En els darrers decennis de la història de la humanitat s’ha despertat la consciència ecològica: cal conservar el planeta. De la mateixa manera que tenim cura de la vida del cos, per primera vegada tenim constància que la salut del nostre planeta podria estar en perill. Fins fa relativament poc, l’acció de l’home no l’afectava. La Terra era naturalment capaç de regular els seus propis ritmes i canvis lents. Ara, la forta industrialització i les activitats humanes alteren els ritmes biogeològics que durant milions d’anys el planeta ha tingut. I això, naturalment, afecta la climatologia i de retruc, la flora, la fauna i la vida de l’home.
De canvis sempre n’hi ha hagut. Recordem les diverses glaciacions pretèrites que el planeta havia sofert. L’home, en cas d’haver existit, no els hauria apreciat: la seva vida era massa curta en relació amb la lentitud dels canvis. Ja no és així. En relativament pocs anys observem canvis importants en la climatologia: temperatures cada vegada més elevades i en zones no habituals, onades de calor més freqüents, l’aparició de tornados a les nostres latituds, el desgel del pols i les glaceres, el debilitament de la capa d’ozó que no filtra suficientment els raigs ultraviolats, l’augment de la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera i altres gasos que afavoreixen l’efecte hivernacle. A tot això hi hem d’afegir la creixent desforestació de l’Amazònia, incendis devastadors de boscos, l’acumulació de plàstics al fons marí, les radiacions emeses per accidents en plantes nuclears, les emissions de gasos tòxics dels vehicles i les grans indústries. Aquest llarg llistat de fenòmens no són simples apreciacions, les dades científiques ho constaten clarament.
Mentre que els científics ens alerten d’aquests canvis i conseqüents perills, altres persones i administracions o entitats els ignoren o bé els minimitzen. Per què? Quines raons s’amaguen darrere la negació d’uns fets que semblen evidents? Sens dubte que hi ha poderoses raons econòmiques. Canviar els mètodes de producció és un procés difícil, llarg i molt costós i no totes les empreses estan disposades a fer-ho per por de perdre competència en el mercat.
Hi ha una emergent consciència ecològica: programes per afavorir la recollida selectiva de residus per facilitar el seu reciclatge, la reparació d’estris avariats en lloc de llençar-los, la reutilització de materials. Campanyes institucionals i matèries lectives a les escoles per sensibilitzar sobre el perill del canvi climàtic. Tot això està al nostre abast. Per part de la indústria veiem que també s’està investigant i difonent més l’ús de l’energia solar, eòlica, construcció d’edificis intel·ligents que optimitzen els recursos energètics, vehicles menys contaminants i un llarg etcètera. Hi ha símptomes de canvi, d’alerta generalitzada. Tot això, però, és suficient?
En aquest Sopar ens preguntem:
Hi ha prou consciència ecològica del planeta?
Què podem fer al respecte?
Té, la Terra, prou recursos per fer front, ella mateixa, a tants i sobtats canvis?
Com l’educació pot contribuir a la cultura de la sostenibilitat?
Quin planeta deixarem a les generacions futures si no actuem de forma responsable?
Joan Romans i Siqués