Per Leticia Soberón i Mainero
Cofundadora de dontknow.net
Madrid, setembre 2014
Un dels canvis més radicals que viu el món actual respecte de totes les generacions anteriors és que milions de nens saben més que els adults sobre quelcom realment important per a la societat: Internet i la tecnologia digital. Això suposa una situació completament nova i inquietant per a molts d’aquests adults, però té, malgrat tot, aspectes molt esperançadors segons la bloguera canadenca Anne Kingston
http://www.macleans.ca/society/life/get-ready-for-generation-z/
L’article destaca que els nens nascuts després del 1998 –els que tenen menys de 18 anys– semblen marcar una diferència important respecte als majors de 25 (Generació Y) i estan molt distants dels de trenta (anomenats Millenials en anglès).
Òbviament no es pot generalitzar, ja que no és el mateix haver nascut en una gran urbs que en un llogaret sense connexió, però són molts milions, i en centenars de països, els joves digitals actius i independents que responen al perfil descrit com a «Generació Z». Constitueixen la quarta part de la població nord-americana i poden ser més de mil milions arreu del món.
Alguns observadors detecten en ells el sorgiment d’una espècie de generació estrella, formada per persones industrioses, col·laboradores i orgulloses de contribuir a millorar la situació del planeta.
El terme «Generació Z» va ser popularitzat per l’agència de publicitat Sparks & Honey, que va realitzar un estudi a Nova York i el va difondre com a Conegui la Generació Z i oblidi tot el que sap sobre els Millenials. La investigació va descobrir que el 60% dels membres d’aquesta generació desitja un treball socialment útil, enfront del 31% de la Generació Y. Són emprenedors (el 72% vol iniciar la seva pròpia empresa) i sensibles al tema comunitari (el 26% realitza voluntariat en algun lloc). Tenen, a més, molta més cura de la seva salut: fumen i beuen menys que els seus germans grans. Són tolerants i són, tanmateix, menys propensos a assumir els rols de gènere tradicionals.
Don Tapscott els descriu en el seu llibre Grown up digital (2008) com a molt més desitjosos de ser intel·ligents que atractius. L’investigador australià Mark McCrindle, que ha estudiat durant set anys a nens que encara no han fet els 18, assegura que són «la generació més connectada, educada i sofisticada de la història. No només representen el futur: l’estan creant». Es refereix, en part, als nens i nenes inventors i creadors d’aplicacions, programari i dissenys, que es mouen com a peixos a l’aigua en l’ambient digital creat pels adults, i que es dediquen a innovar i inventar coses útils i concretes per resoldre situacions difícils.
És clar que sempre hi ha hagut joves innovadors, però en aquest moment la combinació dels mitjans digitals amb l’anomenat crowdsourcing i l’educació en línia gratuïta, ha impulsat aquesta generació d’una manera que no té precedents. L’any 2013, l’estudiant de 17 anys Angela Zhang va descobrir un protocol perquè els metges detectessin millor els tumors amb l’escàner MRI. També l’estudiant Jack Andraka, de 15 anys, es va fer famós amb el seu econòmic i encertat detector de càncer de pàncrees.
Evidentment ni tots els nens i les nenes són així, ni ho són a tot el món: sabem que milions de nens d’aquesta generació no tenen accés als mínims necessaris per viure dignament. Raó de més, per tant, per no permetre que passi més temps, i pressionar els governs i les institucions perquè prioritzin l’educació i l’accés digital.
És aquesta, sens dubte, una de les claus per a un futur més prometedor, i en bona part està a l’abast de les nostres mans.