Entrevista a Sebastià Serrano

Sebastià Serrano

Catedràtic de lingüística a la Universitat de Barcelona.

Ha impartit moltes classes com a professor, i com a comunicador expert en llenguatge ha donat molts cursos i conferències.

Ha publicat diferents llibres, dels quals destaquem: El regal de la comunicació, Els secrets de la felicitat i La festa dels sentits. I acaba de publicar El regal de la lectura.L’expressió de la mirada

L’expressió de la mirada

«Els ulls són la millor mostra per saber si la persona amb què estàs interactuant està bé o no»

Entrevisto el professor Serrano, just l’endemà d’escoltar una entrevista pel programa Islàndia de RAC1 a càrrec del periodista Albert Om en motiu del seu darrer llibre publicat, El regal de la lectura, considerat com «una oda a la lectura i al llenguatge» i descrit com «una petita joia sobre el poder fascinant del llenguatge i de la lectura per a la salut del nostre cervell». Per tant, al llarg de la nostra conversa aquest llibre i en concret el cervell humà hi tenen protagonisme.

Precisament la lectura requereix l’ús del sentit de la vista?

Sí, la lectura ens permet parlar amb els ulls i comunicar-nos. A través de la lectura ens podem comunicar amb qualsevol personatge, amb Dante, Cervantes…

A més, qui llegeix està comprovat que s’allarga la vida i també dona benestar.

En concret el seu llibre La festa dels sentits està definit com «una autèntica obra mestra del mag de la comunicació». Què ressaltaria d’aquesta obra?

Ara que he estat estudiant sobre el cervell i el sistema nerviós, sabem que tot comença amb els sentits, en les sensacions i després hi ha les percepcions, llavors obtenim la informació, el pensament i el coneixement i d’aquí sorgeix l’acció, la nostra activitat. Per tant tot és un procés, ja que iniciem amb les sensacions i acabem amb les accions que ens porten a actuar d’una manera determinada. El sentits són com les ‘finestres’ per on ens entra tot, i si afegim una ‘finestra’ interior possibilitem la reflexió.

D’aquestes ‘finestres’ que són els sentits humans, per què la vista és el sentit que més utilitzem?

És el més utilitzat per nosaltres, ja ho era pels primats. En la nostra evolució hi ha hagut altres sentits privilegiats. El primer sentit era l’olfacte. A mi m’agrada anomenar que el cervell era com una mena de ‘nas enriquit’ perquè permetia olorar els entorns. El sentit de la vista que es desenvolupa en els mamífers permet avançar molt ja que, per exemple, pots veure el menjar i triar-lo, pots escollir parella… Per aquestes accions fer ús de la vista facilita la supervivència.

Del nostre cervell, la vista és la part més gran i no es pot comparar amb el que el cervell dedica als altres sentits. La novetat del sentit de la vista és que permet obtenir informació a distància, ja des de la distància es pot distingir i rebre informació. Per tant, hi ha una dimensió de l’espai perquè podem veure tant des de la lluny com de prop.

Quina diferència hi ha entre veure i mirar? Què requereix més atenció?

L’atenció és justament el que fixa la diferència. En l’acció de veure, la persona no s’implica, és una acció ràpida, en canvi l’acció de mirar requereix atenció i també hi ha intenció.

I quan diem que cal mirar bé?

Mirar bé vol dir fixar-te. Per tant, és encara una mirada més atenta i detallada, en què s’obté informació d’allò que mires. Això també demana capacitat d‘observació. El veure, mirar, mirar bé i l’observació són indicatius de la importància del sentit de la vista.

Sovint, mirem i sembla que no veiem res?

El gran repte humà és posar atenció en allò que vivim, que fem, que comuniquem… També actualment és un repte pedagògic, ja que els escolars d’avui semblen més distrets i quan et distreus no pots aprofitar allò que t’ensenyen. És important ensenyar com posar atenció, ja que hi ha molta manca de concentració.

Per exemple, quan es llegeix i es fa bé es desenvolupa aquesta habilitat de la concentració. Això em recorda el model educatiu Montessori que ja deia que era necessari donar llibertat per llegir.

I en els adults, per ser capaços de posar atenció, ja que també hi ha dificultats, hi ha diverses teràpies que poden ajudar, com el mindfulnes. Quan estem atents, la ment i el cos ho agraeixen. L’atenció serà un bé preuat, metafòricament serà el ‘múscul més important del cervell’.

I quan ad-mirem, quin significat pren el prefix ad-, vol dir que som més conscients?

Admirar és un grau més elevat. Jo diria que l’afegit és l’emotivitat emocional en positiu. Admirar és una actitud que requereix temps i concentració. A més, en l’admiració també es contempla l’estimació. Admirem persones concretes, obres d’art, la natura…

L’expressió facial té una gran força! Quantes vegades sense dir res es parla des la mirada que constantment expressa.

Els nostres cervells tenen fascinació per les cares. Les dues grans fascinacions són les cares i les veus. La nostra capacitat d’entendre les cares és fascinant. Amb una mil·lèsima de segon ja percebem en la cara de l’altre les seves intencions, les seves emocions i el seu estat de l’ànim.

Sorprenentment, al veure una cara ens preguntem: ‘me’n puc refiar’? Les nostres ments estan dissenyades per percebre la informació de la cara.
Per percebre l’altre tenim dues maneres, és a través de la cara i de la veu. Quan es parla sabem si la persona es troba bé, està enfadat o content. A més, a través de la parla entenem el que ens diu l’altre.

Diuen que «els ulls són el reflex de l’ànima»?

En la cara tenen un paper fonamental els ulls. Són la millor mostra per saber si la persona amb què estàs interactuant està bé o no. Això requereix observació. Per exemple, en els primats el blanc de l’ull de la nineta tot és fosc, en canvi en la persona no. Aquest blanc permet saber que l’altre, per exemple, està escoltant i seguint una conversa. Des dels ulls que permeten la mirada podem veure les intencions de l’altre i copsar emocions molt boniques, com la compassió.

I «una mirada val més que mil paraules»?

A vegades sí, ja que no és necessari parlar i amb la mirada s’expressa tot.

print

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *