Percepcions errònies

Percepcions errònies
Per: Sara Canca Repiso
Enginyeria Informàtica i Grau en Sociologia i Psicologia, Cádiz
Desembre 2021
Foto: Pixabay

Com descobrir què hi ha darrere una paraula, un gest o un petó? Amb naturalitat, fem servir el nostre sistema de creences per emetre un judici i fer-nos una idea de la situació en què ens trobem. No obstant això, la realitat no deixa de ser molt més extensa que la simple aparença o experiència que en tinguem. Freqüentment, reduïm a impressions el que allò global ens aporta i defensem amb força allò que deduïm amb les escasses dades que tenim. Tot i això, sempre hi ha alguna cosa que se’ns escapa.

A les ciències socials, hi ha aspectes que són valuosos i eficaços per a certes circumstàncies però que es mostren perjudicials per a altres. L’autor nord-americà Benjamín Barber assenyalava que el científic havia estat encegat per les seves idees científiques preconcebudes i que són els propis processos que afavoreixen la investigació els que provoquen certa quantitat de percepcions errònies.

Certament, la nostra perspectiva pot ennuvolar o distorsionar aquesta realitat. Creure que la vida funciona d’una sola manera, que només és feliç qui té parella, que només ets pots sentir realitzat si tens fills o que ets un fracassat si la teva relació va fracassar, si et van acomiadar de la feina o si el teu amic et va trair, és desvirtuar la realitat. La manera de situar-se davant la vida de forma positiva no és ingenuïtat, sinó una postura vital, ja que vivim a través de la perspectiva que tenim de la realitat. Absorbim informació del món i la interpretem basant-nos en les nostres pròpies idees i creences.

Així, la percepció de com ens veiem influirà en el nostre estat emocional. Com em percebo a mi mateix, quina relació tinc amb mi? Em percebo inútil, em percebo capaç, em percebo simpàtic, intel·ligent, ximple? La percepció específica i genuïna de cadascú emmarcarà com ens desenvoluparem en la quotidianitat dels nostres dies.

Quan ens basem en allò que fem i no en allò que som arriben les crisis d’identitat. Ens definim per la feina, pel rol que més ens caracteritza (mare, pare, parella…), per alguna cosa que fem. I si aquesta situació deixa d’estar a les nostres vides? Correm el risc d’entrar en crisi? Si fa anys que treballem en una empresa i ens jubilem, és probable sentir-nos perduts i no saber ni qui som. Ens hem de redefinir. Sol passar també quan els pares experimenten la síndrome del niu buit o un recent titulat comença en l’àmbit laboral.

Per això, és important prendre consciència de qui som més enllà del que fem per no deteriorar ni l’autoestima ni el nostre autoconcepte. Paral·lelament, si creiem que les persones que ens envolten ens perceben de la mateixa manera que nosaltres ens veiem, pot afectar les relacions.

A la societat, no és difícil trobar qui assevera com actuaria, davant d’una situació concreta, de manera més contundent i segura que tu mateix fins i tot. És esgarrifós com coneixen les teves paraules, els teus silencis i les teves pròpies suors. Així, ens convertim en determinants, no dels del matemàtic Leibniz, sinó dels que, amb una supèrbia aclaparadora, veuen venir les coses, sense cap altra opció possible. És cert que ens hi podem acostar, sense deixar de ser especulacions que, ni amb les tècniques més avançades de probabilitat, es pronostiquen encertades.

De què estàs fet? Quin és el teu valor intrínsec? Quins són els valors fonamentals que et mouen a fer allò que fas? Perquè allò que fas no és el que ets.

Si som capaços de respondre aquestes qüestions vitals, descobrirem el nostre Ikigai, la nostra raó de viure, de ser. Una raó per la qual aixecar-se cada matí.

Open your mind, obre la teva ment, ja que no hi ha un patró únic de coneixement i ens podem perdre l’altra part, potser més rica i sorprenent.

print

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.