En aquest sopar proposem, malgrat tants fets que provoquen infelicitat, pistes de com poder viure de debò la felicitat. Els humans tenim aquesta capacitat de manera innata, però hem de saber què volem dir quan parlem de felicitat. No es tracta d’un estat d’eufòria emocional esclatant en el qual el plaer ocupa un lloc prioritari. Veritablement en la felicitat hi ha plaer, però és des d’una vessant de goig en la qual la persona és capaç de sentir-se bé en el seu existir de cada dia.
Cal ser conscients que hi ha una sèrie de recursos humans que faciliten situar els nivells d’aspiracions i desitjos de manera adequada a les possibilitats de ser de cadascú. Per això, malgrat tant sofriment provocat per situacions adverses com la pobresa, la guerra, la injustícia, la malaltia, etc., hem d’intentar treure profit de cada moment de la nostra vida i recórrer al més profund del nostre ésser per fer sorgir aquella pau interior, necessària per no enfonsar-nos i seguir endavant. Cal saber seleccionar les actituds positives per incorporar-les al propi funcionament i també la capacitat per allunyar les actituds negatives que causen infelicitat.
Per viure la felicitat és condició necessària no desitjar-la a llarg termini, és a dir, no esperar que et toqui la loteria, sinó que és avui i ara que un ha de lluitar per fer-la present malgrat que les condicions siguin adverses. També en el camí de la vida és necessari preveure els entrebancs que se’ns puguin presentar. Tots coneixem aquell passatge de l’Evangeli que recorda el que edifica una casa sobre la sorra i que un aiguat se l’emporta, o aquell cap d’un exèrcit que ha d’emprendre una batalla i no calcula les forces pròpies ni les de l’enèmic: el fracàs està assegurat. Però la lliçó del fracàs o de l’èxit s’ha de poder acceptar amb dignitat.
Cal entendre la felicitat com un procés de pacificació interior que no ve per si sol, sinó que requereix una profunda consciència a l’hora de revisar el que som, el que fem i com ho fem. Això demana maduresa humana per gestionar la serenor i la fortalesa. El psicòleg Bernabé Tierno escrivia pel que fa a la felicitat, que cal tenir una veritable estima a un mateix. Destaca que «en primer lloc, cal l’autoacceptació, i l’estima i acceptació dels altres». Insisteix que és necessari tenir «veritable alegria de viure per estimar i per ser estimat». Anomena una sèrie d’actituds que possibiliten el viure la felicitat: la seguretat que ha de tenir la persona per sentir-se vàlida fent el que ha de fer; la tranquil·litat per no perdre la pau interior; el no queixar-se de les coses irremeiables, i el no patir pel que hagués pogut ser. El beat Ramon Llull en el seu tractat sobre l’alegria, bàsica per sentir la felicitat, l’atribuïa a tres motius: «perquè Déu existeix, perquè jo existeixo i perquè els altres existeixen».
¿Gestionem bé el nostre temps per poder assaborir la realitat que ens toca viure? O bé, ¿tenim angoixa perquè hem de realitzar tantes i tantes coses que ens resta la possibilitat de tenir pau que generi felicitat?
¿Som prou capaços de re-pensar els pros i contres de les nostres accions per no tancar-nos només en els aspectes negatius? ¿Per què no fer un exercici serè de pensar més en els fets i les actituds positives davant de la realitat? Es pot educar per ser feliç?
En un món ple d’excessos, especialment d’ambició, potser convé recuperar la pobresa d’entendre que en les petiteses de la vida també es troba la felicitat. Potser no se’ns ha educat prou a «ben ésser» en la vida.
Josep M. Forcada i Casanovas
PONENTS:
Ramon V. Albareda. Psicòleg. Director d’ESTEL, centre de creixement personal
Simón Batlle i Blanco. Enginyer de camins, canals i ports
Esther Borrego i Linares. Treballadora social
Mireia Cabero i Jounou. Psicòloga i psicoterapeuta. Sòciodirectora de l’Institut per a la Felicitat.
MODERADOR:
Josep Lluís Socías i Bruguera
Membre de la junta de l’Àmbit Maria Corral