Josep Just Sabater
Poeta
Foto: Pixabay
Data de publicació: 2 de febrer 2023
persegueixen, expressament o no, el perjudici d’altri en benefici propi, o simplement per pur i cru sadisme.
Per a ser creatius i avançar cal emprendre accions que, procurant de satisfer una aspiració personal del caire que sigui i en el terreny que s’escaigui, tenen en compte el bé i l’interès de l’altre, o almenys no l’ignoren, desestimen ni subestimen.
Ben mirat, podem preguntar-nos: de què serveix que hom avanci tant com pugui si no l’importa ni poc ni molt deixar els altres enrere o que s’hi quedin? En aquesta línia de reflexió, qualsevol acte genuïnament creatiu comporta un cert grau de solidaritat i co-implicació amb el destí i la sort o dissort dels altres. I gosaria dir que especialment amb els més desfavorits, desvalguts i els sense veu. I amb molts menys recursos, eines i mitjans per avançar. Si és que en disposen d’algun. En altres mots, els actes creatius tenen o haurien de tenir un component ètic i social ben concret.
La creativitat està sempre oberta i orientada a alguna realitat que es vol canviar, transformar, descobrir o qüestionar. I per tant, tota acció creativa conté una intencionalitat implícita de crítica i un ànim i actitud de descontentament i inconformisme enfront de l’estat de coses existents.
Gairebé tothom a la seva manera pot ser creatiu, en major o menor mesura, si més no pel que fa a l’habilitat de triar entre dues o més opcions i prendre la decisió corresponent davant una situació determinada que presenta reptes inesquivables al seu viure.
Hom podrà o no tenir la sensació que avança a còpia d’anar realitzant possibilitats. Però de segur que no acceptarà sense més el fet que quan li toqui acarar-se a algun dilema i cruïlla existencials i ha d’actuar per assolir una fita incerta, pot acabar autoenganyant-se respecte a les seves expectatives i aptituds reals per avançar i conformar-se a viure d’il·lusions.
Comunament es tendeix a pensar que la creativitat és exclusiva de les activitats o dedicacions artístiques vocacionals i/o professionals. I també, que és més propi de les recerques, investigacions, estudis i descobertes científiques i tecnològiques. Però no menys cert és que per ser creatiu no cal tenir un talent o do especial per a les arts ni per a les ciències ni per res. I a propòsit de res, val a dir que ningú és lliurement ni plenament creatiu a partir del no-res.
D’altra banda, quan qualifiquem l’obra d’algú d’original (entès tal concepte en el seu significat més ampli), fàcilment obviem que, en rigor, l’origen de dita obra és anterior a aquesta i al seu autor. Amb això vinc a dir que la força inspiradora que considerem motor generatriu d’una tasca original ‘neix’ molt abans que nosaltres n’hàgim intuït i copsat el seu esperit, origen de tot el que som i mòbil i sentit d’allò que fem. Probablement en cada acte creatiu, per insignificant que sembli i per desapercebut que passi, hi batega l’anhel íntim de revelar humilment la seva veritat.
Actualment, davant les desigualtats de tot tipus que van creixent en relació inversament proporcional a l’acumulació de grans fortunes i de domini econòmic i tecnològic, es fa més necessari que mai apostar per ser creatius –tant en l’àmbit individual com col·lectiu– i avançar d’una altra manera i en una altra direcció que apunti a revertir les tendències i instints depredadors d’aquells que posen en darrer terme el benestar de les persones, l’equilibri dels ecosistemes, la qualitat ambiental i la biodiversitat.
Ser creatius per avançar en actituds, hàbits i pautes de conducta. I en definitiva, marcs mentals i ètic-socials que prioritzin el decreixement compensat i sostenible en tots els àmbits de relació, intercanvi, transacció, governança i gestió en el repartiment equitatiu dels béns i recursos planetaris. Arribats aquí, no se m’acut una altra forma creativa d’avançar humanament.