Sara Canca Repiso
Psicòloga
Fotografia: bessi (Pixabay)
Data de publicació: 10 de març de 2025
De les més de cinc-centes emocions que hi ha, trobem les bàsiques, que es reconeixen en totes les cultures: alegria, ira, fàstic, por, tristesa i sorpresa. No vol dir que siguin les més importants, sinó les innates, les que naixem amb elles. És a partir dels dos-tres anys quan es comencen a experimentar emocions secundàries com la vergonya o la gelosia, a partir de l’aprenentatge social, dins un context cultural específic.
Hi ha desconeixement sobre les emocions, hi ha desconeixement sobre com tractar-les, i hi ha una tendència a ignorar-les. I ens convertim en analfabets emocionals, tendim a pensar que ens fan febles, que no serveixen de res, que no s’han de mostrar, que hem d’amagar-les.
Fa poc, escoltava una senyora que deia: «És que, és clar, jo plorar davant dels meus fills que mai no ho he fet em sembla impossible». I jo li deia: «Però, hauran d’aprendre els teus fills que tu també plores!» Si no, tindrem altres adults igual que nosaltres, que no podran plorar. Perquè plorar estarà malament.
De vegades es parla d’emocions bones i emocions dolentes, però ni totes les emocions són bones quan són plaents ni totes les emocions són dolentes quan són desagradables. Per exemple: La relaxació, la manca d’ansietat, pot ser desadaptativa. Aquest diàleg: «Estic tranquil·la». «I has començat a estudiar per demà?». «No, encara no». Aquesta tranquil·litat és desadaptativa.
Totes les emocions, ben gestionades, tenen una funció d’adaptació, de supervivència. I les emocions influeixen en allò que fem, en les nostres accions. Per això, és millor prendre decisions en estat de calma.
Pot passar que, en moments d’eufòria, es projectin plans de manera impulsiva, prenent decisions en aquest estat d’embriaguesa, fins al punt que, passat aquest ardor, ens preguntem com vaig poder fer aquest pla si no és sintònic ni amb la meva manera de ser ni de pensar. Ens recorda aquella expressió en tiempo de tempestad, no hacer mudança, atribuïda a Sant Ignasi de Loiola.
La impermanència de les emocions ens confirma que les emocions canvien i canvien al llarg del dia. Tot i això, les decisions que prenem sota aquestes emocions, de vegades, es tornen més permanents. Allò que es decideix sota l’emoció en què em trobo, roman. Per tant, cal entrenar-nos a decidir des de la calma, perquè aquestes emocions no manipulin la meva presa de decisió.
La calma és un estat intern que manifestem. És serenitat, equilibri i benestar. La calma és tranquil·litat, és pau en decidir de manera coherent. Coherent amb qui ets, no amb l’emoció que sents en aquell moment. També la calma és la llar, és la casa, és el centre on tornar, ajudant-nos a estabilitzar la ment i les emocions, així com treure-li intensitat.
Compleix la funció de ser regulador emocional. I aquí distingim les persones que són capaces d’autoregular-se davant de les que actuen de forma correguladora per tornar a la calma. Aquesta barreja de diferents formes de regulacions emocional pot provocar desavinences en la convivència i en la forma de gestionar-hi els conflictes, on el co-regulador necessita parlar sobre el tema en qüestió d’una manera més immediata i l’autoregulador demana temps, espai… Tots naixem co-reguladors, és a dir, necessitem una altra persona perquè ens ensenyi i ajudi a calmar-nos davant d’una situació de por, de tristesa, de desolació, d’eufòria, de nerviosisme. És a partir dels sis anys quan comencem a ser capaços d’autoregular-nos, gestionant els nostres propis recursos per arribar a la calma. Però som éssers socials, naixem en interacció amb l’altra persona i no hi ha una autoregulació hermètica i tancada en ella mateixa.
Per tant, és important comprendre allò que l’altra persona necessita en aquell moment per a la seva regulació emocional i que puguem acompanyar-lo en la mesura de les nostres possibilitats.
Recorda-ho. Prendre decisions des de la calma ens permet reflexionar amb claredat, evitar impulsos innecessaris i actuar de manera més alineada amb els nostres valors i objectius. L’emoció és important, però quan està equilibrada amb la raó, les nostres eleccions tendeixen a ser més encertades.