És abismal el canvi realitzat en els mitjans de comunicació en els darrers cent anys. Des del pregoner que cridava al carrer comunicant les notícies o els bans que es penjaven als ajuntaments o a les esglésies, fins a l’ús d’un ampli recorregut de novetats tècniques: notícies de premsa escrita, la ràdio, la televisió, etc. i ara les xarxes socials. Tots influeixen en l’opinió ja sigui en positiu o en negatiu. Els medis clàssics han sofert èpoques de censura de tipus institucional, per motius polítics, religiosos, militars entre altres, en què el comunicador es deu a l’amo del mitjà –públic o privat– que té els seus controls més o menys decisoris, per respondre segons la ideologia que hi ha al darrere.
Amb els Col·legis de Periodistes han aparegut els codis d’ètica professional que són profundament útils per respondre a la veracitat de les notícies o al pensament dels qui redacten els articles d’opinió. Potser en el sector radiofònic o el propi de les tertúlies això és més difícil de controlar. Cal constatar que aquest gènere comunicatiu és un potent reflex de la diversitat d’opinions sobre un determinat tema. Aquests són tractats pels anomenats «experts», malgrat no ser experts en tot.
És sorprenent la manipulació de notícies científiques del món farmacèutic, de la cosmètica o de la perfumeria que a vegades creen falses expectatives i es fan circular pensant en beneficis econòmics. Moltes notícies de l’àmbit econòmic van dirigides a un sector concret per aparentar un estat de comptes irreal. O bé, notícies falses sobre guerres a fi d’afeblir l’enemic. El mateix podem dir del món de l’art, del teatre, de la música i del cinema prou subjectives. Tal vegada si les notícies tenen autor o autors, es pot replicar, estar-hi en desacord o fins i tot recórrer a la justícia.
En els últims anys ha sorgit el fenomen de la comunicació a través de les xarxes socials amb diferents plataformes digitals (Facebook, Youtube, WhatsApp, WeChat, Skype, Linkedin, Twitter, Instagram, etc.) on predomina l’anonimat i qualsevol ciutadà hi té accés. Des d’aquestes xarxes es pot escriure, presentar imatges, etc. que reforcen o inventen interessos personals o de grup, on una notícia o un comentari poden ser erronis i fàcilment passen de l’emissor al receptor i des d’aquest a altres, tot això amb facilitat i rapidesa i amb manca d’objectivitat. De l’anonimat és pròpia la irresponsabilitat. També s’utilitzen els pseudònims i textos manipulats. És obvi que es tracta d’una vertadera deformació de la veritat que pot tenir greus conseqüències. Veiem alguns casos: la manipulació dels temes religiosos cristians per no parlar dels que van dirigits al desprestigi dels eclesiàstics, grups religiosos o la mateixa jerarquia, i el mateix passa amb les diverses confessions. Un estudi recent finançat per diferents grups de màrqueting ha comprovat que en el cas de l’elecció del president Trump i la seva contrincant Clinton moltes de les notícies eren falses. També s’ha comprovat en el cas del Brexit que algunes de les notícies sobre el fet de romandre a la Unió Europea o sortir-ne eren manipulades especialment a través de les xarxes socials. Utilitzar-les és una forma eficaç perquè les opinions no es contrasten abans de publicar-les, i a més es compta amb la força de la immediatesa. Amb temps es pot esbrinar la procedència de les mentides, però ja queden penjades per sempre a la xarxa i de poc serveix desmentir-les.
És necessari reclamar un sentit comú indispensable que sigui vertaderament ètic per qualsevol tipus de comunicació. El respecte i l’honor vers els altres són fonamentals, i també és de justícia.
Josep M. Forcada i Casanovas
Ponents:
Albert Sáez i Casas
Professor de la Facultat de Comunicació
i Relacions Internacionals Blanquerna-URL
Leticia Soberón Mainero
Psicòloga. Cofundadora de l’Innovation
Center for Collaborative Intelligence
Francesc Torralba i Roselló
Director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull
Moderador:
Jaume Aymar i Ragolta
Director de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana