Joan Romans
Físic
Foto: Margarida Amigó
Data: abril 2022
El dijous 17 de març del 2022 tingué lloc el 239 Sopar Hora Europea que va tractar el tema Fake News i la Postveritat. Inicià l’acte Josep M. Forcada, president de l’Àmbit Maria Corral, que donava la benvinguda a tots els participants en el Sopar i destacava la importància de debatre sobre el fenomen de les Fake news que tanta rellevància i influència tenen en el món d’avui i de sempre.
El periodista Joan Salicrú començà dient que de notícies falses i mentides tota la vida se’n han dit i escrit. Però ara es fa amb uns nivells d’exageració que els allunya dels estàndards del periodisme. La novetat està «en el context nou amb les mentides de sempre». Les actuals tecnologies digitals de comunicació han accelerat el procés de comunicació i per tant la capacitat d’incidència de modificar pensaments i realitats. És tal la rapidesa, que no som capaços de digerir aquest procés i quan rebem un mateix input deu vegades en poc temps tendim a pensar que allò deu ser veritat, i aquí comença el problema. Els editors de les xarxes digitals cada vegada tenen més clar que han de fer una moderació activa perquè si no circulen moltes informacions de les quals en treuen rèdit econòmic els seus creadors. També són conscients que han de ser editors de contingut i no simples contenidors de les noticies que s’hi publiquen. Hem vist exemples de la influència de les xarxes digitals en diversos processos electorals i de com han tergiversat les informacions. «Crec –deia– que cada vegada els usuaris són més conscients de la necessitat de contrastar allò que llegeixen a la pantalla i que es refien més de les notícies si aquestes apareixen als mitjans tradicionals de comunicació». El ponent també remarcà que les noticies que no són clarament falses les donem per bones però que sovint són en realitat «una narrativa pròpia per explicar el món, un relat que tendeix a ser més emocional i emocionant, més pensat en impactar que en informar». I «fins a quin punt els periodistes estan pensant en satisfer els seus lectors més que en relatar els fets amb la màxima imparcialitat?». L’ètica del periodista és fonamental –deia Joan Salicrú– per fer que hi hagi una màxima fidelitat entre els fets i la seva narració. Acabà la seva intervenció dient «que hem de refer el contracte entre periodisme i lector en el sentit de posar o restablir la confiança que allò que escriu és el més verídic possible».
Tot seguit va intervenir la psicòloga Letícia Soberón dient que faria la seva informació des de la vessant de la psicologia. Cità la periodista Rosa M Calaf: «Nosotros creemos estar informados y estamos entretenidos». Al llarg de la història les noticies falses han tingut conseqüències catastròfiques tant a nivell individual com de poblacions. La difusió de narracions simplistes en termes de bons i dolents, o l’acurada construcció de l’enemic és un fet que ja ve de lluny i està fet a posta. Però això «desencadena emocions incontrolades que en el millor dels casos polaritzen opinions i en el pitjor susciten violència perquè els éssers humans som manipulables». Els humans entenem la nostra existència com un relat que doni sentit a la vida. Els elements d’aquesta narrativa són claus: qui són els bons i qui són els dolents. La ponent seguí dient «que les narratives de més èxit estan fortament lligades a les emocions i d’aquí en pot sorgir un perill quan aquestes narracions són simplistes. Tothom té una perspectiva limitada i punts cecs perquè estem condicionats per la nostra cultura i hem d’evitar treure conclusions precipitades de noticies falses». Va citar algunes idees del llibre Pensar rápido, pensar despacio del psicòleg Daniel Kahneman: «Sobrevalorem les mostres petites; rebutgem una idea si se’ns presenta de forma poc atractiva; idealitzem o demonitzem les persones sense fer matisos; associem com a causa i efecte fets que senzillament coincideixen en el temps; ens rodegem de persones que confirmin el nostre punt de vista». Explicà que l’ecosistema mediàtic informatiu ho amplifica tot i que els algoritmes dels sistemes informàtics fan que rebem notícies que encaixen amb la nostra ideologia, gustos o preferències. Davant de tot això, què hem de fer? –es preguntava Leticia Soberón–. «Crec que cada vegada tindran més valor les fonts, i que ens facin veure les raons i desraons d’uns i altres. Quant més coral sigui la nostra font d’informació més fàcil serà ignorar o rebutjar els motius d’altres grups. Tinguem una antena per detectar quan una noticia ens desperta emocions bàsiques com ira, ressentiment, por o prejudicis. Per últim suggereixo acostar-nos al debat obert des de diferents punts de vista».
L’última intervenció va ser a càrrec d’Alba Tobella , codirectora de Verificat que començà dient que «la desinformació, que és el fenomen que l’entitat Verificat combat, presenta moltes formes i pot ser qualsevol noticia que circula per Internet, que és la paraula clau quan es parla de fake news». Cada cop més, els grans editors de diaris fan revisió interna de les informacions que ells mateixos editen. A principis d’aquest segle van començar a aparèixer plataformes que es dedicaven a verificar els discursos dels polítics que eren, en aquells moments, els primers que tenien poder de difondre informació que tingués impacte. Veiem cada vegada més com els poders i els partits polítics intervenen en les xarxes socials per difondre la seva ideologia. Més tard aparegué una entitat per verificar els verificadors de les informacions. Alba Tobella va seguí dient que «durant l’època forta de la pandèmia i ara amb la guerra d’Ucraïna han verificat milers d’informacions que es difonen per la xarxa i que moltes són falses». La seva feina consisteix en desmentir-les constantment. «Actualment desinformar és molt fàcil perquè n’hi ha prou en fer-ho des del sofà de casa, –deia la ponent– per difondre falsedats o noticies inventades que sempre trobaran ressò i redifusió. La desinformació s’utilitza molt per fomentar el discurs d’odi i clarament tot aquest fenomen és una amenaça per a la democràcia i fins i tot pel dret a la informació que a vegades està amenaçat». Finalment ressaltà que la plataforma Verificat té programes d’educació per a joves perquè aprenguin a reconèixer les mentides que circulen per Internet, i també per a gent gran que poden ser més vulnerables a aquest fenomen.
El col·loqui va permetre conèixer, encara més, les fake news que produeixen desinformació. A més es va destacar la importància del sentit ètic en la informació.