Per Toni Rubio Nicás
Educador Social, UCAE i membre d’Associació Entramat
Barcelona, març 2015
Foto: Creative Commons
Arran dels esdeveniments que s’han succeït durant aquests darrers mesos, els diferents partits polítics de la comunitat europea han unificat un discurs comú sobre la necessitat de saber més sobre el que està passant dintre dels barris més conflictius de les nostres ciutats. Segons ells, hem de prestar més atenció als sistemes veïnals i als seus moviments, però entenc que la proposta política passa per tenir-ne un major control.
Tant des de les diferents associacions, organitzacions, fundacions i iniciatives sense ànim de lucre que treballem al carrer des de fa molts anys, hem dit, demanat i reclamat per activa i per passiva la necessitat de fer una prevenció, tenint en compte la realitat del moment, i d’una manera conjunta amb els diferents serveis socials de la població.
La paraula prevenció́ indica «una acció a treballar en el temps, que ens ajudi a evitar un dany o un risc». Desgraciadament, en l’actualitat, tot allò que no reporti un resultat immediat i econòmicament viable, difícilment es porta a terme. Però la realitat ens ha demostrat tot al contrari. Una prevenció no tan sols resulta econòmicament molt més viable que una intervenció́, sinó que, emocionalment, assegures que el futur dels infants, adolescents i les famílies amb qui treballes sigui molt més estable.
És necessari fer una aposta de prevenció paral•lela a la tasca d’acció i seguiment educatiu que s’està fent actualment sobre les famílies en situació de vulnerabilitat. Per tant, hauríem de fer una immersió en el territori i en el seu entorn. S’han de crear vincles i, per tant, hem de conèixer tot allò que envolta la vida familiar i social de les nostres famílies.
Hem de comptar amb tots aquells agents socials implicats al barri: associacions de veïns, comerciants, entitats esportives, d’oci, etc., creant un clima de confiança, d’orientació, coordinació i relació amb els organismes més institucionals. Tots aquests agents socials haurien de ser apoderats per les institucions en la seva funció́ socialitzadora, i dotar-los d’eines tant econòmiques com funcionals per a desplegar aquesta tasca de seguiment educatiu preventiu.
S’han de crear nexes entre les diferents entitats des de l’orientació i la coordinació. Des de la relació i el diàleg. Des de l’organització i la participació en la vida comunitària. Des de la promoció d’activitats formatives, informatives i orientatives. Des de l’acompanyament en la creació d’activitats de caire més sociocultural.
Hem de ser capaços de crear xarxa transversal entre tots els agents socials que formem la comunitat, i valorar la importància que té cada persona i cada grup en el seu sistema, per a assegurar de la millor manera possible una inclusió i una integració digna.
Hem de tornar a construir el concepte de comunitat i de barri, que no deixa de ser sinònim de «sentir-te que formes part de…».