El dijous 29 d’octubre l’Àmbit Maria Corral va organitzar un nou Espai de Formació Virtual a càrrec de Jordi Cussó per tractar el tema: «Com enfrontar-nos a la incertesa?».
El conferenciant Jordi Cussó explicà que: «La por està present en nombrosos esdeveniments del nostre dia a dia, i ens pot afectar en diferents àrees. I la incertesa està relacionada amb la necessitat de saber què és el que succeirà i poder avançar-se en el temps per trobar respostes. L’ésser humà necessita ser capaç de donar sentit al que està passant a tots els àmbits de la seva vida, amb l’objectiu de predir i poder controlar la situació per prendre decisions.
La incertesa implica sempre un nivell d’angoixa i genera inestabilitat. Té a veure amb no saber i amb el desconeixement. Hi ha diversos tipus d’incertesa: personal, laboral, familiar, social… La incertesa ens focalitza en allò que és desconegut, ho generalitza i ho magnifica, a la vegada que ignora allò que és conegut. També carrega de suposades adversitats no fonamentades aquest esdevenidor desconegut. Té a veure amb la incidència de l’entorn en l’individu.
La nostra condició humana és vulnerabilitat, obertura a l’altre (interdependència), immersió en condicions mediambientals que ens superen, emergències i reptes que se’ns presenten de manera inesperada. Hem de conviure amb tot això i assimilar-ho de la millor manera possible a les nostres vides. Per tant, hem d’integrar la incertesa com una categoria imprescindible de l’existència.
El gran problema que tenim és que al mig de les incerteses i malgrat els dubtes, cal prendre decisions discutibles perquè parteixen d’hipòtesis no contrastades. Mai sabrem del cert quines seran les conseqüències de les decisions que prenem. Les decisions realment difícils són les que afecten més d’una persona, un col·lectiu o tot un país. O com està passant ara, tot el món.
Quan les decisions no es poden fonamentar en certeses, cal dir-ho clarament i no amagar els dubtes. Fer veure la complexitat del problema i les raons que duen a prendre les mesures que es consideren més pertinents. I la manera de comunicar té una importància fonamental. La informació genera incertesa. La comunicació és passar informació i fer relació.
Hem d’aprendre a viure amb la incertesa, a hostatjar-la en la nostra consciència i a tolerar-la, tot i no ser una inquilina agradable. Això és una cosa que no es tria, no forma part del camp de decisió.
Com afrontar la incertesa?
1.- El que no podem fer és convertir en cert el que no és cert, ja que genera falses expectatives, i després genera desencís i frustració. El que no podem fer és generar certesa, quan hi ha incertesa, basant aquesta certesa en la falsedat o la mentida.
Com podem llavors pacificar aquestes incerteses o pors? Emfatitzant algunes certeses. Hem de tenir un bon coixí emocional, perquè això ens dona certesa en el present. Tindrem millors pensaments per resoldre els problemes de present, que és la millor manera d’encarar el futur incert.
2.- Fer visible tot allò que és conegut. Som fràgils, vulnerables i mortals. La vulnerabilitat no ens ha de tornar passius, sinó adoptar un esperit de lluita. Tots participem de la mateixa fragilitat, però una societat decent és especialment atenta als grups més vulnerables que hi habiten. Visualitzar la nostra vulnerabilitat i prendre consciència, minva la por a emmalaltir i al que ens pugui passar.
3.- Concretar quines coses no sabem. Ens interessa defugir de les generalitzacions que magnifiquen i hipertrofien l’adversitat. Suposar un esdevenidor favorable i reeixit. Carregar-lo d’adversitat no ens l’estalviarà i ens deixarà en pitjors condicions per encarar l’imprevist que ens arribi.
4.- Redimensionar per retrobar la proporcionalitat, entre allò que és conegut i allò que és desconegut. En fer-ho, la incertesa minva i el risc associat també.
5.- Confiar en la nostra capacitat d’adaptació als canvis. Fer visibles els que hem viscut i als que hem sabut adaptar-nos per reforçar la nostra confiança. Les persones estem dissenyades per adaptar-nos als canvis i sobreviure.
6.- La vida és incerta, ha estat i ho serà. No tenim cap garantia. Però, sovint, vivim en falses seguretats. No podem assegurar el futur, només podem perdre el present. Podem viure la vida de dues maneres: amb una certesa inconscient o amb una incertesa conscient. Amb la primera opció, esperem que passin les coses de la millor manera possible, és una espera passiva i evasiva. Amb la segona opció, ara puc prendre la millor resposta a aquesta situació per més difícil que sigui. Hem de ser agents actius per la transformació, aquesta és l’única manera de reduir la incertesa.
7.- La incertesa hi és, però no tenim la saviesa i l’experiència per integrar-la. Com diu el Llibre de la Saviesa, demano força per gestionar allò que depèn de nosaltres, acceptar allò que no podem canviar i la saviesa per discernir una de l’altra.
8.- La confiança minva la incertesa. La confiança ha estat devastada i és complicat reconstruir-la. La pandèmia ha dinamitat la confiança social, política, sanitària i científica. Si desapareix la confiança als escepticismes ho envaeix tot. Quan creiem que alguna cosa és possible ens posem en acció.
9.- L’esperança es relaciona amb el futur, el bé i la confiança.
10.- Ens oblidem de la humilitat, hem emfatitzat altres valors com l’autonomia, llibertat, solidaritat, apoderament… La humilitat ens evoca a la limitació. La pandèmia ens has fet més humils. La humilitat no és el menyspreu de la nostra condició humana. És prendre consciència del que realment som i dels nostres límits, però també de la nostra extraordinària capacitat per enfrontar els límits.
11.- Agrair allò que sí tenim, centrant l’atenció en allò que tenim, allò que vivim, per senzill que sigui, més que en allò que ens falta.
Valorar les crisis
Ens han dit, una vegada i una altra, que res serà com abans. La sentència pot interpretar-se en una clau negativa, però també des d’una perspectiva positiva. Les crisis són ocasions i oportunitats de primer ordre per auditar les nostres formes de vida, explorar les causes que la van activar i abordar el present i el futur des d’una nova mentalitat.
La crisi ens ha permès redescobrir valors com la cura, l’escolta, la gratitud, la humilitat, la solidaritat, la paciència, la perseverança davant el mal, la cooperació intergeneracional, la generositat i l’entrega, valors que estranyament ocupen un lloc rellevant en la nostra societat.
El moment que vivim representa una oportunitat. Ens exigeix repensar com vivim, com ens relacionem, produïm i consumim, però, al seu torn, ens convida a imaginar un futur diferent, a somiar un altre món possible per a nosaltres i per a les generacions futures. En funció d’aquest somni, viurem aquesta pandèmia amb més o menys incertesa.»
A partir d’aquesta ponència va haver-hi un diàleg molt enriquidor entre els participants, que va permetre aprofundir, encara més, un tema tan complex i real com el que vivim.