En la tragèdia grega la música coral reforçava i comentava els fets que explicava el narrador d’allò que s’escenificava. Eren uns cants repetitius i insistents pensats perquè l’espectador entengués la transcendència de l’escena. En tota música hi ha un sentit i una intenció, i no cal dir quan s’hi afegeix la veu: fa sentir, vibrar emocionalment i és capaç de transmetre tristesa, alegria, pau, festa, inquietuds, dolors, esperances, sofriments, lluites… Tot es pot expressar. No es pot negar la intel·ligència musical, ni la força i el sentiment que hi ha darrere de cada nota. Igualment, tampoc no es poden negar els dots interpretatius. La bellesa que teixeixen les notes arriba al cor de qui les escolta i més encara de qui les interpreta. La paraula ‘interpretar’ significa tot el sentit que hi posa l’artista. Una nota mal cantada o un instrument desafinat poden trencar l’emoció i el sentit musical.
Tots sabem que musicar un poema, compondre una òpera, una sarsuela… és una comesa molt important. Pensem també en la música gregoriana, que canta passatges bíblics o litúrgics, o en les marxes patriòtiques o militars, que predisposen a prendre unes determinades actituds, o en la música popular, que expressa tradicions, moments de la vida dels pobles… Cada música interpel·la i mou a una resposta emocional. Qui no recorda Pau Casals tot plorant mentre tocava al violoncel «El cant dels ocells»?
En aquest Sopar volem centrar-nos en una de les modalitats dels cants més propis del nostre temps, el dels cantautors o conjunts que recorden sovint els trobadors que expressaven l’amor a l’estimada o fets i sentiments dels protagonistes. Avui molts artistes s’acompanyen amb un teclat, una guitarra o un conjunt instrumental amb diferents ritmes que atrauen principalment la joventut. Utilitzen pocs recursos orquestrals, amb predomini de la bateria i d’altres instruments de vent o de corda. Interpreten nous ritmes amb força i amb un estil molt personal. Sovint, per a aquests artistes, la música és espontània i la improvisació forma part de la connexió amb el públic capaç d’empatitzar amb ells, ja que els seguidors demanen unes sensacions que els facin connectar amb les realitats que viuen. Però també per part dels artistes hi ha la creació d’unes notes molt pensades amb les seves intencionalitats. És ben cert que les modes musicals varien segons l’època. Habitualment es canta per moure el cor i l’ànima de la gent.
En aquest Sopar comptem amb el cantautor Joan Dausà –aprofitant que s’ha pres un temps sabàtic per reflexionar sobre la seva carrera–, veritable exponent d’aquesta cançó actual que parla especialment a la generació jove i també a la dels que no ho són tant. Desitgem que, com a protagonista d’aquest moment present, connecti d’una manera personal amb tots, amb la seva força interior i la seva bona veu, que habitualment acompanya ell mateix amb el piano o la guitarra, o també amb algun conjunt musical. També comptem, com a ponents, amb promotors musicals, una pedagoga musical i un director de cant coral que ens ajudaran a gaudir del sentit de la música i el cant com a fonts de comunicació.
En aquesta edició número 220 –una llarga trajectòria de sopars col·loqui amb dues-centes vint propostes tractades de forma interdisciplinària–, hem volgut donar-hi un to especial de celebració. Amb la proposta d’aquest tema i en un lloc amb més capacitat, seguint el mateix ritme de la metodologia dels Sopars, l’Àmbit Maria Corral ofereix a tots els participants poder gaudir d’uns continguts d’una manera encara més festiva.
Josep M. Forcada i Casanovas
Ponentes:
Herminia Carbó i Reñé, Pedagoga musical i pianista
Jordi Craven-Bartle Lamote de Grignon, Professor de solfeig i cant coral, director de la Coral del Col·legi de Metges i de l’Hospital de Sant Pau. Doctor en medicina
Joan Dausà, Músic i cantautor
Joan Martínez Colás i Laia Camps, Creadors d’espectacles i cantants
Moderador:
Josep Lluís Socías i Bruguera, Membre de la junta de l’Àmbit Maria Corral