Per Ramon Santacana
Professor de ciències econòmiques i empresarials
Taiwan, desembre 2014
Foto: Creative Commons
Fa poc temps va sortir a la premsa una notícia sobre com s’ha aconseguit que una persona invident, que ja no tenia nervi òptic, pogués recuperar la vista gràcies a una càmera connectada a uns elèctrodes de platí, implantats directament en les neurones del cervell.¹ Els senyals de la càmera passen per un aparell de tres quilos que els transforma en impulsos elèctrics i s’envien a través d’uns cables, directament al cervell que els llegeix. La visió és molt limitada: un grapat de píxels en blanc i negre, però obre les portes, i sobretot les esperances, a poder obtenir o recuperar la visió i també l’audició.
Uns sistemes menys invasius, que connecten càmeres a la retina o audiòfons als nervis auditius ja han estat aprovats a EUA i ajuden centenars de milers de pacients. Una altra teràpia també molt estesa per a la malaltia del Parkinson és enviar senyals nervioses directament al cervell, per mitjà d’un elèctrode connectat a una bateria externa mitjançant una perforació cranial. Altres aparells poden llegir senyals del cervell en persones paraplègiques i transmetre ordres des del cervell per a ser executades bé per un ordinador, com, per exemple, escriure un text o realitzar una cerca a Internet o bé en aparells robòtics com a mans artificials que poden moure objectes.
Actualment s’està treballant per a aconseguir uns implants biocompatibles que puguin quedar completament inserits a l’interior del crani, amb unes microbateries que siguin recarregades a la nit per inducció. Un problema difícil de solucionar és que per causa de l’oscil·lació de la massa encefàlica, les connexions neuronals haurien de seguir aquestes oscil·lacions sense danyar els teixits.
Els científics diuen que aquests reptes, per enormes que semblin, seran superats en dues o tres dècades. A partir de la coordinació i el treball en equip de camps tan dispars com la recerca en materials, en bateries, la biologia molecular, l’enginyeria de teixits i la neurociència, asseguren que la tecnologia dels neuroimplants és ara on es trobava la telefonia mòbil fa trenta anys, amb aquells aparells grans, que pesaven molt i que només eren pràctics si els portaves instal·lats a l’automòbil. Qui podia imaginar-se llavors el desenvolupament que en aquestes tres dècades han aconseguit les tecnologies de la informació i la comunicació?
Segons el psicòleg Gary Marcus i el director d’un centre de recerca sobre el cervell al periòdic The Wall Street Journal, titulat El futur dels implants cerebrals,² en algun moment d’aquest segle els implants neuronals deixaran de ser utilitzats exclusivament per a problemes greus, com paràlisi, ceguesa o amnèsia, i quan la tecnologia hagi avançat prou, aquests implants s’orientaran a millorar el rendiment de persones sense problemes de salut. Es podran utilitzar per a millorar la memòria, la concentració mental o fins i tot l’estat emocional.
Els implants seran emprats per a inserir en la nostra memòria qualsevol tipus de saber emmagatzemat, de manera que alliberaran els joves en formació (els qui avui anomenem estudiants) de la tasca d’haver d’aprendre o memoritzar continguts. L’experiència física dels millors tennistes, un tractat de filosofia, de física nuclear o simplement parlar un nou idioma serà tan sols una qüestió d’activar connexions cerebrals. La informació passarà del web al nostre cervell sense necessitat de ser visualitzada o experimentada a través d’altres sentits corporals. Segons Marcus i Koch a la fi del segle estarem tots connectats al núvol «de cap a peus».
Sembla, doncs, que l’accés al coneixement serà immediat i el poder de l’ésser humà, si és que efectivament arribem en aquest període de la història, cosa que espero, s’haurà expandit i multiplicat considerablement. Malgrat tot, no hem de creure pas que la tasca de pares, mestres i educadors s’haurà acabat. Més aviat al contrari, la tasca d’educar la persona serà més important que mai. El desenvolupament personal, la llibertat, la formació de la consciència, la sensibilitat, la tendresa…, tot allò que ens fa éssers personals, diferents, únics, però alhora capaços d’empatia i d’amor, encara tindrà més importància. Serà bo anar preparant els qui avui són joves per a les tasques i reptes educatius que els esperen.
_____________________________
1. Casado, M. J., «Los ciegos recobran la vista con un implante revolucionario». Muy Interesante, 1 de mayo de 2003. Accessible a http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/los-ciegos-recobran-la-vista-con-un-implante-revolucionario
2. Marcus, G. i Koch, C. «The Future of Brain Implants». The Wall Street Journal, 14 de març de 2014. Accessible a
http://online.wsj.com/articles/SB10001424052702304914904579435592981780528