El biòleg André Giordan, en el seu llibre El meu cos, la primera meravella del món, presenta un inventari del cos humà que convida el lector a explorar tots els increïbles mecanismes que l’integren. Descriu el cervell com un director general encarregat de coordinar-ho tot i, entre altres coses, «d’arbitrar els conflictes i de vetllar per la renovació personal». A més, «cada segon s’envien milions de missatges nerviosos, dels òrgans dels sentits al cervell. Cent mil quilòmetres de “cables”, les fibres nervioses incloses en els nervis, són necessaris per a transmetre les informacions».
La neurociència, és a dir, l’estudi científic del sistema nerviós, des de fa uns anys ha fet uns passos gegantins. S’ha passat de considerar el cervell com una misteriosa caixa de sorpreses (gràcies a la laboriosa recerca i els descobriments histològics de Ramon y Cajal i d’altres) a la detecció d’unes realitats neurològiques que van molt més enllà de les hipòtesis a partir de les noves tecnologies.
Avui els biòlegs, els neuròlegs, els bioquímics, els patòlegs, els farmacòlegs i els físics s’endinsen en el cervell i poden llegir-hi unes dades força evidents i esperançadores per a aconseguir una millor qualitat, tant diagnòstica de realitats clíniques, de guarició o prevenció de malalties, com per a poder explicar fenòmens propis de l’estat d’ànim, de respostes emotives, etc. És impressionant com funciona el cervell: treballa a un ritme vertiginós d’una manera inconscient.
Tractar d’aquest tema en un Sopar es podria considerar una mica forçat, però ens sembla important parlar d’un òrgan essencial i certament complex que regeix l’estructura fonamental de l’ésser humà. Entendre el funcionament del nostre cervell durant les dues hores i mitja que dura el Sopar pot semblar una gosadia, però en tenim prou que els ponents ens ajudin a entendre una mica més què fan aquests milions de cèl·lules nervioses estructurades en una prodigiosa xarxa que condiciona la conducta humana i que permet arribar a tenir-ne una determinada consciència, unes formes d’aprenentatge, un estat d’ànim, sigui d’alegria, de tristor, de por o de ràbia. Voldríem que ens ajudessin a comprendre el perquè de les malalties o lesions del cervell i les seves conseqüències. Desitgem que ens expliquin què fan els científics en el camp de la investigació. Tot i que costa parlar amb simplicitat de realitats complexes, sabem que els nostres convidats especials d’aquest Sopar són capaços de dialogar amb un llenguatge divulgador i proper.
Ens preguntem: el cervell es pot entrenar de tal manera que tingui un millor rendiment? Com se’l pot estimular? Davant l’Alzheimer, què es pot fer? Es pot potenciar la memòria? Es pot prevenir el deteriorament cognitiu? Com mantenir el cervell actiu? Com aconseguir una millor sensibilitat, per exemple, en el camp de les arts, de la bellesa…? Com fer-ho per modificar actituds, per exemple, de violència, per transformar-les en actituds de pau i d’harmonia? El nostre cervell, com gestiona els conflictes? De quina manera esbrinar com es generen neurològicament els processos d’amistat, de tendresa i d’afecte? Com ajudar a entendre actituds i comportaments sexuals? Com es gesta el dolor i el sofriment? Com integrar les noves capacitats que ofereix el món de les noves tecnologies? Com es completen i s’impliquen les diferents àrees cerebrals? Com es connecten els dos hemisferis cerebrals? Com s’interrelacionen les anomenades intel·ligències múltiples?
Són infinites les qüestions que deixem en mans dels experts: les seves aportacions, sens dubte, seran aclaridores. Ben cert que han intentat donar respostes des de la psicologia i la psiquiatria, però avui els demanem que ens ajudin a reforçar la comprensió d’un òrgan, la interpretació del funcionament del qual sovint hem deixat en mans del misteri.
Josep M. Forcada i Casanovas
Ponents:
David Bueno i Torrens, Doctor en Biologia, professor i investigador de Genètica a la Universitat de Barcelona i divulgador de la ciència
Josep M. Espadaler i Gamissans, Neurofisiòleg a l’Hospital del Mar
Jaume Kulisevsky, Director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Director de la Unitat de Parkinson i moviments anormals
Moderadora:
Marta Burguet i Arfelis, Professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona