Per Esther Borrego
Treballadora social
Barcelona, octubre 2017
Foto: Assumpta Sendra
Fa uns dies vaig tenir un tresor a les mans, sí, i no us penseu que era un tresor qualsevol, d’aquells dels contes, no. Aquest era de veritat i segurament el millor regal que un pot rebre en certs moments.
Sí, fa uns dies ens varen arribar uns contenidors plens de la compassió i solidaritat de tota una ciutat o, millor dit, de milers de persones que la tercera setmana d’agost estaven a Barcelona i varen voler convertir el dolor en bellesa.
Sí, vàrem rebre totes les espelmes que durant una setmana s’havien anat dipositant a les Rambles de Barcelona, aquelles que amb tant respecte i compassió cada persona va voler deixar als diferents llocs del carrer que havia estat escenari del terror el 17 d’agost a la tarda.
En veure baixar el primer contenidor, no vàrem poder contenir l’emoció en saber que seríem els privilegiats de poder recuperar aquelles espelmes que havien estat l’eina per obrir una nova finestra a l’esperança aquells dies plens de dolor.
Quan la tarda del 17 d’agost a les 17 hores vam sentir que es desallotjaven les Rambles, vam trigar una bona estona per poder creure que allò estigues passant a la nostra ciutat. Poc després ja es va començar a veure com la solidaritat es posava en moviment en les zones properes al centre de l’atemptat.
Va ser hores després que varen començar a aparèixer els primers signes de compassió en forma de missatges escrits en post-its, amb guix a terra, amb espelmes per donar llum davant de tanta incertesa… Cada signe omplia el centre de Barcelona amb una mica de compassió davant el dolor, obrint una nova escletxa a l’esperança.
A poc a poc, la nostra ciutat va recuperar la normalitat, i tots aquests signes varen ser retirats amb la unció que mereixien. Els missatges varen ser guardats, i les espelmes es va decidir que es poguessin reciclar en alguna entitat.
El més gran benefici de poder treballar amb aquestes espelmes serà segurament el fet de saber-se depositari de tanta compassió, del gran tresor que suposa saber que un pot tenir en les seves mans allò que ha omplert de llum uns dies plens de foscor.