Per Montse Urpí
Coach personal i d’equips
Barcelona, octubre 2013
Foto: http://cort.as/6RVg
Si observem dues persones assegudes a la taula d’un bar, fins i tot sense escoltar el que diuen, podem percebre com és la comunicació entre elles només fixant-nos en la seva postura corporal (fisiologia).
Tots necessitem estar en sintonia amb algú. Això vol dir, entrar en el món d’una altre persona i establir-hi una comunicació plena, una connexió perfecta. Quan la conversa és amena, no ens adonem del temps que passa ni del que succeeix al nostre voltant. Tot queda en un segon pla, perquè la nostra atenció està dirigida a comunicar-nos amb aquesta persona. Tota la resta es torna transparent!
És com ci poguéssim dir a l’altre persona: “Sóc igual que tu, pots confiar en mi”. Sembla massa simple? És simple, però no fàcil, ja que qualsevol persona és capaç d’adquirir aquesta habilitat amb una mica e pràctica i sensibilitat. Els resultats d’aquesta tècnica són sorprenents.
Això està molt relacionat amb la nostra postura i gestualitat, apropar-nos al món interior d’una altre persona no significa llançar-nos-hi a sobre. Situar-nos cara a cara interromp aquest moviment espontani o l’escurça. És bo saber estar en els silenci i respectar els ritmes emocionals de l’altre. Sentir molt amb el cap pot interpretar-se com “donar la raó” i una relació d’empatia no va per aquí.
Una de les possibles experiències empàtiques és situar l’experiència de l’altre persona en la nostra experiència. Potser per això sovint fem servir la fórmula: “Jo en la teva situació, en el teu lloc faria…” Això no serveix per a res, més aviat per a situar-nos en posició de superioritat.
Escoltar amb tota la ment
Quan escoltem conscientment, la nostra respiració es tranquil.la i ajuda a preparar la ment, ens tornem més sensibles a tots els referents sensorials que ens arribem. Algunes vegades passa que les persones que escolten diuen: “Això és incòmode, jo vull respondre i ajudar el meu company a resoldre el seu problema”. Ens resulta molt dificil escoltar sense interrompre perquè estem molt acostumats a parlar continuament amb nosaltres mateixos.
Sovint la persona que parla diu: “Jo no volia que em resolgués el problema, només que m’escoltes”. Si intentem donar respostes, encara que sigui amb la millor intenció d’ajudar, estem negant l’oportunitat de deixar que l’altre desplegui les seves capacitats o la seva pròpia introspecció creativa.
La propera vegada que parli amb algú concentris en la respiració mentre l’altre persona li explica, no intenti afegir-se a la seva història o resoldre els seus problemes, simplement escolti. Sigui conscient de tots els sentiments i pensaments pels quals passa mentre escolta. Potser se sorprendrà de tot el que aprèn d’aquesta persona en tan poc temps.
Quan escoltem amb la ment, és a dir, amb plena atenció, apreciem la quantitat d’informació que probablement abans no registràvem. Aquesta informació ens arriba per tots els sentits, no únicament pels ulls i les orelles. Per això el millor que podem fer és escoltar amb tota l’atenció i després preguntar què necessiten de nosaltres o bé en què podem ajudar, sense avançar-nos a donar respostes o solucions.
En el fons tots som venedors de la nostra vida, cal saber transmetre correctament les nostres idees i els nostres desitjos perquè els altres creguin en nosaltres i així poder obtenir resultats concrets en la nostra comunicació amb el món que ens envolta. La nostra vida serà millor en la mesura que ens comuniquem de forma positiva i sapiguem aprendre de les respostes (feedbach) que el món ens dóna a cada moment. D’aquesta manera arribarem a ser més intel.ligents en les nostres relacions interpersonals. A través dels nostres sentits, el cervell rep les informacions que el món ofereix i després les processem utilitzant els programes (les formes de pensar) que hi ha enregistrats en la nostra ment.
La comunicació que crea acció en comú és aquella que mou alguna cosa en l’univers. L’univers es mou quan es produeix alguna cosa nova i tothom participa en aquest procés de creació permanent. Moure és donar un motiu, és motivar, estimular, provocar interès, entusiasme perquè alguna cosa succeeixi.
La majoría dels actes humans estan motivats per l’evitació del sofriment o la recerca del plaer. Tot el que l’ésser humà fa es basa a buscar l’equilibri entre aquests dos motius. D’aquesta manera, vivim en una escala analògica entre sofriment i plaer. Segons estudis, el 60% dels individus es mouen en direcció d’evitar el patiment, mentre que el 40% restant s’orienta en el sentit de la recerca del plaer. Per a obtenir bons resultats amb aquests tècniques el més important és posar atenció al nostre interlocutor, saber amb qui tracte i conèixer com processa les informacions.
Com preguntar?
Per a això és fonamental fer preguntes, però cal saber com fer-les, preguntar és tota una tècnica que requereix un cert aprenentatge. També avui dia s’aplica des del coaching.
A la Grècia antiga, Sòcrates, un dels savis, preguntava sense parar. Ensenyava a través de la seva forma de preguntar. Descobrí que el més important no és saber, sinó preguntar. Algunes persones pregunten de manera incisiva i poden molestar el seu interlocutor.
Proposem un tipus de pregunta reflexiva o que sigui una alternativa com a resposta per a facilitar que la mateixa persona pugui reprendre davant el dubte que verbalitza.
Quan acompanyem una persona empàticament és normal que li fem preguntes per a obtenir informació, pot passar que acabem fent tot un interrogatori per a situar-nos en l’escena del que va succeir i trobar-hi una explicació raonable, un perquè que ens faci entendre-ho tot. Això és precisament la trampa!
Si fem preguntes no és per a entendre’ns nosaltres, sinó perquè s’entengui la persona que acompanyem. Per això és prudent fer preguntes perquè hi vegi clar el que parla i no el que escolta. No estem resolent res, ni ningú ens demana que interpretem la situació, simplement escoltem i preguntem per acompanyar i, si cal, preguntem perquè l’altre, en escoltar-se, pugui reflexionar i potser veure-hi clar.
Els éssers humans tenim dues orelles i només una boca. Això ens indica que escoltar és més important que parlar.
La pregunta facilita informació
Qui pregunta obté les informacions que necessita per a prendre qualsevol decisió. Si aprenem a utilitzar d’una manera adequada i per a cada situació el nostre poder personal, el to de veu, la fisiologia i el context psicològic, el mètode socràtic funcionarà d’una manera sorprenent. Quan fem una pregunta a una altra persona sentirà que la tenim en compte i procurarà complir el seu paper en la comunicació, explicant el que realment pensa, el que sap sobre l’assumpte i aportant les dades que necessita.
Preguntant entre el com i el perquè, prefereixi el com. Com ha insinuat, el més difícil és evitar jutjar, donar consells, pensar, interpretar, ja que no ens facilitarà la comunicació.
És important adonar-se que quan algú ens obre el cor o se sent atrapat per una emoció o un sentiment, no serveixen de res els raonaments, que, d’altra banda, no deixaran mai de ser els nostres.
Publicat a la Revista RE