Per: Rocío Muñoz Montes
Àmbit Maria Corral
Barcelona, juny 2016
Foto: Assumpta Sendra
El dijous 19 de maig, l’Àmbit Maria Corral va organitzar el 220 Sopar Hora Europea. Un sopar de celebració, amb cent cinquanta assistents, amb la proposta del tema «La música i el cant, fonts de comunicació», moderat per Josep Lluís Socías. Com deia el president de l’Àmbit Maria Corral, Josep M. Forcada, «220 sopars vol dir una llarga trajectòria on hem pogut presentar dues-centes vint propostes de pensament amb el motiu de convocar uns ponents que desenvolupen un tema per tal d’oferir-nos pensaments, criteris, opinions, és a dir, un estil molt personal en què la reflexió i el diàleg són d’interès humà i necessaris per entendre i acceptar aquestes realitats que ens presenten».
La primera aportació anà a càrrec d’Herminia Carbó, pedagoga musical i pianista que va centrar-se en la teoria musical i en la veu, considerada com l’instrument més perfecte, el més poderós, el més antic i, a més, únic. Partí de grans figures de la història grega i romana que donen una gran importància a la música. Va explicar que «la veu, d’alguna manera, projecta l’essència de la nostra veritat i la veritat és molt important i poderosa. També sabem que és el reflex del nostre estat intern, dels nostres sentiments més íntims, i d’això n’hauríem de prendre consciència i ser-ne responsables». A més, «la veu és aquest segell d’identitat que permet aquesta diferenciació. Però, té altres qualitats importants que agermanen i uneixen: la pau, l’amor, la veritat, la força de la voluntat i l’alegria, i en totes elles hi podem entrar a través del silenci, del so i de la música.» Va finalitzar interpretant al piano El cant dels ocells de Pau Casals amb la col·laboració de Pedro Gutiérrez que a través de la dansa expressà el sentit del fragment musical.
Joan Martínez i Laia Camps, creadors d’espectacles i artistes, van començar amb un diàleg a partir de la pregunta «què és la música per a tu?». Tot seguit, en Joan Martínez va parlar del naixement de la música i de com va ajudar les persones. Reflexionà sobre la distinció entre música i cant. Ressaltà la importància de la música com a vehicle de comunicació per a tothom, ja que, «en un moment determinat, es comencen a desenvolupar de manera mecànica els instruments musicals i l’expectativa del naixement d’aquests era imitar la veu humana, que era l’instrument més perfecte. Quan es creen instruments increïbles, aquests permeten saltar les fronteres de la veu humana.» Explicà la separació entre la música i el cant: «la música instrumental va patir un desenvolupament cap al virtuosisme, cap a eixamplar el seu àmbit, el seu registre i les seves capacitats. El cant sempre ha mantingut aquest vessant humà i aquesta capacitat que, tot i tenir uns límits molts complexos, sempre ha anat associat a la paraula, i això ha significat un límit». Va fer referència a grans personatges de la música com Mozart i Beethoven.
El cantautor Joan Dausà va compartir més des de la seva experiència que des de la teoria. Explicità que la comunicació és bàsica: «no només comuniquem amb la música i el cant, sinó que cadascú comunica amb la seva feina i el dia a dia.» Va fer un recorregut sobre la seva experiència vers la música, els seus inicis com a pianista i cantant. Va destacar que l’important no és ser el millor, sinó que: «en trobar la teva via, trobes la gent que connecta amb la teva via i crees la teva manera de fer i que la clau és comunicar des d’un mateix.» Va fer entendre que «potser és necessari una mica d’egocentrisme en algun moment de la vida, per adonar-se que és l’excusa per aprendre allò que et va impulsar i després veure que pots deixar de banda aquesta part i quedar-te amb allò important.» Va compartir les oportunitats que ha anat trobant ja que, «a la vida s’ha d’estar atent a allò que et proposa i qualsevol cosa val la pena agafar-la i si veus que no és interessant potser pots baixar a la següent estació, però potser sí era la pista que et guiaria durant un temps de la teva vida.» Per acabar va cantar Quan soni la tendresa, una de les seves cançons que tracta sobre la mort des de la vida.
El doctor Jordi Craven, nét de Lamote de Grignon, va començar parlant de la influència de la música sobre l’èsser humà i la història de la música des dels orígens fins al Barroc. Explicà que «la música és mitjà d’expressió i de comunicació que pot arribar a ser verbal amb el cant, que produeix efectes emocionals de comportament individual i col·lectiu. A més, la música impregna interiorment a la persona deixant empremta del seu pas i acció.» Va continuar la ponència des d’un vessant científic, detallant els efectes de la música sobre el cervell humà, les emocions o indiferències que provoca en el cervell. Va descriure la relació entre les neurones mirall i l’empatia. També sobre els efectes de la música sobre l’embrió, com percep els sons, especialment la veu de la mare. Explicità sobre els efectes per a la gent gran: cognitius, físics, emocionals i espirituals. Va parlar sobre la musicoteràpia que pot ajudar en els símptomes dels trastorns neurològics. Per finalitzar ressaltà la importància de la música com estètica i, sobretot com ètica, ja que «la música pot ser una forma purament estètica de comunicació humana i pot produir una comprensió no solament de l’estètica musical, sinó també dels valors ètics intrínsecs a la seva motivació.»
Un cop finalitzades les ponències, es va fer un brindis a càrrec de la directora, Assumpta Sendra, per agrair als assistents la seva presència, i a totes les persones que han fet possible la realitat del Àmbit Maria Corral. En Joan Martínez i Laia Camps per celebrar-ho van interpretar una gran actuació.
El tema de la música i el cant va possibilità un to festiu en aquest sopar-col·loqui de celebració en motiu del 220 Sopar Hora Europea.