Per Mònica Moyano
Col·laboradora de l’Àmbit Maria Corral
Barcelona, gener 2011
Foto: JaHoVil
Cada dia quan obro la bústia trobo el mateix: fulls i més fulls de propaganda. Els pujo a casa i els col·loco tots en una pila que, quan sigui prou grossa, duré al contenidor de reciclatge. La major part dels impresos anuncien electrodomèstics i aparells relacionats amb les noves tecnologies: MP3, 4 o 5, càmeres digitals de foto i vídeo, GPS, marcs de fotos digitals, consoles… Quan vaig rebre el primer imprès me’l vaig mirar amb il·lusió perquè era el primer signe que s’acostaven les rebaixes. Del que s’hi oferia no en necessitava res. Quan va arribar el segon me’l vaig tornar a mirar amb interès perquè ja començava a dubtar de no necessitar-ne res. El GPS em temptà, sobretot després de la darrera marrada de 100 km quan conduïa pel sud del país. En realitat no el necessito perquè ara ja m’he comprat un mapa de paper i, en cas de dubte, puc preguntar pel camí. Amb l’arribada del tercer imprès ja vaig començar a pensar que s’estava utilitzant el mètode de la repetició per a gravar-me al cervell que, si més no, algun d’aquells productes era necessari. I el marc de fotos digital? Avui dia totes les fotos són d’aquest format i si tingués aquest marc podria estalviar molts diners en impressions. En realitat tinc moltes fotos en paper que només miro quan els trec la pols. Tampoc no em cal un marc de fotos digital.
Comprenc que, quan es dóna una situació de crisi, elevar el consum intern és una peça clau per a la revitalització de l’economia, però, per què no s’eleva el consum intern d’aliments, per exemple, de fruites i verdures que tant de bé farien a la nostra salut? S’ajudaria molt més l’agricultura i els nostres pagesos. I per què no fer de la fruita un objecte de regal tan preuat com qualsevol altre? A la Xina, quan es vol fer un regal per agrair un favor es regala una caixa de fruita de qualitat. Són caixes ja preparades per a regal. Les pomes, per exemple, són vermelles i brillants; el raïm encara té a sobre el polsim que el fa semblar tret d’un quadre; els préssecs són plens de vellut. Es tria el millor de la fruita per a convertir-ho en un obsequi.
Necessitar i consumir haurien de ser causa i efecte. En els nostres dies la relació s’inverteix i primer consumim per a després buscar les raons i les necessitats que ens han dut a fer-ho. Només cal mirar algun web de venda de productes de segona mà per a adonar-se que comprem compulsivament, enduts per l’afany de posseir o d’aprofitar l’oferta del moment. I és que n’hi ha de molt temptadores… Ara surto al carrer. Mentre baixo amb l’ascensor em vaig repetint: «No necessito res, no necessito res, no necessito res…».