Per: Pere Reixach
Especialista en Estudis de Pensament i Estudis Socials i Culturals
Barcelona, febrer 2021
Foto: Pixabay
L’Antic Testament i la Torà ens parlen de les deu plagues o calamitats sobrenaturals, amb les quals Déu va castigar els egipcis per tal que el faraó deixés partir els hebreus d’Egipte vers la terra promesa. El resultat macabre d’aquestes plagues egípcies fou la pèrdua del seu exèrcit, les seves collites, el seu bestiar i, fins i tot, els seus fills primogènits.
Ara amb la maleïda Covid-19 estem flagel·lats per una plaga universal que igualment pot esdevenir ruïnosa per a la nostra salut i la nostra economia. Sabem, gràcies a la ciència, que no es tracta d’un càstig diví, sinó conseqüència de l’evolució dinàmica de la naturalesa, agreujada per errades, negligències i ambicions humanes.
Sembla que els efectes de la pandèmia sobre la salut els podem combatre amb la posada en marxa de les anhelades vacunes. Tanmateix em pregunto: Què passarà amb els efectes devastadors que s’està produint sobre l’economia? Centenars de milers d’empreses, d’establiments i pimes asfixiades econòmicament per la davallada de la demanda tancaran amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball. Com podran reeixir?
Hi ha un mot que s’ha fet viral i ha esdevingut un mantra, aparentment alliberador i desafiant per als que es queden sense feina: reinventar-se. Tanmateix reinventar-se, trencar les pròpies rutines i hàbits, no es fa en un obrir i tancar d’ulls, no s’improvisa. Reinventar-se és un art i, com tot art, exigeix temps, disciplina, talent i cor. El Dr. Mario Alonso, format a la Universitat de Harvard, investigador de la intel·ligència i l’aprenentatge, concreta una mica més i diu que el triomf a la vida depèn d’un 20% del talent i un 80% del cor que es posi en el que s’està fent.
Tant el talent com el cor (atenció, interès, entusiasme) precisen per posar-se en marxa trobar sentit en el que s’està fent. Possiblement ha estat el psiquiatre Viktor Frankl la persona que d’una manera més clara ens ha fet veure el paper que juga «tenir un sentit en la vida», per a la pròpia supervivència. En el seu llibre L’home a la recerca de sentit ens explica les seves experiències en el camp d’extermini d’Auschwitz i com observava l’actitud dels diferents presoners en aquelles circumstàncies d’extrema supervivència. Mentre uns conservaven la seva capacitat de somriure altres quedaven abstrets en la seva desgràcia i acabaven sucumbint a l’esgotament i al sofriment. Frankl, fent ús del mètode científic, va observar que els que somreien es formulaven, conscientment o inconscient, la pregunta: Què espera la vida de mi? En canvi, els que sucumbien a les circumstàncies adverses es preguntaven: Què espero jo de la vida? Aquesta petita variació en la formulació de la pregunta oferia un canvi positiu en els seus pensaments i en la seva actitud vital.
En tota situació de crisi, cerquem camins viables de sortida. Un d’aquests camins pot ser el de «reinventar-se», que respon a fer córrer la imaginació per formular conceptualment un nou rol, una nova professió. Tanmateix, m’inclino més a fer una introspecció per «retrobar-me» en els propis valors, les pròpies capacitats, els propis gustos, la pròpia vocació al servei de la comunitat que m’envolta.
El professor d’ESADE Josep M.Lozano, parlant de vocació, ens diu que: «…esdevé quan hi ha una intersecció entre les meves capacitats i la meva formació d’una banda, i una necessitat que hi ha al món que es correspon amb una millora de la vida humana, de l’altra. La vocació és la intersecció entre el que saps fer i t’agrada, per un costat, i el que el món necessita i espera, per l’altre. Per això, en la vocació es fonen la crida i el servei…».
Ens ha tocat viure en un món volàtil, global, complex i ambigu on per reeixir és necessari retrobar-se en la pròpia vocació. «Tria una feina que estimis i no hauràs de treballar ni un dia més» (proverbi xinès)
Publicat al Diari de Girona, 10/01/2021