Per: Ramon Santacana
Professor universitari i artista
Taiwan, gener 2017
Foto: Felixioncool
Científics i observadors del desenvolupament social avisen que estem entrant en una època de grans avenços tecnològics. El desenvolupament de les IT, tecnologies de la informació i de la comunicació, està possibilitant que les ciències que es desenvolupaven cada una més o menys per separat, entrin en contacte directe i es desenvolupin combinades. L’efecte és que s’aconseguirà una espècie d’explosió tecnològica que alguns, per expressar-ho de una manera gràfica, li han donat el nom de big bang tecnològic.
Els efectes que tindran en les nostres vides ja són motiu d’estudi per part de les ciències socials. És per això que en el curs de màster internacional que imparteixo sobre «Ètica dels negocis globals» hem dedicat unes quantes classes a investigar els aspectes ètics de noves tecnologies. Tant la investigació i el desenvolupament de les noves tecnologies com la seva comercialització es fa, sovint, des d’una òptica empresarial que l’ètica no pot oblidar.
Els alumnes, en grups reduïts, van escollir una nova tecnologia, van estudiar-ne els conflictes o qüestions ètiques que emergien i van presentar a classe els resultats de les seves investigacions. Els camps elegits foren una bona mostra del moment present. Des de la robotització i les seves implicacions socials, la possibilitat que els robots es desenvolupin independentment del control humà, el conreu en animals d’òrgans amb gens mixtos humans i de l’animal mare per transplantament, els implants cerebrals que possibilitaran connexió directa amb internet i connexió interpersonal de pensaments. També la possibilitat d’atemptats hackejant els implants, les pròtesis que proporcionaran capacitats sobrehumanes i el no menys important tema de la disparitat en l’aprofitament o control d’aquestes noves tecnologies, entre altres temes. Hem après un bon nombre de paraules que possiblement haurem d’usar en els propers anys, com transhumanisme, cyborg, etc. Els estudiants, postgraduats d’uns vint-i-cinc a trenta anys d’edat i que provenen d’uns quinze països de quatre continents, han participat amb tant interès que es pot dir que van ser ells qui van conduir les classes. La meva participació, després de delimitar bé els temes, es reduïa a fer observacions i a formular qüestions per debatre-les entre tots.
Ens va cridar l’atenció la presentació d’un grup de Singapur sobre tecnologia bio-electrònica aplicable als escarabats. «Els escarabats? –vaig dir jo– Qui por tenir interès en controlar els escarabats». La tecnologia usada va causar un rebuig general. Es tracta d’adossar un xip a un escarabat i connectar-lo al seu cervell per medi de dos elèctrodes que suplanten les antenes. D’aquesta manera es pot teledirigir els seus moviments si es vol. La tecnologia és tan simple que –afirmen– es pot fer a casa per estudiants i ja hi ha una empresa que comercialitza uns kits a tal efecte. Fotos i logos comercials es visualitzen a la pantalla.
El procediment de seccionar antenes i penetrar amb elèctrodes en el cervell d’aquests animalets per controlar-los, va suscitar un gran rebuig per tractar-se de crueltat animal. Però altres deien que, en definitiva, tots nosaltres quan veiem un escarabat, la primera reacció que tenim és matar-lo. Mai ens hem preocupat del benestar dels escarabats. Si volem eliminar-los, ¿per què ens preocupem ara de les seves condicions de vida? Altres opinaven que animar els estudiants a manipular d’aquesta manera els animals, els induïa a prendre una actitud d’aprofitament utilitarista, d’explotació dels animals i dels éssers vius sense respectar la seva dignitat
.
Al final, un alumne va preguntar «però quin és l’ús o l’aprofitament d’aquesta tècnica?». Resulta que en terratrèmols o altres casos d’edificis col·lapsats, es poden adossar sensors als escarabats i ficar-los entre les runes per detectar si hi ha persones enterrades sota. La possibilitat de salvar vides humanes, que a més es troben en situació de gran sofriment, va predominar per damunt de qualsevol altra consideració ètica.
Mai vaig pensar que la tecnologia dels escarabats pogués servir tant en una classe d’ètica.