Valors i convivència des de la Música

Herminia Carbó Reñé
Pedagoga musical
Foto: Geralt de Pixabay
Data publicació: 15 de gener de 2024

La música és un llenguatge i un medi d’expressió. Pau Casals va dir de la música que era: «Aquell meravellós llenguatge que hauria de ser una font de comunicació». Per tant, ja des de petits caldria practicar la música a través d’exercicis sensorials a nivell oral per facilitar l’aprenentatge. També més tard, el nen caldria que aprengués a fer-ho amb l’escriptura musical.

Quedaria incomplert el treball si el nen no aprengués a llegir el que d’altres han inventat, sigui tant en la Ciència com en l’Art. Fem una regressió al passat per veure el valor que tenia la música dels grecs. Era moltíssima la importància que li donaven, tanta que es considerava la base de tot sistema educatiu. S’atribueix a Plató la frase que diu: «Mai canvia un estil musical sense que els principis de l’Estat s’alterin». Ell recomanava als guardadors del seu Estat ideal que construïssin els edificis o objectius de l’Estat, inspirant-se en l’esperit de la música. Una altra frase de Plató és: «La música és el llenguatge apropiat per exterioritzar la vida afectiva i emotiva de l’ànima amb tots els seus infinits matisos.»

Els grans pensadors grecs van poder comprovar les qualitats de la música com a disciplina en l’educació. Potser seria necessari tornar la mirada enrere per reprendre un camí de valors per la societat actual que sembla que els va perdent.

El violinista Yehudi Menuhin va dir que la música t’ensenya a escoltar i fa que siguis escoltat. Aprendre a escoltar és fonamental en l’educació i afavoreix la pràctica dels valors humans. Amb la música s’aprèn a escoltar-te i a escoltar. Una cançó cantada a ‘solo’ o cantada a ‘coro’ és diferent. La primera ajuda a reconèixer-te, la teva pròpia vibració és gaudi; la segona a integrar-te, a sentir el conjunt i a compartir. Arriba a l’ànima de les persones i el gaudi que s’experimenta és un valor incalculable. De fet la cançó ens permet una didàctica molt àmplia, ja que integra elements musicals bàsics: ritme, melodia, polifonia, fraseig, dinàmica, coherència i timbre. Es treballa la veu, el cos, la respiració, l’oïda, i també: la memòria, comprensió, comparació, associació, anàlisi, atenció, solidaritat, respecte, exigència, responsabilitat, domini de si mateix, alegria, comunicació… Tot això tan real que es practica en una coral, en un grup de música instrumental o dansa, són valors necessaris per aplicar en la convivència.

Altres valors en el camp de la música i aplicables en la vida quotidiana poden ser i valguin d’exemple: la música i la senzillesa en la que es pot treballar la melodia i veure que malgrat la variem, l’amaguem, la disfressem o l’ornamentem, la seva essència segueix sent. Així volem que el nen es mostri com és, polint comportaments, expressions, desenvolupant estratègies per afavorir la convivència, però mantenint l’essència, que és una qualitat genuïna. La música i la tolerància es donen fàcilment la mà. Aquí tal vegada caldrà pensar en treballar el gust, el bon gust.

També la música i l’alegria, la música i la bondat, la música i les relacions humanes, la música i el coratge, la música i la prudència, la música i la paciència, la música i la constància, la música i l’amistat i un llarg etcètera. Cada valor inspira una composició musical o una coreografia de dansa i cada valor és necessari per a la convivència.