Per: Assumpta Sendra i Mestre
Professora i periodista
Barcelona, febrer 2020
Foto: Assumpta Sendra
«Fes com el sol que neix cada dia, sense recordar-te de la nit que ha passat. Només contempla la meta, que no és tan difícil d’aconseguir. No t’aturis per allò dolent que has fet; camina vers allò bo que pots fer.» Rellegir aquestes sàvies paraules del pensament de Gandhi animen a assumir qualsevol situació quotidiana que toqui viure. De la mateixa manera que el sol surt cada dia també la persona desperta cada dia a una nova jornada. Des d’aquesta nova mirada, convida a avançar en allò de bo que s’ha de fer i es pot fer.
La pregunta és: I què puc fer de bo? Hi ha tantíssim a fer! Sovint ens pensem que hem de canviar el món i no cal arribar tan lluny, però si és necessari tenir una mirada atenta per adonar-se de la realitat de l’entorn. També, el mateix Gandhi diu: «Humilment m’esforçaré a estimar, a dir la veritat, a ser honest i pur, a no posseir res que no em sigui necessari, a guanyar-me el sou amb el treball, a estar atent sempre al que menjo i bec, a no tenir mai por, a respectar les creences dels altres, a buscar sempre el millor per a tots, a ser un germà per a tots els meus germans». Aquesta és una gran lliçó de vida que demana revisar les pròpies actituds, com la humilitat, honestedat, generositat, justícia, respecte, igualtat… disposats a estimar per valorar i reconèixer de forma adequada l’altre.
Tot allò que fem de bo requereix un esforç perquè a vegades és anar a contracorrent de la manera de fer de la majoria, ja que la persona només mira pels propis guanys i es tanca dins el seu embolcall sense percebre el que succeeix. També Gandhi diu que: «La nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa.» Sabem que qualsevol gest solidari demana una disposició. I, en l’actualitat, disposar de temps és la gran dificultat. A més, el temps, com la mateixa vida, són considerats com uns dels valors més preuats davant del ritme accelerat que es viu.
Cada 30 de gener, en record de l’aniversari de la mort de Gandhi, es celebra el Dia Escolar de la No-violència i la Pau amb el desig de portar a la pràctica el seu missatge bàsic: «Amor universal, No-violència i Pau. L’Amor universal és millor que l’egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra». Paraules que ressonen fort i que reclamen una cultura de la no-violència i de la pau. L’Educació és el gran mitjà que possibilita fer aquest treball a les escoles i des de ben petits cal familiaritzar-se en aquests conceptes que semblen abstractes, però tenen un profund contingut tan teòric com pràctic.
Posar en pràctica la filosofia de Gandhi pot beneficiar algunes de les realitats complicades, conflictes semblen no tenir solució, obstacles que perjudiquen la convivència… Davant de l’escenari de la vida i de la societat, tenim la certesa que qualsevol persona desitja ser feliç. Gandhi diu que la felicitat consisteix «en posar d’acord els teus pensaments, les teves paraules i els teus fets.» Per tant, fa un gran reclam a la coherència humana tan necessària per viure i conviure.
Sovint sembla complicat portar a terme accions humanes i es deixa per l’endemà, però Gandhi ens recorda: «Viu com si anessis a morir demà. Aprèn com si anessis a viure sempre». És una actitud tan humana i realista que si realment es porta a la pràctica hi haurien canvis significatius.
L’any passat, el 2019, celebràvem els 150 anys de naixement de Gandhi i es donava rellevància al seu llegat, i recentment s’ha recordat el 72è aniversari de la seva mort. Passen els anys i el més sorprenent és que les seves paraules són vigents i podem posar-les en pràctica avui i ara.
2 comentaris
M’ha agradat la selecció de textos i la invitació a posar-los davant dels ulls cada día quan surt el Sol.
Podem aconseguir viure en plenitut si conscienment deixem de banda els “egos” i sentim més prop l’exemple de Crist.
Sí realment és una selecció de textos molt humans i realistes que ens conviden a apreciar la vida