Humans a Mart?

Per Ramon Santacana
Professor universitari i pintor 
Taiwan, juliol 2017
Foto: Banco de Imágenes Geológicas

Molts recordem el film The Martian o El marciano (2015) de Ridley Scott, la trama del qual són els esforços del botànic i astronauta Mark Watney (Matt Damon) en l’any 2035, per sobreviure en el planeta Mart on una fallida missió espacial l’ha deixat abandonat.

El film, científicament molt ben documentat, presentava com possible la supervivència humana en aquest planeta si es tenen els coneixements adequats, tenacitat incomparable i un mínim de recursos físics que en aquest film s’obtenien d’alguna ferralla espacial abandonada de missions anteriors.

Recordo una entrevista realitzada al protagonista, l’actor Matt Damon, en què després de parlar del film, al final feia un excurs dient que certament la humanitat no tenia altra sortida que l’exploració i conquesta de Mart, que ja se n’estaven estudiant els aspectes tècnics. Em va sorprendre la fermesa i la seguretat amb què va fer aquestes afirmacions. També he llegit que per la realització del film, els actors van estar en contacte amb la NASA per entendre i fer creïbles algunes de les situacions del film.

Actualment s’està investigant com es pot colonitzar el planeta. Megan R. Nichols[1], en un article científic de divulgació, explica diverses opcions que s’estan investigant i que fins i tot comprenen aspectes de tan ampli abast com induir, per mitjà de camps magnètics, la creació d’una atmosfera planetària. Nichols, en aquest article, diu que els assentaments a Mart, gràcies a la poca força de gravetat, poden ser un lloc idoni pel muntatge i llançament de naus a l’espai profund i que, de moment, la única dificultat és l’estadi del nostre desenvolupament tecnològic.

No es tracta de meres especulacions o secrets d’Estat, la Casa Blanca està disposada a finançar aquestes investigacions i Donald Trump no va tenir inconvenients en signar, el passat mes de març, davant les càmeres envoltat de congressistes i directors de la NASA, una llei que concedeix un pressupost de més de 18.000 milions de dòlars de l’actual any fiscal, per l’exploració espacial amb la finalitat d’enviar humans a Mart la dècada 2030[2], just l’època en què es desenvolupa la trama del film.

L’any 2011, la NASA va posar fi als vols dels seus transbordadors espacials i des d’aleshores depèn de Rússia per portar els seus astronautes a l’Estació Espacial Internacional (EEI). Ara es vol rellançar la iniciativa espacial nord-americana amb la idea que vagi passant a mans privades. El mateix president va posar en relleu, en el moment de la signatura, la importància de la «transició» de les activitats espacials al sector privat. Empreses privades com Boeing i SpaceX ja estan treballant per portar a terme missions tripulades per traslladar astronautes estatunidencs a l’EEI.

Assistim, doncs, no només a un desenvolupament dels projectes per colonitzar Mart sinó també a un intent, amb diners públics, d’anar privatitzant progressivament aquesta iniciativa. Els possibles beneficis d’aquests projectes, si són privatitzats, escaparan al control social i democràtic, i més si els projectes tenen lloc fora dels territoris nacionals o fins i tot fora de l’àmbit terrestre

Potser, després de tot, el canvi climàtic i l’estat en què es trobi el nostre planeta l’any 2050, ja no sigui tan important per algunes elits, per les quals sempre hi haurà una sortida.

[1] Nichols, Megan Ray (3 de maig de 2017) “If we successfully land on Mars, could we live there?”  http://www.astronomy.com/news/2017/05/could-we-live-on-mars consultat el 12 de juny del 2017.

[2] La Vanguardia (21 de març de 2017) “Trump firma una ley para enviar humanos a Marte en 2030” http://www.lavanguardia.com/internacional/20170321/421072740670/trump-ley-enviar-humanos-marte.html consultat el 12 de juny del 2017.