«La Societat Digital» a càrrec de Genís Roca

Per: Rocío Muñoz
Àmbit Maria Corral
Barcelona, octubre 2019
Foto: Assumpta Sendra

El dimarts 1 d’octubre l’Àmbit Maria Corral va organitzar el Seminari «La Societat Digital» a càrrec de Genís Roca. La seva aportació, com a arqueòleg, ens va permetre anar als orígens d’on venim, i com a expert de les noves tecnologies analitzà on estem i dibuixà la direcció de cap a on anem.  I amb el suport de diverses imatges, va parlar de la presència i la influència de les noves tecnologies i les xarxes a la societat i el nostre dia a dia:

«La Societat Digital és una transició històrica en la Història dels humans. Si això és cert, ens ajudaria a entendre el caos, la incertesa i la intempèrie en què vivim.» Aquesta transició durarà cent anys, com a mínim, i seria la més ràpida. Per argumentar aquesta afirmació, començà fent un recorregut vital des del naixement del seu pare (als anys trenta) –economia agrícola, de subsistència–, el seu naixement (als anys seixanta) –model d’economia artesanal– fins al que ell ha viscut: el canvi d’una economia artesanal a una economia industrial. La revolució industrial va ocupar dos-cents anys mínim. Fins ara, la societat digital, que acaba de començar i on encara està tot per fer i decidir.

«No hi ha revolució tecnològica sense un moviment social. La història dels humans està caracteritzada per transicions marcades per una tecnologia que modifica la societat. La tecnologia és una solució que trobes per adaptar-te millor a l’entorn.»

Actualment, el que hi ha és una tecnologia que modifica la nostra relació amb la informació. Això demana un nou contracte social i nosaltres no som víctimes d’aquesta tecnologia perquè l’hem abraçat com a solució per resoldre un problema que teníem amb la informació.

També va fer un repàs d’Internet des de l’any 1995, quan a la majoria de països europeus un particular podia contractar-ho a casa, era complicat connectar-s’hi i els continguts que podies consultar eren generats per organitzacions. Passant pel 2005, en què es comença a parlar del web 2.0 per explicar que s’iniciava una generació de solucions que permetia que un ciutadà, sense coneixements tècnics i sense pressupost, pugues publicar continguts a Internet. Fins al 2015, en què apareix una tercera font d’informació: dades generades per objectes, sensors. «Internet és un flux constant d’informació disponible.» En la mesura que canvia la naturalesa de la informació disponible, canvia la manera de resoldre els problemes.

Una altra evolució és amb quina andròmina hi accedim. A la primera onada la interfície era web, ordinador de sobretaula amb una pantalla gran, això vol dir un tipus d’ús reflexiu; a la segona onada, s’utilitza el mòbil, les coses es tornen molt més immediates, volem immediatesa de resposta; i la tercera andròmina és el sensor, s’està més tranquil gestionant la dada que l’opinió.

Pel que fa als negocis, a la primera onada la informació era corporativa, els ciutadans només navegaven i els negocis van «eficientar» les operacions. A la segona onada es van veure obligats a endreçar el «taulell»: fruit del fet que la gent pot opinar i intervenir, van haver de pensar el màrqueting, la publicitat, la venda… I ara, amb el sensor, el repte és: ¿Què és capaç de fer en temps real? Això és el que els negocis diuen transformació digital.

També parlà del repte que tenen les empreses amb el llindar de l’ús de la informació: si una empresa no utilitza la informació que saps que hauria d’utilitzar, decep, o quan utilitza massa informació, espanta. En un món on la gent fa coses per nosaltres amb base de dades, el repte serà la confiança.

Afirmà que: «En certes patologies és millor que la dada generi el procés, i que l’estratègia siguin serveis proactius personalitzats basats en dades en temps reals. Aquesta lògica de poder tenir dades i a partir d’aquestes dissenyar una proposta personalitzada, ho està transformant tot». Comentà que hi ha tres models de gestionar les dades pel bé de tots: les gestionen l’Estat (model asiàtic), les gestionen les empreses (model americà) i les gestionen els ciutadans (model que sembla que volem els europeus però no som capaços d’executar-ho).

També va parlar de les Fake news, darrere de les quals hi ha l’amenaça de la censura, i l’antídot contra aquestes no és detectar què és cert i què és fals, sinó esbrinar perquè es publiquen, no evitar que es publiquin. «El problema és com regularem els mecanismes de control d’usos i abusos.»

«Els ciutadans tenen el dret a publicar certes coses?» Va exemplificar la resposta amb diversos casos reals en què ciutadans han utilitzat la tecnologia per publicar o denunciar certes situacions. També exemplificà com empreses i partits polítics utilitzen diferents plataformes per accedir a les nostres dades i utilitzar-les per aconseguir benefici.

Constatà que: «Gràcies a aquesta tecnologia podrem dissenyar una altra societat. No és la primera vegada a la Història que succeeix i hi ha factors que forcen aquest predisseny. A més, els grups humans, que cada vegada són més grans, necessiten mecanismes d’organització. Però hem de participar d’aquest disseny. A vegades hi ha  pressions socials que ja comencen aconseguir coses, malgrat que encara no estiguin organitzades, vertebrades». Finalitzà afirmant que com més fragmentats estiguem, més dèbils som.

Al llarg de tota la sessió, els assistents van participar activament fent interessants intervencions i preguntes.