Ressenya de l’Espai de Formació: «El cervell humà: biologia, ment i transcendència» a càrrec de Ramon Maria Nogués i Carulla

El passat 18 de març, l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va organitzar un nou Espai de Formació sobre el tema: «El cervell humà: biologia, ment i transcendència» a càrrec del professor Ramon Maria Nogués i Carulla, doctor en Biologia, catedràtic emèrit de la Unitat d’Antropologia Biològica i especialista en l’evolució molecular del cervell.

Va començar afirmant que el cervell és l’òrgan de referència del que diem «vida mental». Va estructurar la ponència en diferents esquemes. En primer lloc, el referent a la biologia, que considera que un fet elemental i molt acceptat és que l’espècie humana som fills evolutius del món dels primats i l’evolució del cervell com a part de l’organisme i no al marge d’aquest: «El pensament no és una cosa aïllada». Va descriure que: «A través de l’evolució de l’espècie humana hem passat d’un món mental animal molt complex, però fonamentalment estereotipat per sobreviure, a un món que a més d’estar preocupat per això, té certes preocupacions que podríem qualificar de luxoses, és a dir, que passen allò que és necessari per sobreviure. L’evolució està basada en dades molt abundants i variades sobre el canvi biològic que es pot detectar avui en els humans respecte a altres espècies anteriors: genètics, psicològics, la morfologia i fisiologia general del cervell i, fins i tot, signes culturals. Hem produït canvis en el cervell deguts a l’autodomesticació, de forma que l’espècie humana a través de la convivència va provocant unes modulacions en la forma de viure i expressar els temes culturals. Això ens porta a unes reflexions importants respecte el món mental i de la capacitat de coneixement que tenim: la limitació darwiniana, és a dir, els humans ens hem de convèncer que, tot i ser molt llestos, inevitablement estem limitats en la nostra capacitat de conèixer. I la conseqüència també d’això és que la nostra ment ha d’estar oberta simplement perquè la realitat segurament no és del tot abastable per part de l’espècie humana. En tot el que nosaltres fem i coneixem cal reconèixer que estem reduïts a un agnosticisme bàsic».

A continuació, va fer unes consideracions sobre la ment i la complexitat del món mental i relacionà les estructures cerebrals amb les seves funcions (imatge 1). Explicità que: «L’organisme funciona bé per milers d’automatismes que es troben al tronc cerebral dels quals no tenim consciència i són fonamentals per sobreviure. L’eix hipotalàmic-hipofisiari, que connecta l’hipotàlem i la hipòfisi, és el centre hormonal principal i hi tenim gravats els programes cerebrals per sobreviure, i tot animal que funcioni bé els ha de poder desplegar d’una forma normal. El sistema límbic ens permet expressar les emocions i els sentiments. El sentiment no afegeix noves conductes, però tenyeix les conductes que fem. Per altra banda, el raonament i la consciència. El nostre nivell d’intel·ligència és diferent al dels animals perquè va acompanyat de la consciència, tema que des del punt de vista mental encara la neurologia no té cap element explicatiu. I per últim, el cervell social. La ment queda oberta a un grau d’indeterminació que el solucionem construint sistemes simbòlics que estan entre el cervell limitat i una realitat misteriosa, poc comprensible. Per tant, la ment humana és una realitat absolutament complexa, és una ment singular i les principals singularitats són la consciència i la noció del jo. I complexitat vol dir que qualsevol conducta humana inclou sempre pulsions bàsiques, emocions i raons. El neuròleg Antonio Damasio diu que la raó humana en la majoria dels casos no funciona bé si no és recolzada emocionalment.» També va comentar que quan aquest món complex queda obert el coronem amb els sistemes simbòlics que són sistemes de pensament a través dels quals s’aguanta el sistema mental humà: filosofies, ciències, estètiques, ètiques, espirituals, religions…

El darrer punt va centrar-ho en els sistemes simbòlics de tipus espiritual i religiós (imatge 2). Aquests sistemes canvien per seguir aguantant el pensament humà per dalt, segons la imatge. Va parlar de la transcendència i el misteri en sentit d’Einstein, és a dir, saber que la realitat és misteriosa. «La religió està en crisi i ha guanyat pistonada l’espiritualitat. El panorama que es planteja sobre les preguntes últimes que es fa la persona humana i com els sistemes simbòlics poden ajudar a donar resposta». Tal com es veu en els tres cercles de la imatge, comparteixen camp la psicologia, l’espiritualitat i les religions. També va fer una petita distinció entre espiritual i religiós (imatge 3) pel que fa al camp mental, la imatge del jo i la pràctica espiritual.

El diàleg amb els participants va ser enriquidor davant la complexitat del tema tractat com el cervell i la ment humana, i va donar noves respostes a tantes preguntes que sempre ens fem sobre el funcionament del cervell humà, encara gran desconegut.

Imatge 3

Imatge 2

print

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.