Aprenentatges de vida

Aprenentatges de vida
Per: Anna Forés Miravalles
Directora adjunta de la càtedra de Neuroeducació UB-Edu 1st

Octubre 2021
Foto: Assumpta Sendra

 Com a societat hem viscut uns temps d’alta incertesa, ens hem sentit fràgils i angoixats per les situacions viscudes durant la pandèmia. Ara bé, el que caldria és fer-nos la pregunta, què hem après de tot plegat? O intentem seguir com si res hagués passat? Per moltes per­sones ha estat un punt d’inflexió de vida, de prendre de­cisions i per altres persones moments d’angoixa i patiment. Per alguns ha estat un pas endavant i per altres un possible trauma si no ho sabem re-narrar. Cal que ens puguem explicar allò vis­cut i analitzar la nostra vivència. Com ho hem viscut? Hem après alguna cosa? Quines explica­cions podem trobar des de la resiliència?

Algunes recerques fetes, en concret des de l’associació AIRE, Associació per la recerca en resi­liència, recullen aprenentatges de vida a partir d’aquesta situació viscuda a nivell mundial.

Algunes de les aportacions més significatives de les accions i recursos que han utilitzat les persones per promoure la resiliència en aquests moments les podríem recollir en vuit verbs:

1. Transitar

Una de les característiques que fa que les perso­nes puguin viure aquesta situació d’una manera més esperançada és entendre que la vida està plena de pujades i baixades i que cal transitar per elles. Per tant, prendre forces quan ve una baixada i recuperar tots els recursos existencials per fer front i poder superar-la sense defallir. Això no és resignació sinó entendre que forma part del camí de la vida i que cal afrontar-ho malgrat no vulguem.

2. Emocionar-se

En aquests períodes viscuts fà­cilment vam passar moments de por, angoixa, incertesa, i altres emocions. Les persones que han sabut donar espai per connectar amb les emocions, expressar-les i gestionar-les ja sigui amb activitats físiques o més artístiques com la música, dibuixar, pintar o escriure, han pogut fer un procés d’introspecció clau també per la resiliència i això ens connecta directament amb el tercer punt.

3. Prioritzar

Moltes de les persones investigades han afirmat que aquest temps els ha servit per prioritzar el que és important a les seves vides: reprendre la importància de la família, de cuidar i cuidar-se, dels amics, de tenir cura de la gent gran i valo­rar tot el que han fet per nosaltres. Han priorit­zat també en molts casos què fer després de la pandèmia i per tant han redescobert uns nous sentits a les seves vides.

4. Crear i experimentar

Un dels productes que es van exhaurir durant la pandèmia (i no parlem del paper de higiè­nic) va ser la farina i el llevat. Les persones van dedicar molt temps a la cuina, per experimen­tar, per gaudir d’un temps que fàcilment mai es té. Van sorgir noves receptes, plats cuinats en­tre tots, cuiners per dies, mil i una propostes. La creativitat ha estat clau per superar el con­finament. Circuits perquè els nens i nenes poguessin fer esport per casa tot jugant, pintar pancartes per posar a les finestres o als balcons. Fer de jardiners, ordenar les cases, fer petites co­ses de bricolatge… petites accions que connec­ten amb la nostra creativitat que ja sabem és un factor de resiliència que ens permet obrir noves possibilitats.

5. Connectar

També han estat temps de molta soledat per moltes persones, i la necessitat de connectar amb els éssers estimats, ja fos amb el mode epistolar o amb l’ajut de les tecnologies. Mai s’havien fet tantes videotrucades com durant aquests mesos. Voler tenir contacte visual, apropar les mirades.

6. Aturar-se

En un món tan frenètic, la vida ens ha aturat a tots alhora. Calma i paciència han estat dues de les paraules més expressades per les persones investigades. Ha suposat un gran fre als ritmes de vida individuals i col·lectius. Aturar-se per poder apreciar i fer balanç i començar a teixir la confiança.

7. Confiar

Els primers mesos gairebé va ser impossible confiar, tot el que ens venia eren notícies plenes de missatges de por, si hi ha por no pot haver-hi confiança. El bombardeig de missatges negatius va fer inclús que alguna persona morís de por i d’angoixa. Poc a poc aquests missatges es van anar eclipsant pel «tot anirà bé» o «resistiré». La resiliència és molt més que la resistència. La resistència no ens convida a reeixir sinó a aguantar, és un pas previ a la resiliència. I el lema «tot anirà bé», encara que fàcilment no tot anirà bé, és un toc d’esperança, que això no és un estat perenne. Que cal projectar futur i posar-nos en acció. Potser reinventar-nos, ja se sap des de la resiliència que mai tornes a l’es­tat anterior, sinó que implica transformació, implica canvi, i si es fa en xarxa molt millor.

8. Teixir comunitat

Un dels grans aprenentatges de la pandèmia ens remet a la comunitat. Aquí ningú se salva si no ho fem plegats, ens necessitem els uns als altres. La xarxa torna a ser un element clau de resiliència. Ens necessitem: quantes persones han donat suport a persones grans o depen­dents soles? Bancs d’aliments que s’han hagut de multiplicar. Com et pots quedar a casa si no tens casa? Crear respostes d’emergència a de­mandes socials vitals. Noves respostes a noves realitats i noves necessitats.

La llista de verbs es podia seguir ampliant, però també cal aquesta actitud de VOLER aprendre de tot això, tenir una actitud d’escolta al que està passant i com jo ho visc i com es viu en societat.

Si hem après a transitar, emocionar-nos, priorit­zar, crear i experimentar, connectar, aturar-nos, confiar i teixir comunitat, ja estem en el camí de la resiliència. A partir d’ara ens queda molta feina a fer encara.