L’entusiasme com una actitud vital

Assumpta Sendra Mestre
Directora Àmbit Maria Corral
Foto: Assumpta Sendra
Publicat el 15 de gener de 2024

Quan comença un nou any hi ha el bon costum d’escriure una llista de propòsits de diferents tipus. Alguns són grans desitjos com la pau, la joia, la felicitat, la salut, l’amor… Altres són propòsits més personals com el desig d’anar al gimnàs, passejar més, assistir a actes socials i lúdics, anar al teatre, distribuir millor el temps per compartir amb amics…

En aquest llistat de grans propòsits hi afegeixo unes actituds vitals necessàries per viure i avançar, com l’ànim, l’impuls, la vitalitat, l’energia, la motivació… Totes aquestes paraules queden recollides en l’entusiasme considerat com una emoció caracteritzada per una gran alegria. Una emoció que sorgeix des de les entranyes, des de dins i afecta tot l’ésser. L’entusiasme apassiona i és motor que anima en totes les circumstàncies.

No ens referim a l’eufòria que és com un esclat que s’esvaeix ràpid, ens referim a l’entusiasme com a projecte vital que ajuda a prendre decisions, a tolerar els fracassos, a relacionar-nos amb els altres… Probablement no es pot estar alegre les vint-i quatre hores del dia, però sí es pot viure i sentir una actitud alegre que sorgeix des de l’interior i genera un optimisme que permet viure i veure la realitat amb un to positiu, fins i tot, davant situacions complicades i difícils.

Depèn de cadascú i del propi tarannà en els diferents entorns que compartim: familiar, laboral, social, lúdic… A més, en aquests entorns, també hi ha persones anomenades tòxiques que enterboleixen l’ambient i perjudiquen les relacions humanes. El professor Victor Küppers, en el seu llibre Vivir y trabajar con estusiasmo amb el subtítol Vivir con alegria en una sociedad de tarados, presenta deu idees per viure amb alegria. La contra del llibre diu que: «La majoria dels qui vivim a la societat occidental estem cansats, aclaparats, estressats, pressionats o, com sintetitza Küppers de manera tan clara, tarats. Només cal veure la quantitat de psicofàrmacs que consumim. Hem confós el que és habitual amb el que és normal: el desànim és el que és habitual». Per aquest motiu, l’autor diu que cal reaccionar i fer alguns petits canvis en el nostre dia a dia.

Küppers pretén donar una injecció d’ànim i d’entusiasme des de la psicologia positiva impulsada pel doctor Martin Seligman que pretén fomentar les emocions i sentiments positius, ja que «La vida infligeix els mateixos contratemps i tragèdies tant a l‘optimista com al pessimista, però l’optimista les resisteix millor». Des de la psicologia positiva la manera de ser i d’actuar no només és a causa de la genètica que ben segur que influeix, o per les circumstàncies que afecten i alteren, sinó que el que més condiciona és el com s’afronta la vida.

Afrontar la vida suposa una actitud vital que segons la pròpia realitat i moment personal es viu d’una manera concreta. Preguntem-nos: Com afrontem allò que ens toca viure? Com acceptem els canvis? Com assumim les situacions inesperades? Com suportem les crisis? Com gestionem les emocions i sentiments? Com ens alegrem de les bones notícies dels altres?

Són moltes les preguntes formulades des del com que qüestionen i sacsegen. Sortosament hi ha molts tipus de respostes. Aturem-nos a repensar com enmig del desànim tan present en la societat i del desencís per part d’alguns, podem contagiar l’entusiasme que afavoreix la convivència. Des d’un tarannà entusiasta, vital, positiu i realista podem beneficiar el nostre entorn i millorar les relacions amb els altres.