Anna-Bel Carbonell Rios
Educadora
El sentit i la utilització de les paraules, molts cops, ens porta a mantenir ocult, o amagat al nostre pensament, alguna de les diverses accepcions o significat dels mots, dotant-los d’una negativitat intrínseca que la major part de les vegades resulta falsa. Un exemple n’és la utilització i significació en determinats espais o sectors de la paraula que titula aquest article.
Tots n’hem sentit a parlar, i apareix sovint als diaris i als noticiaris i, la majoria de vegades, en un sentit potencialment negatiu certament. Per poder existir la desigualtat com a concepte, requereix de la comparació, i aquesta alhora necessita dos o més paràmetres per poder dur-se a terme. I en funció d’aquests podem arribar a reconèixer dues possibilitats oposades, la igualtat o la desigualtat.
Vist d’aquesta forma ens pot semblar que determinar la desigualtat és molt senzill, i en molts casos ho és tant com quan comparem una pera i una poma, o un cotxe i un vaixell. Aquests objectes no són iguals, i no té massa importància la seva classificació ja que tothom ho sap, i no cal entrar en una comparació sense més sentit que el d’elaborar un llistat de diferències sense més ressò.
Però què succeeix quan el que volem comparar no és exactament un objecte material? Quina serà la conseqüència o efecte de la comparació? Aquesta comparació no es veurà afectada per elements externs al que estem comparant? I si ho és, en quant i en com?
La desigualtat de la que tracta aquest escrit és la que es genera entre els éssers humans, entre d’altres es refereix a la diferència de riquesa entre les persones, i aquesta riquesa sota quins criteris es mesura? Mesurem coses tangibles com les propietats, els diners…? O intangibles com la bellesa, la felicitat, la dignitat, els drets, la justícia…? I com agrupem les persones per valorar-les… per països, per edats, per sexe, per religió…?
Al final les mesures generals permeten determinar i emmarcar classificacions i estadístiques que ens han d’ajudar a detectar problemes i conseqüentment treballar a la recerca de solucions a les situacions de desigualtat detectades.
No es tracta de menysprear la desigualtat existent, i entenc que hem de tendir a resoldre-la en determinades circumstàncies, especialment, quan afecta la vida de les persones, però reconeguem que en altres aspectes la seva existència es necessària, i sinó pensem què passaria si tots el fruits de la natura fossin iguals, o totes les coses materials ho fossin; el món seria d’una monotonia avorridíssima.
I, ara, fem la translació i valorem les desigualtats humanes, reconeixent les diferències que ens enriqueixen i ens fan sumar perquè ens porten descobrir que tots som diferents, que l’essència de l’ésser humà és el seu ser únic i irrepetible, la seva consciència, la seva capacitat d’estimar i que ens hauria de convertir en humanament iguals. Dit això adonem-nos que un fet que ens iguala i desiguala alhora és la nostra fragilitat en totes les seves versions, la nostra vulnerabilitat en qualsevol dels seus paràmetres. En teoria som iguals en dignitat, però a la pràctica tots sabem i constatem tristament que no és així i ens dediquem a menystenir-nos i a humiliar-nos, per no voler reconèixer l’altre com a igual, per obtenir poder, per por a l’altre i la seva suposada ‘superioritat’, per…
La desigualtat humana apareix quan oblidem que la dignitat i els drets de les persones no poden ser un ens que un cop elaborat i aprovat quedi en paper mullat; sinó que ha de ser una prioritat clara que ens porti a detectar on sorgeixen les veritables desigualtats i a fer-hi front sense generar-ne més.