa fer una nova mirada serena amb la possibilitat de poder construir, conciliar i solucionar de nou qualsevol fet que hagi provocat violència.
Davant d’aquesta realitat es proposa respirar un aire sa que sigui beneficiós per a tots i portador d’elements significatius que facilitin la convivència. Es constata que hi ha moltes situacions difícils i complicades que generen diferents graus de violència i que les persones que en són els protagonistes cauen en un cercle viciós de crear més violència. Cal fer una aturada per a re-situar-se davant de cada escenari i cercar estratègies contra la violència. La societat és còmplice de la realitat que es viu perquè tots respiren del mateix aire.