Sovint pensem o ens referim a «nosaltres» en la mesura que ens identifiquem com a membres d’un grup, quan experimentem el reconeixement o la inclusió amb aquells vers els quals en sentim un vincle afectiu o un lligam determinat. El «nosaltres» es concep i s’escenifica en un àmbit relacional concret: en el qual interactuem o del qual en sentim que en formem part, és a dir, compartim un espai de feina, un nucli familiar, un espai artístic, de lleure o de culte, una llengua, un país, etc. En definitiva, el «nosaltres» esdevé una construcció sociocultural que pren cos, ànima i una dimensió espe- cífica segons el context en el qual l’adoptem.
És ben cert, que cada entorn cultural cerca uns trets comuns que li atorguin una idiosincràsia per poder tenir identitat pròpia i alhora inevitablement en copsa uns ele- ments diferenciadors vers els altres contextos culturals per a refermar la seva singularitat. Tot i que el sentiment de pertinença a un grup concret no perjudicial en si mateix, de vegades aquest sentiment identitari ens encer- cla en un «nosaltres» que minva i esbiaixa el nostre horit- zó d’expansió personal. Ens desconnecta de la realitat dels éssers humans en la seva existència, dels quals tots els individus dels diferents col·lectius, identitats, cultures o països, en participem.
Limitar la potencialitat humana a un «nosaltres local», que és una dimensió que podem experimentar com a éssers humans, és negar-nos l’oportunitat de com- prendre i d’abraçar l’alteritat d’altres, que en un primer cop de vista, poden semblar-nos estranys, aliens al nostre grup de referència, però amb els que ben segur compartim desitjos, necessitats, dolor i il·lusions.
Aquesta introspecció pot traslladar-nos a un «nosaltres universal», el qual s’inspira en l’autèntica essència hu- mana. Aquest nosaltres rau en la serenor de la igualtat en dignitat de totes les persones, allunyat dels murs de la indiferència i del soroll dels prejudicis ètnics, ideolò- gics, identitaris, etc.
Des d’aquesta perspectiva, també podem sentir que la comprensió i el reconeixement de l’altre, i la solidaritat ens han format al llarg de la nostra vida; i que ajudar o tenir cura de l’altre esdevé un impuls humà natural. Si ens emmirallem en els nostres consemblants, compar- tint el seu goig o pal·liant el seu dolor, recollirem guanys personals amb escreix i minvem el patiment aliè, augmentem el nostre benestar com a acte de generositat i com a expressió del nostre potencial, i alhora contribu- irem amb actituds sanadores a guarir la nostra societat.
Si decidim voler harmonitzar les relaciones interpersonals en el nostre entorn laboral, oferint la nostra mà a algun company de feina, ben segur que el clima laboral en sor- tirà recompensat així com en seran també la resta de companys. Alhora el benestar que gaudeixi aquest com- pany de feina, es reflectirà en una millor qualitat de les relacions familiars i en el benestar dels seus membres, i potser en les relacions socials i laborals d’aquests.
Cada persona esdevé un petit sistema complex amb diferents vessants i espais d’interconnexió entre si, que es troba en d’un microsistema, un grup que el cons- trueixen els feedbacks de la dinàmica interrelacional dels individus que el conformen, i aquests alhora poden estar immersos en un col·lectiu que aplegui les particularitats dels diferents grups, i tots i cadascun dels darrers són acollits per un macrosistema que conforma la nostra societat, i el resultat d’aquestes complexes interaccions es projecta vers els individus i vers la societat novament en clau de reciprocitat.
En societats intercomunicades com la nostra, qualsevol acte fraternal o altruista, ben segur que produeix un efecte dominó benefactor en diferents àmbits de relació de la persona o grup al qual decidim oferir la nostra soli- daritat. Tot i que potser de vegades no n’arribem a tenir- ne coneixement
La sincronia de la nostra consciència d’individu i la de col·lectivitat en els nostres pensaments, actituds i con- ducta, ens reportarà un creixement en el nostre potencial de desenvolupament humà en sentir-nos alliberats dels paranys que provenen dels nostres prejudicis sociocultu- rals, en rebre reciprocitat emocional positiva, en compar- tir experiències socialment i personalment enriquidores, i en un refermament de l’autoestima en el reconeixe- ment de la nostra aportació social.
El nosaltres universal, no desterra l’experiència del nosal- tres local sinó que l’engrandeix i els actes vers l’altre ens retornen com a guanys individuals. Perquè des del nosal- tres universal, l’altri i jo conformen dues parts essencials i inseparables de la mateixa natura humana.
Eva Galí i Molas
Psicòloga