Conscients de viure una onada de canvis que fa intuir, d’una banda, que res no tornarà a ser com abans i, de l’altra, que les solucions plantejades resulten obsoletes i no donen els resultats esperats, ara més que mai cal repensar la nostra manera de viure, les nostres prioritats i tots els projectes polítics, culturals i socials.
Precisament amb el desig d’aprofundir en les prioritats i necessitats, el passat dijous 15 de febrer va tenir lloc el 210 Sopar Hora Europea, preparat per l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral, per tractar del tema «És moment de reinventar», amb la participació de quatre ponents per a compartir i debatre sobre el sentit de «reinventar-se», que ha esdevingut una d’aquelles paraules talismà que trobem pertot arreu i, particularment, en el món de l’empresa. És habitual sentir en àmbits empresarials el lema: «reinventar-se o morir».
El sopar començà amb la intervenció de la psicòloga i psicoterapeuta Eva Galí i Molas, que explicitava que la possibilitat de reinventar-se està en la capacitat d’aprenentatge de l’ésser humà, mitjançant un procés dinàmic, interactiu i compartit amb els altres. De fet
–remarcà– que reinventar-se és una actitud vital, que podem adoptar per a afrontar els reptes, les dificultats i els aprenentatges que cal abordar dia a dia. Va dir que «nosaltres som els únics emprenedors del nostre projecte vital».
Galí va destacar tres aspectes que poden contribuir al procés de reinventar-se: el primer és prendre consciència, que implica «fer una revisió profunda d’aquells hàbits, actituds, creences o referents que poden estar bloquejant trobar una resolució més funcional o millorar aquelles situacions que vivim amb angoixa». El segon aspecte és fer un aprenentatge compartit que requereix «fer ús del potencial que tenim mitjançant la nostra capacitat d’aprenentatge i el suport de l’altre. Un cop detectada la necessitat de canvi i de millora és fonamental adquirir un compromís amb un mateix». I el tercer és el binomi llibertat-responsabilitat que d’una manera recíproca és «una eina d’autoregulació en el procés de presa de decisions en el moment que decidim reinventar-nos o canviar algun aspecte de la nostra vida», ja que quan decidim fer un canvi estem fent ús de la capacitat d’elecció, és a dir, tant de la llibertat com de la responsabilitat.
«És el moment de reinventar-se? Sí, però no ara; sempre». Amb aquesta pregunta i resposta començà la seva aportació Jordi Bachs i Ferrer, professor d’economia d’empresa, en què va fer una descripció de diferents situacions per tractar el sentit de reinventar-se. Partim de la realitat econòmica tal com és –deia– i, per a poder reinventar, va anomenar diverses actituds necessàries, com la humilitat de coneixements, de tracte, rigor, seriositat, valor, esforç, tenir llibertat, saber escollir, saber crear la teva xarxa, esperar poc, donar molt, escoltar, observar…
Bachs també es preguntava: «com em reinvento?». I responia: no enganyant-se a si mateix. Va suggerir agafar un full en blanc per a anotar-hi els punts forts i les debilitats, ja que aquest pot ser un recurs per a ajudar a reinventar-se, perquè d’alguna manera és un camí que «tots hem d’emprendre i que emprenem constantment». D’alguna manera reinventar-se és una necessitat vital en què cal saber veure les oportunitats.
L’enfocament de Leticia Soberón Mainero, directora de continguts de dontknow.net, va complementar les aportacions anteriors, afegint-hi un marc general de contextualització, ja que aquesta acció de reinventar-se és típica de la gent de la segona i tercera edat. La gent jove no necessita reinventar, perquè ha nascut en un ambient de canvis a gran velocitat i, per tant, ja no estan acostumats a un món estable, tal com l’hem viscut molts de nosaltres. Va dir que «anem a remolc d’un coet interplanetari, que es diu tecnologia, tecnociència, que està transformant a una velocitat de vertigen un munt de dinamismes no solament tècnics, precisament, sinó que a remolc de la tecnociència, s’està transformant radicalment la manera com les persones ens comuniquem o com intercanviem idees o com pensem».
Soberón subratllà la importància de fer un inventari dels propis recursos personals, habilitats, capacitats, aprendre constantment i saber escollir correctament. Un fet important és «precisament saber-se reconèixer, ja que reinventar-se no es pot fer sense reconèixer-se, sense arribar a acollir la pròpia realitat, allò que som realment, el que som avui, i així acceptar la vida concreta que tenim i el moment que estem vivint, assumir amb alegria la realitat».
La darrera aportació anà a càrrec de Martí Olivella i Solé, president de NOVA – Innovació social, que també va començar amb una pregunta: «reinventar-se, per a què? Per a fer més diners, per a ser més feliços, per a viure millor?, què vol dir viure millor?». Davant d’aquestes preguntes, la primera qüestió era partir d’un món que ell considera estructuralment violent, desequilibrat i insostenible. Tres paraules que reclamen que ens reinventem per fer un món habitable per a tothom.
Olivella deia que «quan parlem de valors, són valors que han d’aterrar i la reinvenció ha d’estar en funció d’allò que té valor per a nosaltres, reinventar-se per a fer més, això s’anomena beneficis empresarials». Remarcava que ‘benefici’ ve de ‘bé’. ¿I estem segurs que els beneficis empresarials, que volen dir normalment més diners, són un benefici per a la societat, per als treballadors, per als consumidors o per als mateixos accionistes? Per tant, davant d’aquesta mirada qüestionava l’objectiu de reinventar-nos per veure quin món volem, ja que sempre que tenim o hem tingut l’oportunitat en qualsevol àmbit d’experimentar, quan transformem alguna cosa, ens transformem a nosaltres mateixos i viceversa; és a dir, quan ens reinventem estem reinventant el nostre entorn i ens reinventem nosaltres.
Amb el desig de reinventar-nos va haver-hi un col·loqui participatiu compartint i fent propostes per a reinventar i considerar tot allò ja inventat que és vàlid. Davant de canvis i necessitats, doncs, cal afrontar els nous reptes i que les persones tinguem una actitud oberta i estiguem disposades a canviar algunes actituds, a modificar algunes conductes i comportaments, a replantejar-nos les idees de tota la vida i deixar pas a noves visions i nous criteris.
Àmbit Maria Corral