Quan parlem de diversitat hi ha almenys dues evidències que no hem d’oblidar: primer, que la diversitat és a tot arreu; i segon, que la diversitat és la condició de possibilitat dels éssers humans; és a dir, cadascú de nosaltres som únics i irrepetibles. Fins aquí, probablement, tots estaríem d’acord.
Però una cosa són les paraules i una altra, la realitat quotidiana. I en aquesta última –malauradament– constatem que hi ha algunes diversitats que ens generen desconfiança, por, confusió o, simplement, que no ens agraden. Sigui com sigui, hi ha persones que ens generen una certa incomoditat i optem per mantenir-nos-hi a distància.
A alguns els incomoden els joves, perquè els semblen irresponsables; a d’altres, les dones, perquè creuen que no controlen prou les emocions; a d’altres, els gitanos, perquè diuen que roben; a d’altres, els immigrants, perquè pensen que els prenen la feina; a d’altres, els homosexuals, perquè creuen que no són normals; a d’altres, certes classes socials, perquè diuen que són prepotents; a d’altres, els malalts mentals, perquè estan convençuts que són perillosos… La llista podria ser interminable.
En alguns casos, aquesta incomoditat és fruit del pur desconeixement; en d’altres, és fruit dels estereotips que sovint neixen en ideologies plenes de biaixos, jerarquies i ressentiments dels quals –potser– ni som conscients.
Independentment de les seves causes, el cas és que aquesta por dels que són diferents (alterofòbia, segons la filosofia) és un dels grans obstacles per a les nostres relacions, més encara avui, en què la diversitat és un tret bàsic de qualsevol grup humà.
Davant d’aquest escenari, la pregunta és: què podem fer per a millorar la convivència?Les respostes són nombroses, però sens dubte el primer pas és assumir que –tant si ho volem com si no– tots i totes tenim resistències davant d’algunes persones i que val la pena fer l’esforç de reflexionar sobre el motiu d’aquestes resistències, per a matisar i desmuntar els prejudicis i estereotips que puguem tenir.
Desitgem eixamplar coneixements, entrenar l’empatia, superar pors irracionals, millorar les nostres habilitats socials i, en definitiva, millorar les nostres relacions amb nosaltres mateixos i amb les persones que ens envolten.
Rodrigo Prieto i Drouillas