Per: Rocío Muñoz Montes
Àmbit Maria Corral
Barcelona, abril 2016
Foto: Margarida Amigó
El passat dijous 21 d’abril, l’Àmbit Maria Corral va realitzar el 219 Sopar Hora Europea per parlar sobre un tema de debat i actualitat: la hiperconnexió i el com poder humanitzar la comunicació.
Miquel Àngel Prats, professor titular de Tecnologia Educativa de la FPCEE Blanquerna, va iniciar la seva aportació llegint Carta d’amor al meu odiat mòbil de Carles Capdevila. Va posar damunt de la taula una sèrie de qüestions molt critiques del moment que es viu actualment a les escoles i les llars. Va compartir un únic missatge sobre les noves tecnologies que té a veure amb el lema: «menys és més». Va parlar del minimalisme en la conducta humana: «no sempre més opcions suposen més benestar», ja que a partir d’un cert llindar pot restar i produir efectes nocius. Tenir menys opcions ens fa més feliços. Va tractar cinc qüestions en què el fil conductor és aquest lema. La primera qüestió: els nostres infants i adolescents són anomenats per molts dels nostres experts nadius digitals, és a dir, nens que han nascut i viscut envoltats de tecnologia. Però més que nadius són orfes perquè els hi falten punts de referència per poder utilitzar la tecnologia de forma correcta. Segona qüestió: vivim infoxicats perquè tenim molts recursos per trobar informació, però estem menys informats i més manipulats. Per tant, és necessari posar criteri a l’hora de treballar amb l’excés d’informació. Tercera qüestió: com més grans i adults som, més criteris hauríem de tenir per donar exemple als infants i adolescents. Quarta qüestió: com més avança la tecnologia, ens pensem que som més lliures, i precisament la tecnologia ens posa grans reptes i dilemes ètics. I cinquena qüestió: la tecnologia genera una paradoxa, ens pot fer sentir molt a prop d’aquells que són molt lluny, però ens pot fer sentir molt lluny d’aquells que són ben a prop. «Cal connectar menys els aparells per connectar més amb les persones».
Josep M. Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la URL, comentava que estem en un temps de gran incertesa perquè vivim uns canvis de gran fondària com a conseqüència de la tecnologia de la informació. Nicholas Negroponte, afirmava que la digitalització comportarà quatre processos: la globalització del món en molts sentits, la harmonització del món pel llenguatge binari (1 i 0), la descentralització que ha permès que molta més gent arribi a la capacitat de comunicar-se i, finalment, l’apoderament, que permet tenir més mitjans per exercir la nostra responsabilitat. També, va parlar de «l’autocomunicació de masses» que apareix amb Internet i la digitalització, en què un emissor pot determinar un grup de receptors i entre ells comunicar-se. Aquest concepte és el què explica les xarxes socials que és el factor important dels darrers anys en l’àmbit de la comunicació. Hem començat un procés de transformació del món en què les tecnologies de la comunicació tindran un paper molt important. Per finalitzar, va respondre les preguntes plantejades en el díptic: Com ho fem per humanitzar la comunicació? El més preocupant és la dispersió que comporta estar a tres pantalles alhora. Després l’ànsia de la hiperconnectivitat, ja que si no s’està connectat sembla que falta alguna cosa. I l’obsessió per la immediatesa perquè hem de saber tot el què passa al moment. Davant d’això, per humanitzar la comunicació cal establir normes, cal promoure l’educació i cal treballar a fons amb l’ètica de l’era digital. «Un bon comunicador ha de saber llegir i haver llegit, saber escriure i saber argumentar».
Leticia Soberón, psicòloga i cofundadora de l’Innovation Center for Collaborative Intelligence, va parlar de la interacció amb aquell exocervell que ens acompanya: el mòbil. La hiperconnexió s’entén de dues maneres, per una part el flux d’informació entre l’individu i els altres a través de dispositius digitals. Per altra banda, la interlocució constant amb tot tipus de persones, nivells de relacions, amics o coneguts. Per a nosaltres, la nostra capacitat de gestionar dades i de mantenir una comunicació significativa amb altres persones és un desafiament. També va parlar del mite de la multitasca, nascuda de la multiplicació de les pantalles. S’ha de veure la vida amb la mesura de la persona perquè no tot el que la tecnologia ens permet ho podem fer sense tenir costos. Ens és difícil centrar la informació en cada ítem, ja que les dades s’acumulen, les respostes són erràtiques i impredictibles, ens trobem desconcertats i recuperar la informació és difícil. La tecnologia digital ha potenciat molt la capacitat de participació social, d’aprenentatge, però hem d’aprendre a utilitzar-la i gestionar els límits. Per tant, va recomanar fer servir un «filtre» per seleccionar la quantitat i qualitat d’informació i de les persones amb què ens relacionem digitalment. Va suggerir fer una dieta informativa i una connectivitat prudent a mesura de la persona, perquè no podem consumir tota la informació accessible. Cal prestar atenció per poder interpretar i comprendre el què ens diuen. Però, el significat de la informació l’hem de fer nosaltres. En definitiva, és necessari el diàleg significatiu, que ensenya i ajuda a tenir punts de referència.
El Sopar va concloure amb un col·loqui amb aportacions per part dels participants que van compartir les seves experiències i van fer preguntes per conèixer les opinions dels ponents.