Per Javier Bustamante i Enriquez
Poeta
Barcelona, març 2013
Foto: Marta Miquel
A quants llocs trobem aquella imatge que representa un dit creuant uns llavis per demanar-nos silenci! Hospitals, centres de salut, temples i recintes de pregària, oficines, tanatoris… Aquest signe convida a no parlar, ho demana, vol impedir que es parli, que s’emetin sons per no molestar els altres. Però això no és encara fer silenci, no és estar atents al que succeeix, no és escoltar. Perquè, en realitat, fer silenci, viure el silenci no és una contenció, una lluita per no proferir o pensar paraules.
Fer silenci és, sobretot, estar disposats a acollir el que succeeix fora i dins de nosaltres. Sense jutjar-ho, simplement contemplant-ho, deixant que passi. Aquell silenci més profund, en què les paraules sobren, ve després per ell mateix, com un regal inesperat. Però, perquè arribi, cal estar en actitud d’espera i alegria. Preferentment en un àmbit de recolliment.
Viure el silenci demana implicació. És un camí de coneixement, de recerca, que ens ajuda a aprofundir en la nostra pròpia realitat i, en aquesta mesura, en la realitat que ens envolta, la dels altres éssers que comparteixen l’existència i, en el cas de ser creients, la dimensió transcendent de la vida.
Una altra manera de convidar gràficament a fer silenci en un lloc públic seria representar una mà oberta a prop d’una orella. Sí, és un gest que fem quan volem escoltar un so llunyà o quan algú ens murmura una cosa íntima a l’oïda. Que n’és, d’important, l’escolta com a primer pas per a introduir-nos en el silenci!
El silenci en ell mateix no es pot representar. Costa parlar-ne. Les paraules poden expressar alguna cosa d’aquesta vivència, però no són el silenci. Gràficament tampoc no podem representar el silenci, però sí que podem convidar a acostar-nos-hi amb una actitud nova. Viure en silenci no és tancar-nos: clausurar la boca, la raó o el cor. Viure en silenci és obrir-nos: escoltar, contemplar, sortir d’un mateix i deixar entrar. Un silenci imposat empresona. Un silenci proposat o buscat allibera.