August Corominas
Catedràtic jubilat de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona
Gener 2022
Foto: Pixabay
Vida i mort, dues situacions antagòniques, separades en espai i temps amb etapes de vida fisiològica (morfogènesi i fisiogènesi). Cada etapa és difícil, nou mesos al naixement i mesos, dies o moments per viure segons malaltia o traumatisme. Entre l’una i l’altra hi ha la longevitat i l’esperança de vida que depenen de tres factors: genoma, ambioma i epigenoma. Aquesta vida es desenvolupa a la biosfera. Dels tres temes (vida, mort i biosfera) tractarem en aquest article fruit de vint anys fent cursos sobre «El tabú de la mort» a la Universitat Autònoma de Barcelona.
La biosfera és el niu ecològic humà. La biosfera té les condicions adequades per a la vida humana: gravetat, oxigen, pressió atmosfèrica, aliment i aigua. A cap altre planeta es podria viure com a la biosfera, sense precaucions especials. La fisiologia ambiental és perfecta i amb una tolerància i adaptabilitat extraordinàries. La humanitat maltracta i abusa de la biosfera. ¿Quantes tones de macro i microplàstics hi ha al mar? I a l’atmosfera hi ha gasos que perjudiquen la vida. La humanitat tracta malament la biosfera. ¿Quantes morts seran degudes a la contaminació? A Barcelona cada any moren per malalties respiratòries milers de persones a causa de gasos atmosfèrics. És la Barcelona tòxica. A les emergències climàtiques greus hi ha mort, devastació i destrucció.
Vull valorar el que ofereix la biosfera procedent del regne vegetal, regne animal i regne marí. A la flora, ens ofereix tots els productes vegetals, productes sanitaris per al tractament de malalties (quinina, antibiòtics, estatines, productes oncològics) i fitoteràpia per a tractaments en medicina alternativa de procedència xinesa. A la fauna tenim tota la ramaderia i molts altres animals comestibles, productes derivats, làctics, la mel, fins i tot el futur d’entomofàgia. A més, molts animals serveixen per experimentar productes farmacèutics. Peix i marisc. Hi destaquen alguns animals amb metabolismes específics que poden servir de referència.
1. L’os bru i la seva hibernació, amb un metabolisme que no consumeix proteïnes, pot servir com a referència per aconseguir, en viatges espacials planetaris molt llargs, una mena d’hibernació per a astronautes.
2. L’esquirol de l’Àrtic bloqueja part de les neurones en la hibernació de forma reversible. En la malaltia d’Alzheimer, juntament amb el plegament anormal de proteïnes, es produeix un bloqueig de part del sistema irreversible.
3. La musaranya és un referent per a l’osteoporosi de crani amb contracció i distensió del crani.
Carl Sagan (1934-1996), astrofísic i astrobiòleg, ha estudiat la vida exobiològica, la geologia planetària i el programa SETI. Va rebre nombrosos premis, especialment la Medalla d’Honor de la NASA. Deia: «la humanitat som pols d’estrelles».
Respecteu la biosfera que està molt malament, molt tòxica. I el cos humà pateix i emmalalteix o mor a causa dels greus problemes del seu niu ecològic. Aquestes frases no les dic jo, sinó totes les agències, associacions i organismes de medi ambient que s’ocupen del benestar i el futur de la humanitat. Ens pregunten: com actua la biosfera i la seva alteració sobre el cos humà? Actuen sobre tres nivells:
1. Grans emergències (tempestes, huracans, tifons, terratrèmols sismes submarins, inundacions…). Es produeixen moltes morts i malalties posteriors, pèrdues d’habitatges, bestiar, ciutats, carreteres… que provoquen molt estrès i afecten greument l’habitabilitat i la vida humana.
2. Contaminació atmosfèrica. Especialment gasos tòxics, aerosols, partícules ultrafines i en grans ciutats amb dificultats respiratòries (asma, bronquitis, pneumònies…).
3. Contaminació de la hidrosfera. Sobretot per aigües residuals, abocaments de creuers i petroliers i, especialment, els microplàstics i plàstics (12 milions de tones cada any als mars i oceans) que perjudiquen la fauna i flora marina i entren a la cadena alimentària. Fins i tot a la Fossa de les Marianes hi ha fragments de plàstic. Algun plàstic té uns cinc-cents anys de vida.
¿Quantes intoxicacions es produeixen en persones que consumeixen peix i marisc de la Mediterrània? O respectem la biosfera o, adeu biosfera saludable. ¿Haurem de buscar exoplanetes biosfèrics? La pandèmia actual ja ensenya com es viu de malament amb un virus extern. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que la situació actual és insostenible per a la salut humana. Recomana per a aquest segle revertir el canvi climàtic i emprendre la transició energètica.
Altres aspectes a abordar són la correcció de la desigualtat de la població i la lluita contra la pobresa i el respecte als refugiats, solucionar la demografia humana, fomentar l’economia circular, eliminar residus i gasos atmosfèrics tòxics i estudiar el desenvolupament de ciutats saludables i intel•ligents seguint l’exemple de Singapur, Tòquio, Abu Dabi…
Davant de tanta depredació, no reaccionarem? Hi ha moltes organitzacions que proposen solucions a llarg termini, com el Pacte Verd Europeu. Es plantegen grans modificacions. Ciutats intel•ligents, saludables, habitables, sostenibles, pròsperes, resilients, sense gran contaminació, pocs cotxes, mobilitat sostenible, energies renovables, economia verda i circular, amb aplicació de noves tecnologies. L’OMS assenyala que la contaminació empitjora el pronòstic d’algunes malalties com la Covid.
La salut és l’epicentre de les urbs més humanes. L’aigua potable de qualitat és l’element més important de la vida humana. Si volem salut, benestar, evitar agressions climàtiques i arribar a centenaris hem de respectar i fer respectar el manteniment correcte de la biosfera, evitant el canvi climàtic, la contaminació i el desglaç dels pols.
Segons la COP26 (la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic del 2021), si tot segueix igual, d’aquí a onze anys la temperatura mitjana s’haurà incrementat per sobre de 1,5° i d’aquí a trenta dos anys serà entre 2° i 3° superior. El darrer document i les conclusions de la COP26 han estat frustrants. Els ecologistes publiquen que ha estat un fracàs.