Per: Esther Borrego
Treballadora social
Barcelona, febrer 2016
Foto: Creative Commons
En els moments que estem vivint al nostre país sentim molt sovint que els polítics haurien de fer bé la seva feina. Són moltes les vegades que els donem la culpa de tot el que ens passa, del que no funciona, etc. I no vull dir que no en siguin part implicada, per descomptat que ho són i, segurament, molt més del que reconeixen.
Per exemple, quan anem al metge i ens fan esperar? O al banc i només hi ha una persona atenent? O aquella senyora que va dreta a l’autobús i sent una frenada massa forta per part del conductor. I moltes altres situacions amb les quals ens trobem diàriament.
L’altre dia en una conversa, algú posava tota la responsabilitat del que estava vivint, una situació no gaire agradable, en mans dels polítics, que no fan el que han de fer, que no miren pel bé del ciutadà, que no donen feina als qui no en tenen, etc. És a dir, molts retrets dels quals amb alguns hi estic d’acord. Però, en general, sonaven més a treure’s del damunt la responsabilitat personal.
Però davant d’aquestes situacions i de la conversa que us explicava em vaig posar a pensar què més cal fer, en lloc de queixar-nos constantment del que l’altre no fa. Ja que segurament els que treballen amb mi, també deuen pensar que jo tampoc faig tot el que puc per ells, o els veïns de la meva escala, o els meus companys de curs, etc. I ho faig realment?
Potser el que cal és que ens mirem una mica més a cadascú i que mirem el que fem en la nostra tasca. Segur que ho fem, el millor què podem? Segur que posem el millor de nosaltres en el desenvolupament de la tasca que tenim encomanada? Llavors, amb quin criteri podem deixar als altres tota la responsabilitat del que no funciona com nosaltres voldríem? I de tot el que creiem que no funciona a la societat, no en tenim cap responsabilitat?
I si en desenvolupar la nostra tasca, sigui quina sigui, ens preguntéssim si ho fem tenint com a objectiu important el bé comú? És a dir, treballem per fer una societat més justa per a tots?
Si observem bé una torre humana castellera entendrem que cal que cada una de les persones que hi participa ho faci amb tota la seva responsabilitat, fent allò que ha de fer de la millor manera possible, tot pensant que així podran carregar i descarregar el nou castell pel gaudi de tots i continuar mantenint una de les nostres tradicions.
Com a membres de la societat som castellers de la mateixa i constructors d’ella diàriament.