Per: Josep M. Forcada i Casanovas
Barcelona, desembre 2020
Foto: Pixabay
La Revolució Francesa del 1789 va propagar l’eslògan «Llibertat, igualtat i fraternitat» per satisfer la ciutadania francesa. En aquells moments es feien manifestacions populars per exaltar la raó considerada com una «deessa», de tal manera que pels carrers de París passejaren una «dona» representant aquesta deïtat sobre una plataforma portada a les espatlles d’uns homes. El públic reconeixia amb gran satisfacció aquell espectacle i segurament molts desitjaven que aquella escena signifiqués un moment decisiu per a l’ús de la raó. En aquell temps de canvi tan important, aquest eslògan autoritzava a què passessin per la guillotina el rei, la reina, nobles, polítics, monges, religiosos i força gent de dretes. Quina paradoxal realitat! Ben cert que aquests fets tenien molt de venjança amb el desig de fer justícia contra una classe social. Es va produir un important canvi de la monarquia a la república, que va satisfer molts ciutadans.
Per què explico aquesta història? La llibertat, la igualtat i la fraternitat són totalment vàlides, però el problema està en què falla alguna cosa: el concepte de persona i el dret que s’atribueix al poderós i, fins i tot, alguna llei que facilita disposar de la vida dels altres, per exemple les guerres.
Quin és el límit de la llibertat? No respectar la vida dels altres. La fraternitat no té límits. Frater prové de germà, és a dir, tot existent és germà dels altres existents. La fraternitat és per exercir-la lliurament i sempre. Referent a la igualtat té el límit de no caure en sectarismes que anul·len la dignitat. Quants no respecten la dignitat de les persones de tota edat! Encara molts pensen que la dignitat s’ha de donar només a certes persones. Tot ésser vivent mereix la dignitat, inclosos els animals. I, també, la conservació de la natura, que tanta bellesa aporta, mereix una certa dignitat.
Aquesta reflexió porta a aprofundir en la qüestió de la raó, ja que som esclaus d’aquella definició en què dèiem que l’ésser humà és «un animal racional». Molts encara es queden amb aquesta apreciació quan cal tenir en compte que la raó no ho pot tot; s’ha d’anar més enllà. Tota persona té unes capacitats que no es poden deslligar de la personalitat humana, ja que la raó disposa d’uns elements emocionals que són capaços de desencadenar uns sentiments que són bàsics a l’hora de pensar en l’ésser humà com un tot.
Les emocions i els sentiments són uns elements reals que s’elaboren en el cervell. Per tant, és una activitat racional en què el cervell utilitza unes vies que parteixen de l’amígdala cerebral, passen per l’hipocamp i travessen la xarxa neuronal per distribuir-se per tot el cos obtenint diferents respostes. Les emocions obeeixen unes respostes més immediates, en canvi els sentiments són més elaborats. No tenim una constància científica especial dels factors genètics que intervenen en aquest procés neuronal. Però sí, hi ha constància de com s’elaboren les emocions a partir d’un aprenentatge, i de com es poden gestionar encara que a vegades desestabilitzen la persona, d’acord amb la intensitat pròpia de l’emoció que repercuteix a l’organisme humà.
L’emoció no és només un esclat vivencial que demana una resposta ràpida davant d’un fet inesperat. És una reacció immediata, que moltes vegades qualifiquem d’instintiva, però es deriva de l’experiència. En canvi, en els sentiments es posen en marxa una sèrie de capacitats afectives o de rebuig on intervé un nivell de reserva de vivències, en les quals predomina una dimensió social, afectiva, negativa o positiva.
Durant aquest temps de pandèmia s’ha constatat més que la persona és fràgil i vulnerable. L’ésser humà té capacitat per descobrir aquests vessants que formen part de la pròpia personalitat. És obvi que moltes realitats que es tenien per fermes i segures han fet fallida. Tot el que la societat considerava estable, de cop ha trontollat. Aquesta nova situació de més incertesa ha portat grans trastorns de diferents tipus, però és evident que una de les grans preocupacions és la salut emocional i saber gestionar-la.