Enmig d’una crisi econòmica i social que sembla estendre’s més enllà del que tots i totes desitjaríem, la creativitat deixa de ser un luxe d’uns pocs i esdevé una eina clau per superar les dificultats que ens envolten. Ja ho deia una vella dita popular: “la necessitat és la mare de l’enginy”. Aquest va ser el leit motiv del sopar-col·loqui 207 titulat «La creativitat, una eina davant la incertesa», celebrat el 21 de febrer passat i que va comptar amb interessants aportacions.
Avui tenim moltes incerteses, però també tenim un gran nombre de certeses en les que habitualment no ens aturem: cada dia sortirà el sol, hi ha gent que ens estima, algun dia morirem, etc. Aquesta és una de les reflexions que va fer el primer ponent de la nit, el Degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, Jaume Aymar i Ragolta, qui va dir que a la incertesa ens hem d’adaptar, però alhora n’hem de prendre una certa distància.
En relació a la creativitat, Aymar va dir que “la creativitat absoluta no existeix”, ja que –com diu José Mª Vélez– sovint es tradueix en reinterpretar una obra o realitat ja existent. En aquest sentit, va dir que per afavorir la creativitat convé “reflexionar en grup”, així com “contemplar la realitat”, per tal que les nostres idees no siguin només imaginàries. També va dir que l’humor pot contribuir molt a transformar moltes realitats.
La segona intervenció de la nit va estar a càrrec de la Mercè Conangla, vicepresidenta de la Fundació Àmbit i directora del Màster d’Ecologia Emocional, qui va dir que estem en una època de canvi de paradigma en què els antics mapes no ens serveixen, per la qual cosa hem de ser capaços de crear altres nous. La ponent va dir també que la incertesa ens remou a nivell emocional, davant la qual cosa pot ser que reaccionem de dues maneres: posant el pilot automàtic –la qual cosa ens porta a la queixa i l’immobilisme– o bé, a la creativitat, va explicar.
“Benaurats els qui somien somnis i són capaços de fer-los realitat” va sostenir Conangla, en una crida a llençar-nos a crear i argumentant que si va acompanyada d’una bona gestió emocional, la creativitat pot ser una molt bona resposta davant la incertesa que ens envolta.
Josep Maria Esquirol, professor de filosofia de la Universitat de Barcelona, va fer la tercera intervenció de la nit en la que va començar per indicar que la creativitat és una “paraula gruixuda” que prové de “crear”, de fer alguna cosa a partir del no res, la qual cosa, fa que sigui difícil d’entendre. Per tal d’abordar-la va posar-la en relació amb altres conceptes amb els que sovint se la vincula.
Per una banda Esquirol va dir que la creativitat es pot relacionar amb l’inici. Va afegir que totes les persones som inici, novetat que entra al món, per tant, possibilitat de crear coses noves. Per una altra banda va vincular la creativitat amb l’originalitat, indicant que per assolir-la sovint és necessari tornar al llenguatge col·loquial i a l’experiència. Sovint l’art –va dir el ponent– prové d’una llarga experiència. Tanmateix, Esquirol va dir que tot i que no ho sembli, a vegades la creativitat està connectada amb la repetició, ja que pot ser que a partir d’una repetició sorgeixi la diferencia.
L’última ponència de la nit va estar a càrrec de la mestra i coordinadora de projectes docents, Cecília Gafarot, qui va començar recordant la teoria del pensament lateral d’Edward de Bono (1967), com a clau per promoure la creativitat. Va dir que aquest tipus de pensament –que consisteix en observar les coses fugint de les perspectives tradicionals, lògiques o estereotipades– s’ha d’ensenyar als infants des de petits, per a que aprenguin a innovar.
Va explicar la ponent que actualment a les escoles el que es fa és promoure un pensament lògic, convergent i lineal i no pas el pensament lateral. Va assenyalar que d’aquesta manera es produeix el que va anomenar “l’efecte ou ferrat” que consisteix en que malgrat els canvis de l’entorn, el currículum escolar segueix sent el mateix. En aquesta línia, va dir que “cal passar de l’ou ferrat a la truita”, és a dir, deixar d’ensenyar per assignatures i començar a ensenyar per competències, per tal de promoure la creativitat, per la qual cosa, cal que els mestres es formin i adquireixin aquest tipus d’eines.
Acabades les intervencions dels ponents es va donar pas al debat entre tots els assistents, moment en el que van emergir diferents reflexions sobre el tema. Una d’elles va ser la necessitat de promoure la confiança i l’autoconeixement com a elements bàsics per a la creativitat. També es va comentar que la creativitat pot sorgir de manera col·lectiva, per tant, cal promoure les xarxes de col·laboració. Tanmateix, es va apuntar que la creativitat ha de respectar la llibertat de les persones, així com tenir consciència de la finitud i les limitacions personals i socials, per tal de fugir de les expectatives irracionals, de l’afany d’immediatesa o de la penalització de l’error. Finalment es va recordar que sovint en temps de crisi flueix molt més la creativitat.
Rodrigo Prieto i Drouillas