Valors per a la convivència vol conjugar dues realitats vitals que formen part del col·lectiu humà. Per una banda, aporta continguts sobre els valors tan necessaris per conviure que és una realitat que tota persona experimenta: en la família, en una comunitat, en l’entorn laboral, l’escala de veïns, els grups de lleure, grups esportius… La majoria convivim amb altres. Per tant, aquest con-viure demana pensar com vivim i com ens comportem vers un mateix i vers els altres.
Fa anys, vam publicar en el RE, número 59 del juliol 2009, sobre el perquè dels valors. És sorprenent al llegir-ho de nou, i copsar el sentit profund que es destacava en l’editorial: «Els valors són necessaris per a l’ésser humà i per a la convivència. No podem excloure cap dels valors que donen sentit a la vida, des dels valors humans bàsics, valors universals, valors morals… No hi ha receptes sobre com viure els valors, però sí que la història ha demostrat que donen qualitat a l’existència». En aquell moment també ens preguntàvem quins eren els valors més significatius del segle XXI i ressaltàvem: «La llibertat responsable que permet prioritzar altres valors tan fonamentals com l’amor, la felicitat, la bondat, la pau, la solidaritat…» Per tant, avui reafirmem el que pensàvem i escrivíem.
Els valors humans són els grans pilars que sostenen qualsevol realitat on hi ha present la persona considerada com el valor més preuat, ja que cadascú té un valor, no l’econòmic, sinó pel sol fet d’existir, i cadascú té valors inherents que formen part de la seva essència, com la mateixa dignitat. I sabem que en el recorregut humà és necessari l’educació, tant reglada a l’escola com no reglada a la família, que contribueix a un aprenentatge per assumir i viure els valors que afavoreixin la convivència.
Cada persona defineix el ‘valor humà’ de manera diferent, però el prioritari és prendre consciència del que són i encarnar-los en la pròpia vida. La professora Maria Carme Boqué en l’entrevista destaca: «Els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat són els pilars de la convivència pacífica», però constata que «han de ser encarnats des de la perspectiva de la vulnerabilitat humana que tanta importància cobra en l’ètica de la cura». Per tant, cal partir d’aquesta fragilitat humana per assolir aquests valors que revesteixen la vida i a la vegada exigeixen responsabilitat per tenir cura d’un mateix, dels altres i de l’entorn.
També publiquem uns fragments del llibre Cent valors per a una vida plena. La persona i la seva acció en el món del filòsof Francesc Torralba, que els vincula amb la convivència: «Els valors no serveixen només per viure la pròpia vida amb dignitat, sinó per deixar viure els altres. És necessari aprendre a viure, però també és necessari aprendre a deixar viure, perquè hi ha formes de vida que priven de viure els altres i vulneren el dret que aquests tenen a viure lliurement. Deixar viure és una manera activa de ser en el món, un estil de vida que es caracteritza pel respecte i l’atenció cap a les persones que ens rodegen». Tractar els valors és aprofundir sobre la mateixa vida, i en aquestes pàgines els articulistes ens conviden a la reflexió de molts valors que contribueixen a la convivència.