Presentació del llibre «Creativitat generosa. La vida de Maria Corral Cucalón»

El 15 de març de 2016 l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va presentar el llibre dedicat a Doña Maria Corral titulat Creativitat Generosa. La vida de Maria Corral Cucalón (Talavera de la Reina 1896 – Barcelona 1965).

El president de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral, Josep M. Forcada, va parlar sobre la persona i la vida de Maria Corral Cucalón, la qual va conèixer personalment. Va fer referència a algunes experiències descrites en el llibre: «Maria Corral ha fet història implicant-se en la vida de tots els que s’apropaven a ella. Tenia una gran capacitat per escoltar, feia silenci i meditava sobre la persona que tenia davant», ja que sabia aconsellar d’una manera extraordinària. També va explicar l’origen del títol Creativitat generosa, ja que «si un artista no és creatiu i no li surt res de l’ànima, no pot caminar endavant». Doña Maria era creadora d’art i de bellesa. Coneixia els teixits, els colors i amb això creava una obra d’art. A més, vivia de forma humil, ajudant sempre de forma discreta les persones. Per això vam triar la paraula «generosa», ja que ella era molt generosa. Per últim, va compartir el per què l’Associació de l’Àmbit Maria Corral porta el seu nom, tal com explicita en el pròleg del llibre.

L’autor del llibre, Jaume Aymar, va explicitar que «a diferència del Dr. Josep Maria Forcada, jo no vaig conèixer personalment Maria Corral, tot i que el meu paisatge vital de petit, va ser el mateix que el que ella va tenir trenta anys: el carrer Làuria –ella vivia al 89 i jo al 21, amb els meus avis– l’Hotel Ritz,  l’església i el mercat de la Concepció, la consulta de la callista, la fàbrica de caramels, el colmado Múrria, la botiga de joguines… La meva tia àvia, Conxita Costa d’Aymar –una santa dona– era veïna i clienta de Maria Corral i no excloc que algun dia fins i tot ella i jo ens creuéssim per aquest barri emblemàtic: la dreta de l’Eixample, amb els plàtans, les voreres amples i les galeries dels principals, en aquells anys dels sis-cents, de les motos amb sidecar i dels guàrdies urbans amb casc blanc, dels  25 años de paz –un lema que em feia molta impressió– amb les fotografies de Franco posades als aparadors. Quan Maria va morir el dia 28 de març de 1965, jo era un vailet de set anys que feia el primer curs de primària, l’antepreparatòria, als jesuïtes de Casp. Qui m’hauria fet pensar que acabaria participant en la biografia d’aquella veïna del carrer, que va ser cofundadora de la institució on em vaig formar i que vaig treballar a l’àmbit que porta el seu nom!

Escriure la biografia de Maria Corral, juntament amb tot un equip entusiasta, ha estat una experiència bonica i llarga. Cap dels que l’hem escrit no vam conèixer directament la Maria Corral, però sí que hem conegut persones que l’han tractat molt de prop, el Dr. Alfred Rubio, en Juan Miguel González que en parla amb gran afecte, conscient del seu rerefons vital, el Josep Maria Forcada, el seu marmessor, l’Agustí Viñas… Algunes de les seves clientes i amigues, especialment la Maria Comabella i la Maria Rosa Serrano, tots ells, tots vosaltres, són els qui ens han ajudat a estimar-la sense haver-la conegut.

He estat també testimoni de l’entusiasme de l’equip: com s’alegraven amb les noves dades que sorgien a partir de les entrevistes, com s’emocionaren quan la veieren en moviment en una antiga pel·lícula del casament d’una clienta, al peu de la basílica de Sant Just i Pastor, apressada, acabant d’ajustar l’adornament del vel de la núvia. Com anaven descobrint la personalitat d’una dona forta, com les que lloen les Escriptures. Avui, afortunadament, les dones –més de la meitat de la humanitat– tornen a ser protagonistes de les històries, com ho són també la vida quotidiana. Ja no concebem la història només a partir dels grans esdeveniments.  La història la construeix el dia a dia, les mares de família, els treballadors, els emprenedors, els artistes…

Maria Corral era una dona petita d’estatura, però gran d’humanitat, castellana de nissaga, passada per Cadis, que va acabar recalant a Barcelona. I això sense oblidar les seves anades durant molts anys a París, centre internacional de la moda. Les seves arrels de Talavera de la Reina, a Navamorcuende (l’Amparo Urra, una velleta deliciosa, insistia que allí hi tenia les arrels) van forjar la seva personalitat: sòbria i realista. El seu pas per Cadis, li donà l’accent i la gràcia andalusa, els viatges a París i la seva estada a Barcelona, el seu toc cosmopolita.  Maria Corral estava enmig del món, de les clientes, de les dames de la burgesia i fins i tot de l’aristocràcia, però el seu cor estava molt lluny de la frivolitat. Era una persona d’una gran profunditat, que vivia en una sobrietat i una discreció extremes: una part del pis ben decorat per a les clientes, amb quadres i mobles d’estil, la seva cambra, en canvi, nua com una cel·la monàstica. Maria Corral deia al final dels seus dies: “jo només he tingut dos amics en el decurs de la meva vida, el treball i el Sagrat Cor de Jesús. El primer ja m’ha abandonat, l’altre confio que mai no m’abandoni.”

Conservem molts pocs escrits de Maria Corral, cap carta, solament alguna dedicatòria, algun rebut. Però aquesta absència documental queda àmpliament suplerta per les seves obres d’art: els barrets que ella dissenyava amb gran mestratge sobre el mateix cap de les seves clientes buscant enaltir la seva personalitat. En conservem sobre tot dels anys quaranta, cinquanta i primers del seixanta. Barrets, capells, pameles, casquets, tocs, tocats… de vellut, de feltre, de seda, amb plomes, amb ales, amb llaços, amb llaçades, amb tuls, de tota mena de textures i  colors: verd, taronja, marró, vermell, blanc, negre… Un devessall de creativitat i de bon gust per a un complement durant molts anys imprescindible. El meu pare m’ha insistit sempre que era gairebé impensable que dones i homes sortissin al carrer sense res al cap: els uns amb barret, els altres amb gorra, les unes amb mocador, les altres amb mantellina… La cortesia masculina s’expressava amb barretades, i encara molts anys va perviure la fórmula: cobreixi’s, cobreixi’s que quan un ja no portava barret, suposava un veritable problema. L’elegància femenina amb un bon barret, de vegades, en casaments quasi fix que obligava a dur-lo tan a l’església com al restaurant. Maria Corral va ser aprenent a Modas Marinette fins que va poder establir-se pel seu compte i fundar Modas Maruja. Va tenir èpoques de puixança i també moments difícils com els anys de la guerra civil (que castigat que va ser l’Eixample on vivia!) que s’havia de guanyar la vida fent gorres militars o els anys que els capells van entrar en crisi.

Aquesta faceta creativa de la seva vida, anava acompanyada d’una altra que era la caritativa: l’Obra de la Visitació, la finca de Terrassa, la preocupació per les noies periclitants, per les religioses que havien deixat el convent, pels candidats al sacerdoci. Maria Corral tenia visió de futur, podríem dir que era de mentalitat postconciliar, tot i que va morir en ple Vaticà II. Maria ajudava els de fora, però ella mateixa convivia a casa amb una dona amb un trastorn que li va donar no pocs disgustos. Però en Maria Corral s’acomplia la màxima evangèlica, la seva discreció era tal que la mà dreta no sabia què feia l’esquerra.

Maria Corral ha donat nom a l’Àmbit d’Investigació i Difusió. Això ha fet que en el decurs d’aquests anys, molts l’hagin anomenat sense haver-la conegut, persones d’arreu del món, pensadors de relleu com José Luis López Aranguren, Salvador Giner, José Luis Sampedro, Jean Vimort, Enrique Baca, Begoña Roman, Francesc Torralba, Josep Maria Esquirol i tants d’altres; que en el seu nom molts ens haguem introduït i format en els mitjans de comunicació social. Recordem la Rosa Deulofeu (ací hi ha el Germà Santamaria, vicepostulador de la seva causa) el Paco Viñas, els germans Francesc i Ester Romero, l’Albert Sáez, l’Antoni Huguet, l’Anna Bundó, la Marta Burguet… i tants d’altres que després han excel·lit en la comunicació en diversos mitjans públics o privats. Ella, que era la discreció personificada, no ho hauria somniat mai.

En resum, davant de la vida i l’obra de Maria Corral podem dir ben bé, que ens podem treure el barret. Moltes gràcies.»

Mónica Contreras, com a membre de l’equip promotor de la biografia, va compartir un breu testimoni del treball i la implicació d’aquest equip, que va sorgir de l’interès per conèixer una mica més la vida de Doña Maria. Ho van fer motivades per l’entusiasme que van transmetre els qui van compartir amb ella i per la pròpia inquietud de donar a conèixer la vida d’una dona valenta que va crear la seva pròpia empresa per ajudar els altres. Durant la seva aportació va fer referència als testimonis gràcies als quals ha sigut possible completar la història.

Finalment, Margarita Amigó, com a directora de l’Editorial Edimurtra va agrair la confiança que l’Àmbit Maria Corral va dipositar en l’editorial i va anunciar la seva pròxima edició en castellà perquè pugui arribar a molts altres llocs.