Sara Canca Repiso
Psicòloga
Publicat: 11 de desembre de 2023
Foto: 3493568 de Pixabay
Sardenya, Okinawa o Icària, a més de ser illes, tenen una mica més en comú: es tracta de llocs on hi ha més esperança de vida, existint un alt percentatge de persones centenàries. Quins factors propiciaran aquesta longevitat? Tot i que és difícil trobar un patró definit, es podria tractar de desenvolupar bons hàbits com una alimentació saludable, exercici físic o una alta qualitat de vida.
Okinawa, al sud del Japó, es troba dins de les anomenades ‘zones blaves’ pel periodista de National Geografic Jan Buettner, com aquelles parts del món on es viu més i millor, superant els 100 anys. La vida dels seus habitants té un propòsit i, a més, no se senten sols. Senten la connexió amb la resta dels contemporanis. A més, senten que pertanyen a una xarxa social compromesa, com poden ser els moais al Japó, i s’asseguren que, en temps difícils, hi haurà algú en qui recolzar-se i gaudir d’aquesta ajuda mútua.
Trobar el teu ikigai, la teva raó de ser i la raó per la qual aixecar-te cada matí, és clau per sentir-te útil i deixar enrere una vida plena de sedentarisme o depressió. En definitiva, es tracta de, parafrasejant Confuci, triar una feina que t’agradi i així, no haver de treballar ni un dia de la teva vida. Tot i que, amb matisos, ens parla dels beneficis de la realització personal en allò que fas i ets.
L’ikigai es basa en quatre blocs que uneixen la teva passió, la teva vocació, la teva professió i la teva missió a la vida. Quan connectes allò que estimes de debò i allò que realment se’t dona bé, trobes la teva passió; quan uneixes allò que realment se’t dona bé amb allò pel que et pagarien, es desenvolupa la professió; si relaciones allò pel que podrien pagar-te amb allò que, sota el teu punt de vista, necessita el món, arriba la teva vocació; i si enllaces allò que el món necessita amb allò que estimes de debò, desplegues la teva missió. Allò que et mou, allò que t’apassiona, allò que crea l’equilibri entre el temps dedicat i el benestar: això és el teu ikigai, que va més enllà de la felicitat.
Per saber encaixar les peces del nostre ikigai, per trobar la nostra raó de ser i viure en funció del que considerem el nostre objectiu vital, cal tenir clar i descobrir aquests quatre pilars. Fer un exercici d’introspecció, buscar el punt on conflueixen tots els blocs, és el camí per trobar el teu propòsit de vida, amb plena consciència i satisfacció.
El que estimes de debò, les coses que de debò t’encanta fer: llegir, viatjar, escoltar música, gaudir de la natura. El segon pilar engloba allò que se’t dona realment bé, com pot ser fer de mediador en un conflicte o organitzar activitats. El tercer comprèn el que saps fer i creus que et podrien pagar per això: pels idiomes que parles, o els teus coneixements d’electrònica. I el quart pilar abasta allò que pots aportar al món perquè sigui millor: cura de la natura o dels animals, acompanyament de persones grans o compromís per la igualtat.
És comú que algun d’aquests quatre pilars no s’assoleixi i, consegüentment, entri en perill l’estabilitat i la completesa. Si et faltés amor pel que fas, treballaries en alguna cosa que se’t dona bé, tindries diners i sentiries que ajudes el món, però no suportaries l’avorriment que obtens. O si fas alguna cosa que, definitivament, no se’t donés bé, et sentiries impostor.
A la nostra cultura occidental, és comú que arribin les crisis d’identitat en moments crucials de la nostra vida, com ara la jubilació o qualsevol altre canvi d’etapa. Aquesta crisi augmenta quan ens basem en el que fem i no en el que som. Ens definim per la feina, pel rol de mare, de pare, de parella. En definitiva, per una cosa que fem. I si aquesta situació deixa d’estar a les nostres vides? Entrem en crisi, ja no sabem qui som. Si em jubilo, havent treballat gran part de la meva vida a l’empresa, entro en crisi: ja no sé qui soc. O si soc una mare o pare i els meus fills se’n van a estudiar o treballar fora, no sé qui soc. Si soc un estudiant que finalment es gradua i comença la meva etapa laboral, no sé què fer ni qui soc en aquesta nova faceta. Si la meva parella, que em coneix i sap agradar-me, ja no hi és: no sé qui soc.
Hem de ser conscients de qui som més enllà del que fem.
Perquè, altrament, començarà a destruir-se la qualitat de les nostres vides, afectant les relacions, en pensar que la gent ens percep de la mateixa manera que nosaltres ens estem veient: pel que fem.
Jo soc psicòloga, soc informàtica. Però això no defineix qui soc jo. El meu valor intrínsec és completament diferent del que jo faig.
De què estàs fet? Quin és el teu valor intrínsec? Valors fonamentals que et mouen a fer allò que fas, perquè allò que fem no és el que som.
I així, en descobrir el nostre Ikigai, la nostra raó de viure o de ser, una raó per la qual aixecar-se cada matí, ens permetrà ser plenament.