Entrevista a Fidel Delgado

Format com a psicòleg clínic i especialista en Psicologia Hospitalària, coordina des de fa més de trenta anys grups que entrenen Autocuidados para cuidadores.
En la pràctica utilitza recursos terapèutics de múltiples orígens integrats en una orientació transpersonal.
És autor dels llibres: El juego consciente, Sacando el juego al juego, Saber cuidarse para poder cuidar i Lucidez aplicada al vivir, editorial Integral i editorial PPC.

Tots estem de pas

«Totes les experiències són gestionades orgànicament i això permet que el sentir del cor i el pensar de la ment puguin treballar-se de manera conjunta.» 

Com s’ha d’assaborir la vida?

El més pràctic i senzill que qualsevol persona pot realitzar és cuidar-se un mateix i parar atenció. 

Els professionals de la salut i altres tipus de cuidadors, sovint especialistes en diferents branques terapèutiques, comprenem la necessitat de cuidar integralment l’Arbre de la Salut Total. Així emprenem tasques de les quals recollim els millors fruits amb la denominació «autocures creatives». Practicar-los ens treu de la parcel·lació obsessiva que ens imposa la professió i manté «el sistema» amb el seu repartiment de rols limitats i competitius. La Creativitat Exploradora troba solucions més àmplies que les patentades. 

Sovint, la queixa constant de la persona és «no tinc temps» per fer una escolta atenta de mi mateix.

El temps és la mateixa vida i cada persona és responsable de com distribueix el seu temps/vida i és urgent prioritzar cuidar-se un mateix i percebre tots els beneficis que pot propiciar la pròpia Atenció a Un mateix. 

Actualment hem viscut la sacsejada forta i inesperada de la pandèmia que ha provocat malestar, dolor, pèrdues humanes i més incertesa. Aquesta realitat permet assaborir la vida?

Jo sempre parlo de la lucidesa aplicada a la vida explicada en el llibre Lucidez aplicada al Vivir que no és una altra cosa que ser lúcid i realista davant el que ens toca viure. Ser conscients d’aquesta realitat ajuda a assumir-la i enfrontar-se davant les contrarietats.

Vostè en aquest llibre es pregunta: «Què pinto en aquesta vida?»

Sí, i la resposta és: «Pinta ponts». Em van assenyalar les ribes que calia unir: el tangible amb l’intangible, el joiós amb l’indesitjable, el bé amb el mal. Em van regalar eficaços unificadors: comprensió per a les contradiccions, compassió amb els aparents enemics, integració amb els descomposts i un «tripont» entre jo, tu i ell. Pintant amb lucidesa es veu que una riba i la de davant procedeixen de l’Origen únic que pinta tot amorosament. Amb humor fluid i lletres artesanes animo a creuar conscientment fins a l’altra riba.

Quins recursos pot oferir-nos per assaborir i gaudir de la vida? 

Comparteixo els recursos que millor han funcionat per convertir «alquímicament» elements alienadors de la «vida ordinària» en instruments de sanació per a una Vida Conscient.

«Assabenta’t de tot!» És l’exigència d’avui més aclaparadora perquè els nostres sentits s’expandeixen cap a fora gairebé infinitament: Les oïdes i els ulls poden estar pendent de tot l’aliè, que és el que crida obsessivament la nostra atenció. Estar pendent de tot esgota les piles a qualsevol i no s’adona a temps i es converteix en mòbil addicte, tele dependent… que s’assabenten de tot menys de si mateixos. 

Assabenta’t de tu!, és l’antídot. Truca’T… per telèfon. Per al descentrament crònic proposem una autovacuna homeopàtica d’alta efectivitat. Es tracta d’usar per re-centrar-se el mateix instrument que usem per dispersar-nos. Així ens recomponem amb el procediment que ens dilueix i caminem cap a dintre el camí que ens allunyava de nosaltres. Aconseguirem connectar amb el més important: la pròpia intimitat.
El telèfon, que amb la seva metàstasi portàtil exerceix tirania estressant, pot ser «alquímicament» reconvertit en un potent lucidador.

Què aporta aquesta lucidesa que vostè tant ressalta? 

La Lucidesa ens allibera dels processos repetitius i insans que ens fatiguen, retornant a les nostres mans el poder de crear i també d’aturar-nos. Aplicar la Lucidesa permet una mirada més àmplia del nostre entorn.

Jo sé descansar-me. La «baralla diària» obliga a posar-se armes i armadures per sortir al carrer i triomfar. El «gran teatre del món» imposa maquillatge, vestuari… i per aconseguir descansar cal treure’s els guants d’operar i les botes de pouater abans de ficar-se en el llit. Suggerim un protocol especialment eficaç per aconseguir un descans lúcid: 

  • Desvestir-se de draps i rols i mentre em trec uniformes i disfresses vaig verificant: «Això m’ho vaig posar per a l’escena de… i va sortir… Amb això que em trec (talons, perfum…) buscava aconseguir… i el resultat va ser…»
  • Desmaquillar-se els ulls… i la visió, el rostre i l’ànim. Mentre s’esborren línies dels ulls reconèixer: «Avui el meu punt de vista va estar
    limitat per… i molt enfocat a…»
  • Desenredar els cabells i el pensament: Treure laques, gomines i maneres de pensar obsessives que bloquegen la consciència. 
  • Aplicar-se una crema acceptadora incondicional amb un somriure esponjós que xiuxiueja: tot està bé… Des-cansar «divina-ment» té una fórmula: després de reconèixer-se Creador de cels i terres, coses i persones… Veure que tot està bé i aturar amb senyoriu. Sigues senzillament… Des-cansa!

Tot sembla molt pràctic, però la ment amb la raó i el cor amb els seus sentiments no porten un mateix ritme. Com es pot mantenir un equilibri? 

Totes les experiències són gestionades orgànicament i això permet que el sentir del cor i el pensar de la ment puguin treballar-se de manera conjunta. Tot requereix un procés i és necessari conrear un eco-ego, alliberar-se, descansar, recuperar l’instant de la plenitud, acceptació, reconèixer l’altre… Són moltes actituds i accions complementàries a tenir en compte. 

Algunes vegades li he sentit dir «Viure és saber fluir i saber viure és saber fluir».

Sí perquè tots estem en trànsit, de pas…, ens agradi o no. Convé redactar l’informe de la nostra vida en infinitiu… ja que som infinits.

Malgrat «la partida de naixement», mai hem nascut. Encara que ens facin «la partida de defunció», mai acabem. El Viure que Som és un continu ANAR.

Sense naixement ni defunció assaborim SER Vida Inacabable!

Assumpta Sendra i Mestre

print

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.